L’associació valenciana de iaioflautes és molt reivindicativa en la lluita pel manteniment d’unes residències dignes per la gent gran i unes pensions que consideren seriosament amenaçades. Vicent Polo ens explica que els actuals contribuents perdran el 40% de les seves mencions. Malgrat que reclamen unes condicions de vida dignes per la gent gran, destaca Polo, la seva lluita només té sentit si troba continuïtat en les generacions futures. També lluiten per ells, els joves als quals els hi faria recança haver de reconèixer que no van defensar els seus drets.
Qui so i què en sou, els iaioflautes valencians?
Majoritàriament, som persones treballadores jubilades amb un grau elevat del sentit de la justícia social que hi veu com fills i filles, néts i nétes no tenen futur, malgrat estar prou més preparats i formats que no pas nosaltres. En el nostre si hi ha membres de tots els àmbits: professors, metges, funcionaris, treballadors d’un grapat de branques (construcció, metall, etc.). Després d’haver estat tota la vida lluitant per una societat millor i més justa i havent aconseguit que les següents generacions tinguessen una vida millor que l’anterior, hi veiem amb estupor que tot això canviarà per la resignació i la submissió de les noves generacions.Ens neguem que la nostra lluita esdevinga un no-res per culpa d’una societat tan competitiva i un neoliberalisme inhumà que tanta desgràcia està duent-nos al planeta Terra.
Estem, però, orgullosos de veure com una generació de joves s’ha decidit finalment a combatre aquesta societat injusta i pensem que alguna cosa hi haurem hagut de tenir a veure nosaltres. Ens hi sentim, doncs, satisfets.
Quines semblances i diferències hi ha amb les restants associacions de iaioflautes?
No n’hi ha. Tots i totes lluitem fonamentalment pel mateix i les nostres accions de protesta, que nosaltres anomenem “entremaliadures”, són similars.
Com pot la gent pertànyer a la vostra associació?
Senzillament, inscrivint-s’hi. Som un moviment de gent gran que lluitem per nosaltres, però sobretot per les generacions venidores. No ens agrada aquest sistema neoliberal que condemna el món a la destrucció i la competència total en mans del consum, mentre que a milions de famílies els manca el treball i amb prou feines poden subsistir.
Ens autofinancem amb aportacions voluntàries i la venda de samarretes, xapes, clauers, etc.
Què hi ha de la vostra història com a associació?
La idea d’iniciar ací el moviment va venir dels nostres companys catalans, els primers a crear-la. El nom fou fruit del mateix PP, que començà a anomenar el moviment 15M “perroflautas”, d’on eixírem nosaltres. Si ens l’hi posàvem nosaltres, li llevàvem a la dreta la possibilitat de posar-nos-en un de despectiu, com fan sempre davant de qualsevol moviment social que reinvindique alguna cosa justa.
Quina és la personalitat jurídica i administrativa de la vostra associació?
Som una moviment social, com les diverses marees existents al si de la PAH. A causa de la nostra edat, l’activitat és limitada; així i tot, col·laborem amb d’altres moviments en qualsevol acció justa que defensen. Hem estat unes quantes vegades amb la PAH (marea de sanitat i ensenyament, com ara el col·legi Cremona, ocuparbancs…). També hem estat a les escoles explicant a l’alumnat el perquè de la nostra lluita, en llars de jubilats per treure la gent gran de l’ostracisme i explicar-los què fer davant els atacs que n’estem rebent, com ara el “medicamentàs”, la congelació de pensions, etc.
El 9 de setembre de 2014 us vau reunir en la seu de la Societat Coral El Micalet sota el lema de reinventar-vos. A què us referíeu?
A dedicar-nos al que afecta fonamentalment els iaioflautes, com són les pensions, les residències per a la gent gran, la salut, etc. O bé dissoldre’ns i canviar de projecte social i reivindicatiu.
Per què ho vau considerar imprescindible?
Havíem vist que ha desaparegut pràcticament el 15M i, cal dir-ho, hi havia sectors que pensaven que anar contra el PSOE tal vegada no era convenient, perquè si ells governaven donarien resposta a les nostres necessitats. Hui hem vist que no va ser així i que, com dèiem sempre, PP i PSOE fan una política econòmica molt similar.
Per què us reuníreu a València el passat 22 d’octubre diferents agrupacions de iaioflautes?
La reforma de les pensions de Zapatero allarga la vida laboral i el càlcul per a les pensions passa dels darrers quinze anys als vint-i-cinc, això significarà per als futurs pensionistes una pèrdua de més del 40% de la seua pensió. A més, se suprimeix la revalorització automàtica de les ja existents, que venia del Pacte de Toledo. Ara, la revisió serà del 0,25%, siga quin siga el munt de la inflació haguda, per la qual cosa la pèrdua del poder adquisitiu dels 9 milions de pensionistes està assegurada per anys. De fet, la Reserva o Guardiola de les pensions que arribà als 68 milions se l’ha menjada Rajoy per pagar les extres als pensionistes i ara tan sols en queden 24 milions, és a dir, per a dues pagues més. D’aquí la nostra prioritat a l’hora d’exigir dels partits i els sindicats una mobilització general que obligue el govern a fer una reforma fiscal que garantitze, com diu la Constitució, els recursos necessaris per assegurar el pagament de les nostres pensions.
Què hi ha de les vostres finances?
Sols depenem de nosaltres mateixos; econòmicament i política. Tot ho decidim en assemblees. La gent que forma part dels iaioflautes és molt transversal i n’hi ha de totes les ideologies i partits, encara que la majoria no són de cap partit. Malgrat això, per la naturalesa de les nostres reivindicacions, podríem definir-nos d’esquerres.
