Què hi fa una enòloga a l’UCE?
Intento que la gent aprengui a tastar un vi, no tan sols perquè digui que és bo, sinó que en un vi trobin altres virtuts, com potser un record, una aroma… Un vi es un ésser viu, com a tal és capaç de transmetre moltes sensacions. Això és el que intento que copsin.
Com a ésser viu i producte cultural té personalitat geogràfica pròpia?
I tant. Un vi té un ADN que la terra li imposa, d’allí surt tot el que té el terreny, aromes minerals, si és a prop de mar, de la muntanya, a prop d’arbrat… Tot el que hi ha en aquest terreny la planta ho va absorbint a través de les arrels. Per altra banda, cal tenir en compte que la planta ja té per ella mateixa unes característiques pròpies, que és el nom d’un raïm en concret.
En el moment que comença a sortir el raïm ja compta amb unes aromes pròpies, i a més a més va amarant-se de les de la terra que l’envolta, per la qual cosa quan produïm el vi tenim dins d’ell totes aquestes aromes i d’aquí sorgeixen els senyals particulars de la seva identitat.
Però el procés continua, no?
Si. Quan posem el vi dins de l’ampolla, després d’haver passat tot el procés d’elaboració, és quan pròpiament neix i a partir d’aquí comença a créixer i té un cicle vital, de la mateixa manera que el tenim els éssers humans, que pot ser més llarg o més curt.
Parlem dels vins ecològics…
Són els vins que he dedicat a treballar a l’edició d’enguany de la UCE, no perquè estiguin de moda, sinó perquè tenen una manera de fer-se diferent de la tradicional. Ahir precisament vàrem comptar amb la presència de Josep Maria Albet i Noya, que des de l’any 85 ja va començar a experimentar en aquest sentit. Jo sóc filla d’enòloga, de pagesos i de viticultors, però vaig descobrir amb el conreu ecològic que hi ha quelcom més a aprendre i a conèixer. Hi ho he volgut fer a l’UCE perquè vull que la gent els coneguin de primera mà.
Vins en xarxa.
Dins d’aquesta actitud de donar a conèixer el vins propis participo activament en un projecte anomenat “Vins en xarxa”, promogut per l’Associació Heptàgon d’Iniciatives Culturals, per al qual les pàgines de TORNAVEU suposen un bon aparador.
L’any passat vas presentar un projecte pioner desenvolupat a la població d’Ulldecona.
És un projecte en el qual hi he estat col·laborant, i ho dic en temps passat perquè ha quedat tallat de soca-rel.
Anem a pams…
L’any 2008 l’ajuntament d’Ulldecona es troba amb unes terres de fruiters, secà, regadiu, vinya… que estan sense cultivar i llença la iniciativa d’un Banc de terres. És a dir, posa en relació els propietaris de les terres amb gent aturada que vol conrear-les, es tracta de posar d’acord uns i altres sense que hi hagi cap transacció econòmica, a canvi d’una part de la collita.
Quan entres en escena?
Jo entro en el procés de la vinya l’any 2008, a partir d’un contacte que vaig tenir aquí a l’UCE (precisament l’any que començo a fer el tast de vins) amb l’alcalde d’Ulldecona. De bon començament m’adono que és un projecte humà i que toca de peus a terra. Jo els vaig ajudar pels temes de la vinya. L’objectiu era començar amb la collita de l’any 2009. Aquest any traiem el primer vi, patint molt, però, amb unes condicions molts deficients, tot i que justament era així com ho feien els nostres avis. Tanmateix va sortir un vi excel·lent, un blanc amb macabeu i un negre amb garnatxa negra i ull de llebre.
Com es financiava el projecte?
Tenia suport d’Europa, de l’Ajuntament i de la Generalitat. A mig termini era factible i rendible, però. Teniu en compte que el vi tenia de padrins a sommeliers tant reconeguts com el del Bulli o el del Celler de Can Roca.
Si no ho tenim mal entès vàreu organitzar una bona presentació…
Sí. La va fer en Ferran Centelles, el sommelier del Bulli amb 120 restauradors de la zona. En Josep Roca del Celler de Can Roca els va tascar, els incorporà al seu celler i en va fer una gran valoració.
El 2010, però, hi ha una collita problemàtica pel que fa a malalties…
Tot i les males expectatives (s’ha de tenir en compte que la meitat del raïm es va podrir a la mata) i seguint el consell d’en Josep Roca de continuar fent el vi de la mateixa manera per a no perdre personalitat ni solidesa, fem una producció menor però també de molt bons resultats. Aquest cop, en comptes d’utilitzar el celler del poble ho vàrem fer a un celler de la Terra Alta, això sí, seguint el mateix procés que l’any anterior. No volíem “patir tant”!
En el moment de plantejar la presentació del nou vi, comencen a sortir els problemes…
Sí. El fet que fossin a prop les eleccions municipals fa que no ens el deixin presentar, ja que es considerava com un acte polític. De res no va servir que diguéssim que no era la primera vegada, que calia fer-ho en aquell moment per temes de comercialització…
I continuen els problemes.
Amb les eleccions hi ha canvi de govern (CiU i PP) i aquí canvia tot. El que primer es va fer va ser tancar el projecte del vi, tant és així que la collita d’enguany no es collirà i una gent que tenia una feina l’ha perduda. Penseu que es tracta d’un projecte del tot viable a mig termini, ja que era una empresa de futur i en aquesta època en la que ens trobem no podem malbaratar iniciatives com aquesta.
El futur…
Potser hi ha massa cellers. En gran part fruit del boom immobiliari. Hi va haver un moment que sortien cellers com s’aixecaven blocs de pisos. Ara es va posant tot a lloc. Hi ha hagut una mena de selecció natural i hi ha vins cada vegada més assequibles. Pensa que, per exemple, ahir vam tastar al taller vins de sis euros. El preu del vi no ha d’estar renyit amb la qualitat.
