Ramon Mampel Dellà, President de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, és de Traiguera (el Maestrat), on resideix. És un aferrissat defensor de l’agricultura de subsistència. “Produeixo oli i tots los ‘bricolatges’ de l’agricultura. En guardo llavors de fa 40 anys”.
“Ho he heretat dels pares i ho he inculcat als fills; és lo tresor dels llauradors. En una economia de secà hem après a lluitar. I això crea valors: solidaritat, dignitat, amistat, honradesa… Sempre he defensat territori, patrimoni, cultura…”
Aquest home alt i cepat posseeix 75 jornals de terra, sobretot d’oliveres mil·lenàries. “Pertanyem a una cultura molt arrelada a l’oli. Empeltem les varietats més interessants. Això ens ha salvat de la misèria. Però tenim més patrimonis, com los Peregrins de Les Useres, l’arquitectura de la pedra seca i la ruta de la seda”.
Ha estat patró de la Fundació Intercoop. “Buscàvem l’intercanvi amb països europeus, per conèixer i donar a conèixer los productes locals. Però està a punt de desaparèixer, perquè no arriben subvencions”.
Com a president de Proder Maestrat – Plana Alta, programa europeu de desenvolupament, va aconseguir que s’aprovaren 300 projectes per unanimitat. “Vam instaurar una manera de treballar”, i afegeix amb un posat sorneguer “però ara ho duu un polític…”.
Defineix la Unió com “una organització sense fins lucratius que defensa los productes a tots los nivells. Hem hagut de lluitar molt. I los costos han segut alts. És democràtica, unitària i independent de qualsevol poder. Al País Valencià les explotacions són menudes, amb una gran diversitat de cultius i microclimes, i natros volem que tothom pugui viure del camp i del ramat dignament”.
Es consideren la veu del camp valencià –“perquè estem en totes les comarques i en tots los sectors. I ben organitzats. I, per primera vegada en molt de temps, lo nombre de naixements al món rural ha crescut”.
Quant a les relacions amb organitzacions semblants diu que són excel·lents amb tothom, encara que senten els catalans com a germans seus. Pel que fa a Europa, agreuja la veu –“allí la tradició democràtica està molt arrelada i natros veníem d’un altre camí”.
El Marroc és un competidor dur perquè les empreses estrangeres que hi inverteixen no tenen cap barrera. “No hi ha lo control d’Europa i això abarateix los seus productes. Hi ha explotació infantil, no paguen seguretat social per los treballadors, no cuiden lo medi ambient. Haurem d’exigir a Europa que, com a representant de països democràtics, els facin acomplir la mateixa normativa que a natros”.
Sobre el futur del camp valencià creu que “lo minifundi comporta una sensibilitat que s’hauria de decantar per l’agricultura ecològica. Com a productors autòctons, tenim l’exportació. Ara ens cal obrir el mercat interior. Lo llaurador ha d’aconseguir que agrade lo producte, que lo consumidor el pugui pagar, que la gent estigui informada, que no se l’enganyi”.
El bon humor retorna en preguntar-li pel corredor mediterrani. “És la Via Augusta i ja hi estava abans dels romans. Ells, que eren los reis del mambo i tenien prou trellat, tan sols hagueren de millorar-la. Caldria fer-los una mica de cas”.
Ha recorregut mil quilòmetres en un dia per anar a Madrid. “Fa tres anys que no cobrem cap subvenció. Volem saber on són los diners. Europa dóna un 90% i el govern estatal i autonòmic un 10%. Però si los nostres no paguen, Europa no paga. I això que lo llaurador i lo ramader ja han tret de la butxaca diners per a invertir en la reestructuració del camp, la incorporació de joves, la renovació de velles explotacions i treballs sanitaris i d’educació… En fi, los milions que ens va concedir Europa i que no hem cobrat són ara mateix deutes per a natros i ens condemnen a un ingrat futur. Ens deuen tants diners que hem d’ajornar lo pagament de la seguretat social; abans ens cobraven un 3% i ara un 25%, un preu d’usura, i no podem pagar. I si passen 4 anys sense arribar els diners no cobrarem res, perquè los expedients caduquen. Però no és igual pertot; al País Basc el govern autonòmic ha decretat que pagarà als 40 dies. I al nord d’Europa paguen als 15 dies. La morositat de l’administració és elevadíssima. Si no podem tirar endavant, lo sector desapareixerà i això que la nostra agricultura ha segut l’única amb un balanç econòmic positiu enguany”.
Acaba justificant la seua manca d’ironia avui. “Hi ha tants temes que em preocupen… Pel meu compromís com a persona, com a llaurador, com a representant de llauradors i ramaders… Però sempre hi haurà un espai per a la ironia i lo bon humor”.
Pep Úbeda.
