L’Institut Confuci de la Universitat de València es va fundar l’any 2007 i és un dels pioners de l’estat espanyol. Cada any hi passen uns 800 estudiants de xinés per fer els exàmens oficials, una dada que, pel seu director, Josep Vicent Andreu, és una bona prova del creixent interès existent en la societat valenciana per conèixer la llegua i la cultura xinesa. Pepa Úbeda l’ha entrevistat amb ocasió de l’Any Nou Xinés, que València ha celebrat aquest cap de setmana amb la tradicional i espectacular gran cavalcada, una festa que busca estrenyer llaços i millorar la coneixença entre cultures.
Què fa un professor d’anglés i alemany dirigint l’Institut Confuci?
Com a delegat per a Relacions Internacionals i Convenis des del 2002, el rector em facilità la redacció d’una visió de totes les cultures i tots els països amb les quals té convenis la UV. En arribar a la Xina i malgrat la seua importància actual, la UV hi tenia pocs convenis. Així que hi vaig anar el mateix 2002 per a analitzar-ne la situació. El resultat fou l’ampliació de convenis amb unes quantes universitats xineses. Des de llavors, vam anar constatant que l’interés per la Xina augmentava entre la societat valenciana i la nostra universitat, la qual cosa ens dugué a obrir una seu que esdevindria cinc anys més tard l’Institut Confuci.
Quan el primer Institut Confuci del món s’obrí a Corea del Sud (2004), nosaltres ja havíem encetat relacions amb universitats xineses i vam decidir sol·licitar l’obertura d’un Institut Confuci en la UV. Estàvem fent el mateix que 300 universitats d’arreu del món i fórem la 325a universitat. Ara ja en van per 550. Així que vam ser pioners. S’hi va inaugurar el 28 de novembre del 2007.
Heu tingut relació amb força llengües i cultures del planeta com a delegat del rector per a Relacions Internacionals i Convenis. Per què us va atreure la llengua i la cultura xineses?
Nosaltres ja teníem assimilats des de feia temps l’àmbit cultural anglosaxó i europeu. Tanmateix, encara no ens havíem interessat prou —en l’àmbit estatal i del País Valencià— per les cultures orientals xineses i japoneses, malgrat la seua importància. Certament, hi havia contacte amb totes dues, però a nivell d’investigació, no pas d’intercanvi estudiantil. Constatàrem, a més, que hi havia cada cop més interés per la cultura xinesa —és molt atractiva i ‘enganxa’— i, a través de convenis, ampliàrem la relació amb aquell país per a professorat i estudiants de qualsevol matèria que s’impartís en la UV.
En algun moment heu dit que la Xina torna a ser una gran nació, perquè en el passat fou un gran imperi. També que hi havia un contacte força intens entre el món mediterrani occidental —el Regne de València i el Principat de Catalunya sobretot— i la Xina imperial a través del comerç de la seda, l’arròs i altres productes. A més del comú esperit negociant…
Així és. La ruta de la seda té més de 3000 anys i era una via comercial de primer ordre que permeté un llarg i intens intercanvi cultural entre ells i nosaltres. València era el destí final de la ruta de la seda terrestre a través d’Euràsia i marítima a través del Mediterrani. El destí inicial de la terrestre era la ciutat xinesa de Xi’an, l’Ajuntament de la qual té un conveni amb el de València. I Xintian era la inicial de la marítima. La base de totes dues era l’intercanvi de béns.
I no oblidem pas que l’avantatge de l’intercanvi cultural i econòmic és que afavoreix el d’idees i llengües!
Quanta gent parla xinés?
Vora 1350 milions a la Xina i vora 100 milions a l’estranger. És la llengua més parlada per natius. El castellà, la segona. L’anglés, la tercera, encara que sigui la més emprada arreu del món.
L’anglés es va imposar en l’àmbit comercial, però comença a ser força convenient saber parlar xinés. No sols per a escriure i aprendre cal·ligrafia, sinó també com a ‘cultura de la negociació’ per a entendre’ns econòmicament i cultural. No podem obviar que la cultura és tan important com saber parlar, ja que no hi ha llengua sense cultura.
És cert que el sentit col·lectiu està en la idiosincràsia xinesa?
El clan n’és la base i els fa sentir xinesos de per vida, encara que visquen a l’estranger. Des de la Revolució Francesa, la societat occidental és individualista, mentre que la xinesa es basa en l’oposat: cada xinés ocupa una posició social que depén de com et consideren els altres. La teua obligació és complir amb el paper que et correspon i assumir les obligacions inherents a la teua posició. Per a ells, la humilitat té un gran valor. Mentre els occidentals depenem de qui mana i el seguim, els xinesos tenen una responsabilitat dins la família, el clan, el poble, el treball… i és la societat la que t’ha de fer valedora d’aquest reconeixement.