Quins objectius perseguiu en aquest sentit?
Continuar no depenent de ningú per garantitzar la nostra independència i mantenir la unitat entre nosaltres.
Què són els vostres DILLUNS AL SOL?
La continuació de l’ocupació de la Plaça del 15M i lluitar contra la corrupció del PP. Durant quatre anys hi hem estat cada dilluns exigint justícia i que s’investigués el PP, perquè sabíem de les malifetes i abusos econòmics que estaven duent a terme. Alguna vegada, l’alcaldessa Rita Barberà va demanar als seus policies que ens identificaren quan l’acusàvem en veu alta de corrupta.
Dissortadament, la Llei Mordassa ha fet més difícils les nostres accions i alguns de nosaltres hem hagut de pagar multes de 400 euros per estar en llocs no notificats amb antelació. Les ocupacions que fèiem de bancs i seus administratives o de partits polítics on es llegia un comunicat i es lliurava, ja no podem fer-ho, perquè ho prohibeix estrictament aquesta llei. Ara ho fem a la porta i lliurem el manifest als qui van adreçats, ens hi estem una bona estona i, després d’acabada l’assemblea, ens n’anem a prendre una cerveseta o un cafè.
Quins mitjans utilitzeu en l’àmbit de la comunicació?
Tenim un correu electrònic ([email protected]), una pàgina web (http://valencia.iaioflautas.org) i una adreça al Facebook (iai@flautasvalencia) i al Twiter (@iaioflautasvale), a més de reunions periòdiques amb la resta de moviments socials.
Quins altres mitjans podrien ser-vos útils?
Estaria bé que parlaren de nosaltres uns mitjans de comunicació realment democràtics i objectius que ara no n’hi ha; on poguérem explicar els nostres objectius i per què ens mobilitzem.
Ara sols podem parlar en emissores de ràdio alternatives com Ràdio Klara i unes poques més. La premsa, en la majoria dels casos, obvia els nostres comunicats.
Sembla que un altre dels vostres objectius és estendre el suport amb què conteu.
És clar que sí; per això vam convocar el passat 22 d’octubre els iaioflautes de tot l’estat a València, per cridar l’atenció de les organitzacions sindicals i els partits d’esquerres amb tot el que se’ns ve al damunt als jubilats. Brussel·les ja anuncia pròximes retallades i la dreta, sempre ocupada a enriquir encara més a la classe social que li dóna suport és amb els treballadors i jubilats amb els qui vol enfonsar. Tenim un futur ben negre si no fem alguna cosa per canviar-lo i en això estem.
Quin és el vostre objectiu prioritari i fins on us agradaria arribar?
Seguir lluitant, encara que som conscients d’ésser una minoria. Vegem, si no, a qui vota la majoria dels nou milions de jubilats: a les dretes de tot l’estat. Haurien de ser els sindicats i altres organitzacions de jubilats els qui ho feren. Però també nosaltres hem de fer-los despertar per tal que s’unesquen a les accions que realitzem. De fet, hem aconseguit que alguns ajuntaments d’esquerres col·laboren en activitats per a un envelliment actiu dels grans i volem convocar 25 organitzacions de gent gran a una reunió per unir objectius amb una sèrie de propostes.
Com penseu que podríeu aconseguir-ho?
Lluitant i creant una consciència general que entenga que a la gent gran no se la pot abandonar, no se la pot desallotjar o tallar-li la llum fins dur-los a la mort perquè no tenen mitjans de subsistència. Arribar a una negociació amb el govern perquè repare les deficiències en les pensions i elabore una reforma fiscal que assegure el seu futur.
Sembla que compteu amb un minso suport per part d’alguns sectors de pensionistes que cobren una pensió miserable i que, tanmateix, voten el PP. Què podeu contar-nos-hi?
El nostre sistema de repartiment per al pagament de les pensions no és dolent; de fet, aquí segueixen. Fins i tot, es va arribar a acumular un excedent de 68 mil milions d’euros. A Espanya, ens gastem l’11% del PIB en pensions, mentre que la mitja a Europa és del 14%. Tenim les pensions més pobres d’Europa; de misèria en molts casos, ja que la mitja és de 700 euros. Si tenim en compte que, d’aqueixa pensió viuen, a més, alguns dels nostres fills i néts sense treball.
Com penseu que podríeu canviar la situació?
Nosaltres sols no podrem canviar res. La nostra única pretensió és col·laborar amb altres grups i alertar del que està passant al nostre país. La nostra experiència i lluita garantitzen que sabem de què parlem. Quan assistíem als actes del PP per denunciar la seua corrupció, alguns ens deien que això no serviria de res. En efecte, no som nosaltres els qui els hem fet fora, però sens dubte la nostra lluita ha degut contribuir, un poc almenys, a aconseguir-ho.
Perspectives de futur.
Aconseguir un canvi de política. El país no pot anar bé tan sols perquè se’ls donen diners als bancs i legislant perquè guanyen més diners les multinacionals. Volem un estat per a tots els ciutadans, amb una veritable justícia social, amb menys corrupció, més ecològic, més just. No volem que els nostres descendents, quan prenguen consciència del que és aquesta societat injusta, ens puguen acusar d’haver-los-la deixada així de malament. Volem deixar-los l’exemple d’una lluita que ells hauran de continuar, perquè les classes existeixen i ells hauran de defensar-ne la seua, que és la majoritària, si no volen continuar sent explotats per uns pocs.
Pepa Úbeda
