Quina relació tens amb la Nova Muixeranga d’Algemesí?
En sóc un membre més de la colla des de fa un grapat d’anys i, com a tal, participe en els assajos i les actuacions. Això inclou la Festa de la Mare de Déu de la Salut, que podríem considerar com la festa major de la muixeranga.
Podries parlar-nos de la Nova Muixeranga d’Algemesí?
Naix l’any 1997 amb l’objectiu, a més d’altres, de facilitar la participació de la dona en la muixeranga. A més a més, un dels seus principis fundadors va ser donar difusió a la muixeranga més enllà del seu marc tradicional. És, doncs, una colla emblemàtica per al nou moviment muixeranguer.
En què consisteix el nou moviment muixeranguer?
El formen el conjunt de colles muixerangueres del País Valencià que han nascut en els darrers anys, des de Vinaròs a Alacant; sovint, fora de l’espai tradicional de la muixeranga.
Què tal s’avé amb el moviment muixeranguer tradicional?
Des del moment en què la muixeranga ix del seu context tradicional, apareixen nous significants, és inevitable. Les noves colles i les tradicionals tenen una bona relació i estan unides en la Federació Coordinadora de Muixerangues. Tanmateix, això no treu que entre el món tradicional i el nou moviment muixeranguer no hi haja una dialèctica sana, no exempta de conflicte.
I què hi ha de la revista digital “Temps de Muixeranga”?
Va ser el primer diari digital muixeranguer amb cròniques de les principals actuacions, entrevistes amb personatges de l’àmbit de la muixeranga i articles d’opinió. Tenia molt bona audiència, particularment entre els membres de les colles.
Per què vas sentir la necessitat de crear-la?
Va ser fruit del moment històric. Havíem nascut un munt de colles en molt poc de temps i existia una enorme desconeixença mútua i diversitat de criteris. A més a més, ni la muixeranga era una activitat prou coneguda ni existia encara una Federació que agrupés les colles. “Temps de Muixeranga” va nàixer amb la finalitat que muixeranguers i muixerangueres es recoconeguessen, donar difusió a la muixeranga i unificar el moviment muixeranguer de cara a la fundació d’una federació; tot això amb textos de la màxima qualitat possible.
Com sorgeix la Federació Coordinadora de Muixeranguers?
Va nàixer l’any 2018 amb els objectius de promocionar, difondre i dignificar el fet muixeranguer, preservar les muixerangues i donar-les a conèixer com a cultura popular valenciana, a més d’altres. Ara per ara, la integren 23 colles i ha representat un abans i un després per al moviment muixeranguer.
Quin trobes que és l’estat de salut del món muixeranguer al País Valencià?
Abans de la pandèmia es trobava en un moment àlgid, el millor de la seua història. La situació viscuda en els darrers dos anys ha fet molt de mal, com ha passat en general en tots els àmbits de la cultura popular. La recuperació, en molts casos, està sent costosa. Però la paciència i la tenacitat son virtuts necessàries per als muixeranguers, així que no tinc cap dubte que les colles tornaran a poc a poc al punt en què es trobaven.
Quina relació teniu amb els castellers del Principat de Catalunya?
Molt bona. Som activitats germanes; no hem d’oblidar que l’origen dels castells es troba en la muixeranga. Espere que, amb el fi de les restriccions sanitàries, es reprenguen els intercanvis i les actuacions conjuntes a la plaça.
Sembla que les teues observacions i reflexions t’han dut a elaborar una hipòtesi al voltant de l’origen de la muixeranga i que apareix publicada a la revista “Saó”. Podries resumir-nos-la breument?
Al contrari del que tradicionalment s’ha donat per fet, és a dir, que l’origen de la muixeranga és morisc, pense que els orígens remots de la muixeranga es troben en l’Àfrica subsahariana, relacionats amb la presència nombrosa d’esclaus negres a l’antic Regne de València.
Com va sorgir la Jove Muixaranga de València?
Va nàixer a les darreries de l’any 2014; a partir d’un grup d’amics i coneguts que fèiem els primers passos en el món de la muixeranga. Pensàvem que a la ciutat de València hi havia espai per a una nova colla muixeranguera i vam decidir de fundar-ne una colla que respongués als nostres valors. Assagem des del començament al barri de Benimaclet, on també tenim el nostre local social, anomenat Cau Muixeranguer de València.
Quin és l’ideari de la Jove Muixeranga de València?
És molt complicat d’explicar en tan poc d’espai, però, en síntesi, fer muixeranga i fer que els valors de la muixeranga formen també part de les nostres relacions. Entenem que la muixeranga i la cultura popular poden ser una activitat transformadora, des del punt de vista personal i col·lectiu, a partir del compromís amb el nostre entorn. El principal ja l’hem aconseguit: fer créixer a la ciutat de València una colla muixeranguera i fer-la sostenible en el temps, que és el veritablement complicat.
Creus que associacions com la vostra enriqueixen els vincles humans i socials, que ens fa més persones?
Sí. En la muixeranga, allò col·lectiu és el més important. Tothom, independentment de la seua condició, pot tindre un paper i ser-hi valorat. A més a més, el més important per a fer muixerangues és la confiança en un mateix i en l’altre. Això crea vincles molt intensos.
Creus que una associació com la vostra seria possible en altres barris de la ciutat de València?
Sí, per què no? A poc a poc i amb molta implicació en el barri, podria funcionar. Però també poden vindre a la Jove Muixeranga de València, ja que ens considerem una muixeranga de tota la ciutat.
Què hi ha del projecte en Verkami en què us heu implicat?
Com a homenatge a Tony García del Río, un jove company de la colla mort durant el període de la pandèmia, organitzarem el 21 de maig un aplec de cultura popular a la Saïdia, el barri on vivia. A la plataforma Verkami es poden fer aportacions per a fer possible l’aplec i obtindre unes recompenses molt boniques.
Com veieu el futur i què hi teniu en ment?
Les muixerangues tornaran a poc a poc al moment en què es trobaven. Pense que aquesta pandèmia ha reduït les diferències entre les colles i ha reforçat el sentiment d’unitat.
