Què és Escola Valenciana?: Un moviment cívic a l’aguait pels retrocessos produïts.
Vicent Moreno i Baixauli (Massanassa, Horta Sud, 1957), n’és el cinquè President, possiblement en la pitjor etapa, per la ferotge reacció del PP contra la llengua. “S’anomena Escola Valenciana perquè va nàixer enfocada al món educatiu. Però ens ha tocat eixir al carrer perquè la llengua també s’ha d’usar al carrer”.
La situació del català al País Valencià sempre ha estat difícil. “Vam sorgir en els inicis de l’ensenyament en valencià, amb la Llei d’Ús. Volíem que els pares saberen que ensenyar en valencià era possible. Però hem anat ampliant el nostre abast i duem més de 25 anys organitzant ofertes culturals que hi fa poca gent, i encara menys l’administració”.
Vicent Moreno és llicenciat en Geografia i Història; tanmateix, es declara, sobretot, mestre. Hi porta més de 30 anys. No és alt, però sí atlètic. Darrere un tern color blau fosc i uns pantalons grisos, endevinem un cos acostumat a l’exercici físic i l’aire lliure. Els trets regulars i un to de veu contingut l’amaren de dignitat. El parlar ràpid palesa una ment àgil. “Tenim la seu a Benicalap, però no parem de créixer; estem en totes les comarques”, malgrat haver sofert entrebancs d’un sector del nacionalisme que volia controlar-ne tots els àmbits. Però a ell no li agrada parlar-ne. Per contra, s’il·lumina quan li preguntem sobre Escola Valenciana. “Hi ha molta gent darrere i hem rebut i continuem rebent molts guardons. Però no podem descansar, hem d’estar sempre atents a les necessitats reals de l’escola”.
Home que mai no està quiet, va ser coautor del Projecte ACORD i ha impartit cursos i seminaris de formació del professorat sobre l’ús vehicular de les llengües. Fins i tot, va ser assessor del Servei d’Ensenyament en Valencià de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana. Hi ha moments en què constatem indignació en la veu. “El professor ha de tindre, com a mínim, la capacitació lingüística”. Branda el puny de la mà dreta i colpeja la taula. “I ni tan sols està obligat a saber valencià. I la Llei d’Ús l’obliga”. Continua arborant-se. “Volem que l’alumnat assolesca un domini igual entre valencià i castellà. Si la Conselleria no sap, podria demanar assessorament a les universitats valencianes, que ben gustosament li’n donarien”.
L’entrevistat té paraules de lloança per als quatre presidents anteriors. I també per a tota la gent que ha estat i està darrere Escola Valenciana. Ell hi va entrar en el 2010.
Continua parlant-nos de projectes. “Tenim una agència de viatges, Acosta’t al territori, on l’oferta està en valencià. També La Gira d’Escola Valenciana, un circuit de música en valencià que ha tingut molt d’èxit i que està servint per a visibilitzar–hi cantants. I el concurs literari Sambori per a estudiants, de tanta anomenada”.
Vicent Moreno està entusiasmat amb el projecte Voluntariat pel Valencià. “Hui ningú no té excusa. Si hom vol parlar en valencià, viure en valencià, a través del Voluntariat pot aconseguir-ho. Tot són avantatges i cap despesa!”.
I passa als Amics d’Escola Valenciana. “Volem comptar amb recursos propis. I funcionaríem mitjançant aportacions altruistes de les famílies. Hem de continuar lluitant, ara més que mai, per això necessitem que us feu Amics d’Escola Valenciana. L’administració no fa cap campanya per la llengua. Reconeixem un cert tarannà dialogant en la consellera, però ha acceptat molt poques propostes nostres. Tan sols ens ha convocat perquè vol aparèixer com la primera consellera que ha aconseguit un decret de plurilingüisme, que serà un fracàs, perquè ni hi ha projecte, ni diners ni personal”.
I acaba: “Sols volem que ens deixen caminar i, si no hi ha voluntat dialogant, continuarem denunciant reivindicacions concretes i, després, eixint al carrer. I, davant el Projecte Lingüístic de Centre, volem que la Conselleria accepte totes les peticions dels Consells Escolars que demanen un canvi al Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià, altrament ho denunciarem com cal”.
Pepa Úbeda.
