Vicent Camps naix a Xirivella (L’Horta) el 1958. Va estudiar declamació i, des de fa més de 20 anys, es dedica a la narració oral, fonamentalment la poesia. Com a recitador, n’ha enregistrat 6 disco; alguns, acompanyats de músics. Com a escriptor, ha publicat 6 llibres de poesia pròpia, per a xiquets i adults. A més a més, ha antologat Vicent Andrés Estellés i Marc Granell (Edicions 96), destinats al públic juvenil. Veu i obra seues estan aplegades en més d’una dotzena d’antologies poètiques i revistes especialitzades de tot el país.
Per què decideixes estudiar declamació?
El meu pare havia estudiat cant i també havia fet algunes actuacions com a rapsode i actor amateur. Ell em va engrescar per estudiar declamació a les darreries dels anys 70 del segle passat.
On?
A la Societat Coral El Micalet de València.
Amb qui?
Amb l’actor Emilio Calandín.
Podries parlar-nos del teu vessant com a narrador oral?
Pels anys noranta del segle passat, vaig viatjar per molts pobles i ciutats del País Valencià recitant i acompanyat del guitarrista clàssic Pepe Guerola. La Colla Produccions era l’agència d’espectacles que ens procurava les actuacions. Després de deu anys de treball en conjunt, Guerola i jo decidírem continuar els nostres camins per separat. Vaig començar a recitar primer acompanyat del contrabaixista Vicent Climent. Jo tenia moltes ganes d’arribar a la gent menuda i jove, tot i que sempre he vist en la poesia una eina ben important per a l’educació. Els centres també anaven apropant-se al meu treball, però treballar per a aquest tipus de públic m’obligava a prescindir de l’acompanyament musical. Per una banda, els centres educatius en general manquen de pressupost per a aquestes activitats. Per l’altra, un espectacle com el que portava amb Pepe Guerola era massa rígid i jo necessitava fer un espectacle que, sense renunciar a la qualitat, arribara a diferents nivells educatius, i anar acompanyat ho complicava tot massa. Vaig renunciar a l’acompanyament i va nàixer un altre tipus d’activitat per a menuts i joves basada en la poesia i la narració oral. A hores d’ara, estic ben content del resultat.
Tanmateix, has optat, sobretot, per la recitació de poesia. Per què?
Crec en el poder transformador de la poesia. Sempre he treballat des de la recitació i l’escriptura la poesia de caire social. L’explicació és senzilla: sóc fill de treballadors; vaig nàixer i créixer en un barri ben humil de Xirivella; dels catorze anys fins als trenta vaig treballar en un taller del metall en un polígon industrial. Sempre he tingut molt clar la classe a la qual pertany i també he tingut molt clar que la paraula pot contribuir a canviar el món, i en això estic.
Hi ha al mercat alguns CDs de poesia recitada per tu. Per què has elegit els poetes i els poemes que hi apareixen?
He enregistrat alguns CDs sol i acompanyat d’altres artistes. El primer fou Poetes per a tots (1999), acompanyat de Pepe Guerola i amb obra de Vicent Andrés Estellés, Marc Granell, Lluís Roda, Carmelina Sánchez-Cutillas, Maria Beneyto, Miguel Hernández, Antonio Machado, León Felipe, etc. Una selecció de poetes en valencià i castellà que tenen moltes coses a dir i que, com ja he dit anteriorment, amb la seua paraula poètica ajudaren i ajuden a crear opinió. Estic ben content del resultat del disc amb poemes de Miguel Hernández, que he fet servir en moltes ocasions en els recitals per a joves de batxillerat.
Com definiries la teua poesia de creació?
La meua poesia per a adults, fins a Miscelanea, llibre publicat per “4 de Agosto” de Logronyo, ha sigut sempre una poesia senzilla, directa, creada amb la intenció de fer front al pensament capitalista. Actualment tinc dos poemaris acabats amb intencions semblants, però crec que amb imatges poètiques més treballades.
