– La creació de l’Institut Català de l’Associacionisme Cultural com a necessitat i demanda per a enfortir el sector associatiu cultural i com a evolució de l’actual Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Li vam dir al conseller de Cultura: «Hi ha un desencontre total entre el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i la base associativa de Catalunya de la cultura popular i, més específicament, de la cultura tradicional.»
La primera responsabilitat que té el Govern és considerar, dintre la cultura, una cultura que ha d’arribar a tenir un pes específic en el pressupost de la Generalitat. Nosaltres el xifrem en un 2 % del total. Ha de tenir molta consideració amb la cultura popular i tradicional i, sobretot, amb la gent que hi treballa, des de fa molts anys, a Catalunya i que no ho té fàcil.
Un Centre de Cultura Popular i Tradicional o un Institut, com vosaltres proposeu, no només ha d’intentar fer un canvi des de dalt cap a baix, sinó que el canvi ha de ser a l’inrevés. Les entitats, les federacions, les confederacions i l’Ens ja heu fet un replantejament, ja sabeu quina és la situació i, fins i tot, heu estat autocrítics en dir: «Potser hem de professionalitzar algunes estructures.»
L’Institut ha de ser un punt de trobada que aprofiti les sinergies del país per a tenir la consideració de la societat civil.
– L’aprovació del PecCAT (Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya) ha suposat un cert enfrontament amb la tradició de gestió associativa d’equipaments culturals històrics.
El PecCAT comet el mateix pecat de què parlàvem abans. Treballa des del dalt a baix, ja que des de l’Administració s’imposa un determinat model a tot allò que existeix.
Hem oblidat que hi ha una societat molt rica a Catalunya, amb uns equipaments privats molt rics, com els ateneus que tenen molts problemes a l’hora de mantenir-se. El que hem de fer és pensar en aquesta riquesa, no només fent un tractament des de l’àmbit municipal, sinó, sobretot, des de la societat civil i els ateneus. El que s’ha de replantejar és el PecCat com està, que no vol dir pas fer-lo de nou.
Catalunya és un país que s’ha construït des de la seva societat civil i des de la participació ciutadana. Abans que hi haguessin escoles públiques existien escoles d’iniciativa social, les mútues i tot un entramat potent d’entitats al territori. Si volem construir Catalunya com ha de ser, un país de ciutadans i ciutadanes, hem d’aprofitar allò que els ciutadans i les ciutadanes hem construït, no fer-nos competència, perquè perdem recursos econòmics.
– El moviment associatiu cultural com a element de cohesió social, d’integració i de país.
De primer, cal reconstruir el clima de confiança i de diàleg entre l’Administració i els representants dels moviments associatius culturals de Catalunya. Això vol dir, el replantejament del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, anar cap a l’Institut i fer un replantejament entre tots del que ha de ser.
Perquè, si creiem que la cultura popular i tradicional de Catalunya és participació de la gent, hem de fer que aquestes entitats participin en la construcció del seu futur i que la presa de decisions sigui de baix a dalt i no de dalt a baix. I amb el coneixement del que succeeix al territori, cal fer de la cultura tradicional un pont d’integració: els castells ho han fet molt bé i algunes festes majors, també.
Cal dir, per a acabar, que, si nosaltres som decisius al proper Govern de Catalunya, no tingueu cap dubte que farem pressió: dintre els primers sis mesos, farem un replantejament del que ha de ser el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Joan-Ramon Gordo i Montraveta
