Nou lliurament de l’Especial Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català, que se celebraran el proper 21 de març a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. Amb aquesta sèrie, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català vol homenatjar la figura d’Antoni Carné, president-fundador de l’entitat, i reflexionar sobre el moment actual del teixit cultural de base.
Pere-Joan Pujol transmet energia, empenta i determinació. Com a president de la Federació d’Ateneus de Catalunya (2003 – 2011), és un dels impulsors de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. En aquest entrevista, recorda els inicis ambiciosos de la confederació, marcats per la voluntat de tenir més espais de visibilitat en els mitjans de comunicació generalistes i crear un espai on debatre les preocupacions comunes de les entitats de base. “Sempre vam tenir clar que el què estàvem iniciant havia de tenir un abans i un després”, confessa.
Des de 2011, Pujol presideix XarxAteneu, una federació d’ateneus lliurepensadors fonamentada en els ideals de progrés i laïcitat. Paral·lelament, segueix col·laborant activament en l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català com a vicepresident segon de l’entitat.
Com recorda la figura de l’Antoni Carné?
Vaig conèixer l’Antoni amb motiu dels Debats al Territori. Ell era president de la Federació de Cors de Clavé i jo de la federació d’Ateneus de Catalunya. De seguida ens vam entendre bé i vaig trobar en ell un aliat fidel. Tenia molt clar allò que s’havia de fer per donar visualitat a la feina que es feia des de les associacions culturals. Vam compartir els primers moments de l’Ens, que van ser emocionats, i sempre vam tenir clar que el què estàvem iniciant havia de tenir un abans i un després en el món associatiu. Potser no vam pensar, però, que l’Ens agafés de seguida l’envergadura que té, segurament gràcies a la seva extraordinària personalitat. L’Antoni creia fermament en el que fèiem i era molt persistent quan creia que una cosa calia fer-se.
Les persones que el coneixien en destaquen la voluntat per crear plataformes de reflexió i diàleg.
Estic completament d’acord. Tenia clar que cap associació o federació faria res tota sola, necessitàvem la unitat per poder defensar les nostres necessitats davant l’administració i donar a conèixer les nostres activitats i la feina que es feia. També creia que calia reflexionar sobre el món de la cultura popular, com protegir-la i donar-li visualitat
Amb quin propòsit va néixer l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català? Com recorda els seus inicis?
L’ENS — que primer es va dir ENS de comunicació associativa, per passar més tard a anomenar-se com ara: ENS de l’Associacionisme Cultural Català— va néixer per donar sortida als resultats dels Debats al territori, que van constatar que des de les associacions i federacions es feia molta feina, però que ens resultava molt difícil visualitzar. Arribar als grans mitjans de comunicació era molt complicat, per no dir impossible, i les noves tecnologies eren gairebé inexistents.
En aquest context, quatre federacions – Cors de Clavé, Ateneus de Catalunya, Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i Moviment Coral Català – vam decidir fer un pas endavant i crear una entitat que aglutinés el màxim de federacions de cultura. La nova entitat havia de tenir uns objectius molt clars. En primer lloc, donar visibilitat a la feina feta, aconseguint arribar als mitjans de comunicació d’abast nacional i territorial, i permetent que l’associacionisme cultural i les seves activitats hi tinguessin una presència regular. Per altra banda, es volia crear un espai de complicitats i sinergies on debatre i posar en comú els problemes que ens afectaven a tots. D’aquí va sortir la convocatòria del primer congrés de l’Associacionisme Cultural. I un tercer objectiu, que no consideràvem el més important però que per sorpresa nostre va ser el que primer va quallar, era el de fer grup de pressió davant de administracions (i societat en general) per defensar les nostres mancances i els nostres problemes.
Més tard l’Ens ha trobat més camins per aconseguir el seus objectius, com ara la complicitat amb la UNESCO i la salvaguarda del patrimoni immaterial.
Quina repercussió creieu que poden tenir els Premis Antoni Carné pel teixit associatiu català?
Serà com donar continuïtat a la tasca començada pel Toni, aprofundint amb la necessitat de donar a conèixer l’activitat que es porta a terme a les associacions i a les persones voluntàries que hi treballen amb l‘amor a la terra i la seva cultura. Cal que els premis tinguin el màxim ressò, i crec que aquest era l’objectiu de la Junta de l’Ens quan els va convocar
Res no pot ajudar més a visualitzar una feina que donant-li un premi. Però també és molt important que aquest premi sigui reconegut i difós a moltíssima gent. Així seguirem continuant la feina del Toni. S’ho mereix.
ESPECIAL PREMIS ANTONI CARNÉ DE L’ASSOCIACIONISME CULTURAL CATALÀ
Entrevista a Josep Viana, president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català
Entrevista a Salvador Cardús, sociòleg
Entrevista a Amadeu Carbó, educador social i activista de la cultura popular
Entrevista a Joan Maluquer, president d’Heptàgon
Els Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català són possibles gràcies a la implicació de BBVA CX i Fundació Antigues Caixes Catalanes, col·laboradors principals del certamen, i el patrocini de Previsora General, Estrella Damm, Arç Cooperativa i Fundació Catalunya Cultura.
