Entrevistem Verònica Cantó, professora, filòloga i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). La seva trajectòria sempre ha estat lligada al coneixement del valencià, i al foment del seu ús i normalització en la societat. Sota aquest objectiu s’emmarca la seva tasca com a directora de publicacions de l’editorial Marfil, la presidència de l’Associació d’Editors del País Valencià (1999 – 2002), i els seus anys com a acadèmica de la llengua.
En llegir el vostre CV allò que primer em cridà l’atenció és la diversitat d’activitats que heu desenvolupat relacionades amb la nostra llengua. En quin àmbit us sentiu més a gust?
Pot ser en tots alhora, perquè, tant des del punt de vista educatiu com en l’edició de textos, com a autora de materials i, en les tasques institucionals, com a secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, sempre hi ha un nexe comú que és el treball per la nostra llengua. És com intentar assolir un mateix objectiu des de perspectives diferents.
Quina era la vostra responsabilitat com a Arxivera de l’Arxiu Patrimonial de la Junta de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina?
Fonamentalment, consistia a catalogar el fons bibliogràfic i fer el buidatge de les diferents obres des del punt de vista temàtic, cronològic i d’autoria.
La vostra dedicació al món editorial ve de llarg. Podríeu parlar-nos-en?
Vaig arribar al món editorial des de l’ensenyament l’any 1989, quan se’m va oferir la possibilitat d’assumir la direcció de publicacions de l’Editorial Marfil d’Alcoi. Per a mi era tot un repte. La veritat és que el procés d’aprenentatge del sector editorial i tot el que comporta va ser molt intens i força apassionant. Vaig estar 17 anys al front de l’editorial i, sincerament, crec que va significar una de les etapes més enriquidores de la meua vida professional i també personal. Al meu parer, quan una persona és editora ho és de per vida. Jo no m’he desvinculat mai del món editorial. El verí dels llibres no té cap vacuna possible.
I del vostre pas per l’Associació d’Editors del País Valencià?
Em sent molt orgullosa de la tasca feta per l’Associació d’Editors del País Valencià, on el treball que es du a terme és de caràcter col·lectiu i no hi ha lloc ni per a personalismes ni individualismes. És realment un treball en equip. Es tracta d’una entitat on els editors compartim experiències, aprofitem sinergies, tenim complicitats, tractem els problemes comuns i cerquem solucions conjuntes a fi de fer visible el llibre en general i el llibre en valencià en particular, esdevenir una sola veu davant de l’administració i trobar vies de col·laboració amb els altres agents del sector (distribuïdors, llibreters, bibliotecaris, autors, il·lustradors…). A més, l’Associació d’Editors del País Valencià ha fet possible en el meu cas descobrir grans persones amb les quals he teixit lligams d’amistat personal i, sols per això, ja estic molt agraïda.
Com veieu el futur editorial amb els canvis tan revolucionaris que s’estan produint?
Amb un optimisme moderat. Caldrà revertir les dades dels índex de lectura, caldrà dur a terme polítiques de foment del llibre i la lectura, caldrà adaptar-se als nous temps, caldrà enfortir les relacions entre els diferents agents que intervenen en el món del llibre. Del que no tinc cap dubte és que els editors valencians superaran tots els entrebancs i continuaran oferint-nos llibres de gran qualitat.
Heu estat professora d’Educació Secundària i heu escrit llibres destinats a l’aprenentatge de la llengua. Què opineu de la forma en què aprenem llengües?
Sempre he pensat que ensenyar una llengua és, sobretot, ensenyar a utilitzar-la. Les llengües, totes les llengües, són per a comunicar-nos, per això opine que l’ensenyament de llengües s’ha de fer dins de contextos comunicatius. No es tracta de memoritzar regles gramaticals o d’aprendre l’any de naixement i les obres d’un escriptor determinat, es tracta d’aprendre la llengua de manera eficaç, eficient, productiva i en termes de rendibilitat per a l’aprenent, el qual ha de ser protagonista indiscutible del procés d’aprenentatge.
Què és l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)?
L’AVL és una institució estatutària adscrita a la Presidència de la Generalitat Valenciana que té personalitat jurídica pròpia i autonomia orgànica, funcional i pressupostària. Les decisions de l’AVL, en l’exercici de les funcions que li corresponen, hauran de respectar-les totes les institucions de la Generalitat, així com el conjunt d’administracions públiques, el sistema educatiu, els mitjans de comunicació i les entitats, els organismes i les empreses de titularitat pública, o que compten amb finançament públic amb seu a la Comunitat Valenciana.
Podríeu fer-nos-en una mica d’història?
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va ser creada per la Llei de la Generalitat Valenciana 7/1998, de 16 de setembre de 1998, encara que no es va constituir fins al 23 de juliol de 2001, en un acte presidit pel llavors president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, al Saló de les Corts del Palau de la Generalitat. Amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006, l’AVL va quedar reconeguda com una de les institucions estatutàries valencianes.
Quins són els seus objectius?
L’ AVL té per funció determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià, així com vetlar per l’ús normal del valencià partint de la tradició lexicogràfica i literària, la realitat lingüística genuïna valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló. Té, entre d’altres competències, les següents: determinar la normativa oficial del valencià en tots els seus aspectes, fixar a sol·licitud de la Generalitat les formes lingüístiques correctes de la toponímia i de la resta de l’onomàstica oficial de la Comunitat Valenciana per a la seua aprovació oficial, emetre i difondre informes o dictàmens i realitzar els estudis sobre la normativa i l’onomàstica oficial valenciana, estudiar el patrimoni literari i documental valencià, vetlar per l’ús normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat, o informar sobre l’adequació a la normativa lingüística de l’AVL dels textos produïts per les institucions públiques o que requerisquen l’aprovació oficial, així com de la producció audiovisual de la Comunitat Valenciana.
El 15 de juny de 2001 en vau ser elegida acadèmica per les Corts. Com són elegits els acadèmics?
Fins enguany els acadèmics eren elegits per les Corts, per una majoria qualificada dels dos terços dels seus membres de dret. Es procedia de la mateixa forma per a cobrir les vacants. Però una vegada transcorreguts els primers 15 anys de la institució, a partir d’aquest 2016, l’elecció dels acadèmics i la seua renovació es fa per cooptació, és a dir, per la tria dels propis acadèmics. Aquest procés de renovació d’un terç dels acadèmics va finalitzar el passat mes d’abril.
On podem trobar informació sobre la història, les activitats i tot allò que se’n vulga saber?
La millor manera és a través de la pàgina web de la Institució i de les xarxes socials.
Perspectives de futur de l’Acadèmia.
Continuar treballant perquè el valencià tinga més presència en tots els àmbits de la societat i fomentar-ne el seu ús. Així com també continuar establint lligams de col·laboració amb altres institucions o entitats que tinguen la llengua com a objectiu prioritari, perquè és la nostra llengua, amb la qual vehiculem el que som i el que volem ser; un instrument de diàleg i de col·laboració, i un símbol de convivència i unitat.
Pepa Úbeda