Per altra banda, la poesia dels meus llibres per a infants i joves beu de poetes com ara Marc Granell o Gloria Fuertes; és a dir, que parlen amb un llenguatge per a joves amb capacitat de pensar.
Has col·laborat amb músics en el teu quefer com a recitador. Amb qui i en quines ocasions?
Vaig encetar el meu camí de recitador amb el guitarrista clàssic Pepe Guerola i treballàrem junts deu anys. Després, amb el contrabaixista Vicent Climent, dos o tres anys. Climent fou l’últim músic fix en els recitals. Després, he fet intervencions amb cantautors com Lucho Roa i programes amb obra de Vicent Andrés Estellés, Miguel Hernández, Marc Granell, Antonio Machado i altres poetes. Amb Roa vaig treure el CD Machadianament Marc Granell. Vaig participar en l’últim disc del grup Obrint Pas, CORATGE, on recitava Estellés. He tingut una relació professional molt enriquidora amb el cantautor alcoià Jordi Gil. També vaig participar en el treball Sí a Miguel Hernández, que va enllestir el cantaor de flamenc El Niño de Elche i en el qual participaven, entre d’altres, Marcos Ana, Amancio Prada, Manuel Gerena, Pablo Guerrero etc. Vaig enregistrar el CD Estellés recitable amb el cantant de rap Kairo i, en l’actualitat, estic treballant amb el guitarrista clàssic Miquel Pérez Perelló en la promoció del nostre disc Marc Granell recitable
Per què has elegit Estellés i Granell com a antologista?
Possiblement siguen els dos poetes valencians que més comuniquen amb tota la classe de públic que ve a escoltar la meua recitació. Les dues antologies, Estellés recitable i Marc Granell recitable, editades per Edicions 96, enceten una línia dins l’editorial de poesia dita en veu alta. Estan enllestides des de l’experiència del recitador, dirigides principalment al públic jove i amb els textos de més bon resultat en els meus recitals al llarg de tants anys pels centres educatius.
Què són els teus Tallers de Poesia?
Des de fa alguns anys, treballe els Tallers de poesia dita en veu alta per a grups d’entre 15 i 20 persones, on gaudim junts de la poesia recitada i on, prèviament, treballe amb l’alumnat la respiració i altres tècniques per a treure el màxim de possibilitats a les seues veus. Després, i amb els poetes i poemes seleccionats, fem un recital conjunt per a tancar el taller.
I els Clubs de Lectura?
Últimament, els clubs de lectura han proliferat per tot arreu, però habitualment és la narrativa la modalitat triada. Fa alguns anys vaig oferir la possibilitat de portar endavant un club de lectura poètica on compartírem la lectura d’un llibre de poesia i després tancàrem amb la lectura en recital de textos del llibre treballat. Fins ara n’he coordinat alguns per biblioteques, escoles i universitats de persones adultes; amb obra de Marc Granell i Begoña Abad principalment.
La teua intervenció en teatre, doblatge i ràdio.
Ha sigut molt esporàdica i d’això fa ja molts anys.
A les darreries dels anys setanta i principis del vuitanta del segle passat, vaig crear amb altres joves a Xirivella el grup de teatre independent Noves Arrels. D’una manera amateur i amb molt de treball, portàrem endavant alguns muntatges. Entre d’altres, vaig intervindre en Panorama desde el Puente d’Arthur Miller, Vade retro de Fermín Cabal, La ganyota de la por de Dario Fo etc.
Després, vindria Canal9 i alguns treballs de doblatge al valencià per a la primera televisió valenciana, tots ells en papers secundaris.
De nou, tornaria a fer teatre a la dècada dels noranta amb una companyia que treballava repertori clàssic i amb la qual vaig eixir de gira per l’estat espanyol amb obres com ara Eloisa está debajo de un almendro, Don Juan Tenorio o La venganza de Don Mendo.
Per a la ràdio, durant alguns mesos, vaig fer un programa setmanal de poesia recitada en una emissora de la Cadena Ser.
Visc poetitzat i m’agrada viure així.
