L’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya acaba de renovar la seva Executiva. El tortosí Miquel Àngel Audí, fins ara el seu tresorer, pren el relleu de Joan Puigserver al capdavant de l’entitat, amb un programa que aposta per estrènyer llaços amb altres entitats de cultura popular, estar menys a l’oficina i més als carrers, rellançar activitats com El Fet Geganter i també treballar en la igualtat de gènere i la inclusió social. Audí també vol aprofitar els seus tres anys de mandat per millorar la visibilització del món geganter i les activitats de les prop de 430 colles que conformen l’Agrupació.
Quins són els principals objectius de la nova Executiva per aquest mandat?
Un primer objectiu, que vam plantejar el dia de l’Assemblea, és desburocratitzar l’Executiva. Què vol dir? Ens hem adonat que l’Executiva s’ofega en la feina del dia a dia: pagar factures, respondre correus, etc., i no tenim temps de poder innovar i estar amb els associats. Volem descarregar-nos d’aquesta tasca més administrativa per sortir més al carrer, anar a les trobades, parlar amb els associats, reunir-nos amb les administracions públiques i amb altres federacions. Per fer això, la idea és contractar una persona a jornada completa què pugui ocupar-se d’aquests temes administratius. Aquesta és una de les innovacions.
Quines són les altres?
A l’Agrupació tenim diverses vocalies: de territori, música, gegants, balls… que són l’essència de l’entitat. Ara volem crear-ne una de nova específica d’inclusió social i diversitat funcional, que treballarà els temes relacionats amb gegants inclusius, també amb el col·lectiu LGTBI i en igualtat de gènere. El geganter és, des de fa temps, un món molt masculinitzat. Està clar que els gegants pesen molt, i això ha pogut limitar en certa manera la presència de dones portadores. Des d’aquesta comissió volem empoderar les dones, donar-les més espai, perquè elles també puguin portar gegants o ballar amb un gegant.
I per una altra banda, potenciarem les col·laboracions amb altres federacions de gegants d’arreu del territori. Volem estrènyer els llaços i establir un agermanament amb la Federació Valenciana, amb qui ja tenim contactes, i també la Federació de Gegants del País Basc. A més, anirem a les administracions a buscar col·laboracions i ajuts.
Sovint el món de la cultura popular és titllat d’endogàmic. Més enllà de les col·laboracions amb entitats geganteres, teniu previst col·laborar amb entitats d’altres àmbits?
Ens volem obrir a tot el que és cultura popular, al món sardanista, als castellers, etc., i també a l’ENS. Nosaltres defensem que la cultura popular és festa, i sense popular no hi ha festa al carrer. Per què no una diada castellera on puguem estar els gegants? O una jornada sardanista amb la participació dels gegants, en què els gegants puguin fer evolucions amb sardanes? Volem estar oberts i parlar amb altres entitats.
Us plantegeu alguns canvis a les activitats principals de l’Agrupació: el Fet Geganter, la Ciutat Gegantera i la Fira del Món Geganter?
Volem repensar i posar al dia les festes principals de l’Agrupació. No tant la Ciutat Gegantera, que està força arrelada i té gran visibilitat, però sí les altres dues. Hem constatat que la Fira està massa tancada a les colles: volem fer-la més participativa i obrir-la a la ciutadania, que surti al carrer i esdevingui una festa no només de les colles sinó de tota la població. També impulsarem el Fet Geganter, que és el nostre concurs per excel·lència, perquè realment complexi la funció de visualitzar el món geganter i promocionar els seus valors. I, finalment, mirarem de recuperar la Trobada Nacional de Capgrossos, que es va deixar de fer fa uns anys.
Aquesta legislatura estarà marcada pel 600è aniversari de la primera referència documentada dels gegants a Barcelona i el món, l’any 2024. Fa uns dies la coordinadora de Colles de Barcelona donava el tret de sortida a la celebració. Com teniu previst festejar-ho des de l’Agrupació?
Des de l’Agrupació també ho celebrarem, ens posarem a disposició de l’organització per al que calgui. Sortirem amb els nostres gegants de l’Agrupació, que cada any acullen la Ciutat Gegantera (enguany, Santa Coloma de Gramenet). A través de les nostres xarxes ho traspassarem als nostres associats –som 428 colles arreu del territori català i en el País Valencià– i els encoratjarem a participar i a fer seu aquest aniversari. Però encara hem de concretar el programa d’activitats.
Creieu que està prou visibilitat el món geganter?
El món geganter ha aconseguit més visibilitat en els últims anys, però encara hem de fer-nos més visibles, hem de sortir al carrer a ‘vendre’ns’, que és una cosa que no sabem fer. Ens cal reforçar la comunicació i estar a totes les xarxes socials. Som 450 colles, sempre hi ha notícies –una sortida, un gegant nou– per poder sortir cada dia a les xarxes. Buscarem un Community Manager que ens ajudi en aquest sentit, que no sigui només el Community Manger de la Federació sinó de totes les associacions.
Quins projectes educatius teniu des de l’Agrupació?
L’any passat vam fer un llibre didàctic, per treballar els gegants a l’escola. Volem ampliar i millorar aquest material. Des de la comissió Pedagògica, l’Agrupació el que fem és elaborar material pedagògic que posem a disposició de les associacions perquè el puguin extrapolar a les seves poblacions.
A la Colla Gegantera de Tortosa, per exemple, a la qual jo hi pertanyo, anem als centres educatius i fem jornades didàctiques, anem amb els nostres gegants i gegantons i ensenyem als nens i nenes a portar-los. A vegades també hi ha escoles que prenen la iniciativa i fan el seu propi gegantó i el treuen en les trobades. Això és molt interessant i cal potenciar-ho.
Algun altre repte?
Volem fer territori. En l’Executiva de l’Agrupació hi ha una àmplia representació del territori: jo mateix soc de Tortosa, i hi ha també gent de Sant Celoni, Barcelona… I a més a cada comarca intentem tenir un vocal, una persona que fa de fil conductor entre la Federació i les colles, i que és la nostra veu en aquell territori. Volem posar dues persones al capdavant d’aquestes vocalies per reforçar encara més la territorialitat.