On podríem aprendre xinés mandarí?
Al País Valencià, gent de totes les franges d’edat pot acudir a l’Institut Confuci de la UV. A Catalunya també hi ha un.
Quant de temps es triga a aprendre xinés mandarí?
Com un altre idioma, sempre que li dediquem hores en classe i a casa. La dificultat no està en l’escriptura o la gramàtica –més senzilla que l’anglesa–, sinó en la pronúncia, que és tonal. Cada expressió té 4 tons i, com a conseqüència, 4 significats diferents. El ‘pinyin’ o transcripció als nostres caràcters dels seus és la ‘romanització del llenguatge’ i en facilita l’aprenentatge.
Un cop apresa aquesta part bàsica, la resta és vocabulari i practicar.
Per què és tan important la seua cultura?
Perquè una llengua no es pot entendre si no s’entén la seua cultura, el seu context. És fonamental expressar-se culturalment, ja que dona el punt per a poder tractar amb els altres. La cultura és la que fa eficaç una llengua.
Per exemple, en el cas de la cultura empresarial (un dels motius principals pels quals hom vol aprendre xinés) és molt important saber estar, negociar, respectar els temps, amb qui estàs tractant i conéixer el protocol (menjar amb palets, quan començar a menjar, què has de menjar, què has de dir o no dir, com comportar-se…) i tot això és bàsic dins la cultura empresarial de qualsevol llengua.
Quin xinés s’estudia a l’Institut Confuci?
A mitjan del segle passat, va haver-hi una simplificació dels caràcters xinesos, una reducció de caràcters, perquè l’escriptura era molt complexa, i volien que tothom pogués entendre’s a l’escola. S’arribà així al putonghuà.
Hi ha algun certificat oficial de coneixement del xinés?
Per l’Institut Confuci han passat 6.500 estudiants de xinés i la gran majoria han aconseguit un Certificat d’Aprofitament. Ara bé, hi ha uns exàmens oficials de xinés: HSK per a gent gran i YCT per a joves (des dels 6 fins als 16 anys).
L’Institut Confuci de la UV fou centre oficial a partir del 2010 i començàrem a realitzar aquests exàmens oficials que venen de la Xina, on també són corregits. Nosaltres tan sols facilitem les aules per a examinar-se, enviem els exàmens i rebem els diplomes o certificacions amb el nivell de llengua corresponent i amb els resultats. Som l’únic centre examinador del País Valencià.
El nivell de coneixement del xinés pels valencians és molt bo. Hi hem tingut una mitjana anual de vora 800 alumnes examinant-se. És a dir, hi ha un interés dels valencians molt gran per la llengua xinesa.
Quin esdeveniment acabeu de celebrar enguany?
El 28 de novembre passat va fer 15 anys que es va inaugurar l’Institut Confuci de la UV. Durant aquest temps, he estat el seu director i soc el més antic de l’Estat espanyol, a més d’un gran entusiasta de la cultura xinesa, malgrat haver-me educat en l’anglosaxona. Sempre he pensat que ens hem d’obrir a totes les cultures possibles. Però la xinesa ha esdevingut una necessitat, una obligació en el món actual.
Les autoritats xineses ho han fet possible gràcies als convenis i nosaltres hem obert a la societat valenciana la possibilitat de connectar de manera global amb la seua llengua i cultura, que són antiquíssimes, molt interessants, amb un calendari sorprenent…
Ens queda aconseguir que el xinés entre també com a assignatura —optativa almenys— en els dissenys curriculars d’ací.
La Xina és avui la primera potència mundial. Quines possibilitats tenim?
Conéixer la llengua ens pot aportar moltes possibilitats laborals i entendre la seua cultura ens pot permetre conviure-hi, perquè als xinesos els agrada fer cadena, no fer un negoci i tancar. I la cadena sols es pot aconseguir a base de cultura.
Per què senten tanta curiositat els xinesos per saber la nostra edat?
És una manera de relacionar-s’hi, de trobar-hi coincidències. Més que de curiositat es tracta d’un tema de conversa que servesca de justificant per a connectar amb la gent propera. És una mena de joc cultural. Mai no pregunten quina edat tens, sinó de quin animal de l’horòscop xinés ets, ja que, per deducció, poden extraure la teua edat. En efecte, hi ha dotze animals, un per any. Per això en dedueixen els anys per l’animal que és. Com he dit, és un joc que permet que tu conegues la seua cultura. Si, a canvi, tu li preguntes a un xinés pel seu animal mensual del nostre horòscop, li dones a conéixer la nostra cultura.
