S’esperava l’impacte que ha tingut el seu documental “Adeu, Espanya”, després d’emetre’s per Televisió de Catalunya?
Quan vaig pensar en el documental l’estiu del 2008 em va semblar que tindria molt d’interès, per tant, no m’ha sorprès. Ha tingut, però, una gran recepció de la gent i ja l’han vist més d’un milió de persones. Una cosa que sí que vaig tenir clara des del principi del projecte és que no es podia emetre en campanya electoral.
Quins objectius es va plantejar quan va decidir rodar el documental?
Argumentar de manera planera i sòlida els processos de secessió democràtics del món occidental. Hi ha arguments predemocràtics que van en contra d’aquests processos, i el que s’ha de normalitzar és aquest aspecte. En els darrers anys la gent ha contribuït a convertir en una via de normalitat els processos de secessió, amb el suport dels moviments ciutadans.
Hi ha una certa mancança de documentals que tracten els temes polítics.
Jo he volgut posar la mirada de l’autor damunt d’un fet; sempre he tingut clara aquesta situació, ja present en els meus altres treballs, on ja es parla de la normalització dels processos de la memòria i on faig servir el passat per explicar coses del present. Moltes vegades no es toca la política per por a l’associació del treball que es fa amb alguna opció política determinada. Jo el que faig, però, és posar la meva mirada sobre un tema.
A Catalunya s’ha posat l’independentisme com a eix de la centralitat política.
En el cas de Catalunya hi ha una cosa que la diferencia dels altres processos, el paper que tenen els moviments populars en el període dels darrers cinc anys. Això fa que es mantingui la possibilitat.
Veu viable, doncs, la independència de Catalunya en aquest nou marc?
La independència és un problema de relacions polítiques. Quan la majoria decideix que vol la independència, aquest serà un procés irreversible.
En quins projectes de futur està treballant actualment?
Després de 18 anys de fer documentals, he demanat un parèntesi i vull fer una altra tasca. Tot i així, si n’he de fer un altre, de documental, també el faré. Sempre però, serà de risc i de repte, que tingui interès i que sigui des de l’honestedat, que és el que s’ha de fer des d’un mitjà públic.