Fan una altra pregunta que a nosaltres ens resultaria imprudent: “Quants diners guanyes?”
Quan pregunten això, no esperen que els digues la quantitat, sinó “Suficient per a menjar i viure bé”. És el que volen escoltar. Si l’anterior pregunta i aquesta les contestes bé, s’han creat dues connexions.
Es tracta d’un joc que, seguit d’altres preguntes semblants, pot crear una amistat. En el fons, el que busquen és saber si esteu tots dos al mateix nivell, conéixer-se bé abans de fer negocis, que és el que els agrada. Per a ells, fer negoci és una manera de comunicar-se, de fer amistat a llarg termini. De fet, les dues primeres vegades que vas a la Xina a fer negocis no en fas. Serà a partir de la tercera vegada i, després, ja no caldrà que hi vages per a continuar fent-ne, perquè ja s’ha creat l’amistat i hi ha confiança. Volen amics més que clients.
Sembla que no els agrada sentir la paraula “no”
La hi veuen com un rebuig; prefereixen formes més delicades. No els agraden les respostes directes o puntuals, siguen ni negatives ni positives. Ara bé, tampoc no els agrada el ‘sí’. Els semblen respostes massa directes, massa puntuals, i a ells els agrada més pegar-li les voltes, convéncer, veure-hi canvis…
Llavors, les relacions entre anglosaxons i xinesos deuen ser difícils…
Ho son. No els agrada una cultura tan categòrica que va al negoci ràpid i a les respostes excessivament pragmàtiques. Són amics del diàleg, del rodeig…
En el fons, es tracta de discernir aquelles normes no escrites pertanyents a cada cultura en particular. Sols qui hi ha viscut és capaç de captar-ho. De vegades, fins i tot, son proves que et fan a l’espera de veure quina és la teua reacció. Si reacciones d’acord amb els seus cànons suposen que és perquè entens la seua cultura. Si no, perquè no l’has entesa.
Què és el que més atrau els valencians de la cultura xinesa?
La cultura festiva. Els xinesos són molt tabolaires, molt de festa al carrer. Com els valencians. I també són de celebracions, com ara la Cavalcada que enceta el Nou Any xinés.
Es tracta d’una amalgama d’aspectes artístics i culturals per a mostrar al poble. Va començar com un joc al carrer valencià de Pelai i ha esdevingut una de les cavalcades més grans de l’Estat. És una desfilada cultural. Abans, la gent que no sabia que els xinesos celebraven l’Any Nou xinés més tard i s’anomena la Festa de la Primavera.
També celebren el nostre calendari nadalenc si viuen entre nosaltres, però la festa gran és el seu Any Nou, un nou cicle, una festa de família. Quan comença, no han de tenir deutes, han de posar-se en pau, han de fer la neteja general…
Què hi ha dels xinesos que venen ací?
Hi venen a treballar, a guanyar diners, a fer-se una nova vida i, això, al principi, és dur, perquè es tracta d’una llengua nova, una cultura nova, una manera d’estar diferent. Però s’hi han adaptat perfectament. Sobretot a partir de la segona i tercera generacions. Inverteixen molt en educació, però un element que és molt important és que ja són fallers.
I, indubtablement, si volem aprendre d’ells, sols hem d’anar al barri que hi ha al costat de l’Estació del Nord de València. On viuen, tenen restaurants on mengen i botigues de tot tipus.
I, què hi ha de la disciplina?
Està relacionada amb la competència, amb l’esforç, amb el triomf. Són molts milions d’habitants i han de treballar a fons. Els han inculcat que han de ser els millors en tot. I per això es potencia saber parlar en públic. Però està també la disciplina que emana del respecte a la gent gran i que sorgeix a la llar. També als docents que ací s’ha perdut.
I com se senten entre nosaltres?
Còmodes. No al principi, però sí ara. Té en compte que s’hi han adaptat pel tipus de treball que fan, sempre de cara al públic. I també nosaltres els acceptem ara millor.
En què s’assemblen i es diferencien el calendari de festes xinés i el nostre?
Nosaltres hem elaborat un calendari en l’Institut Confuci on apareixen les festes xineses, valencianes i estatals. Hi ha festes similars adaptades a les cultures diferents. Per exemple, la Festa dels Morts, ells en abril i nosaltres en novembre, o l’Any Nou xinés, ells en març i nosaltres en gener.
