Vocacionalment estàs relacionat amb el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC).
Sí, actualment en sóc el president. De fet és una derivada de la meva professió i del meu interès per la música coral. Vaig entrar en contacte amb el SCIC arran de ser director del cor infantil L’Escallaring de l’Agrupació del Cor Madrigal, un dels seus cors fundadors. La directora era Maria Josep Argüelles que estava molt relacionada amb el SCIC, i aquest frec a frec va generar que poc a poc m’anés embolicant amb el Secretariat.
A partir de la teva experiència com a formador musical de joves i d’adolescents, quina valoració fas del moment actual que viu la música?
Jo treballo en diferents àmbits dins de la pedagogia. Si parlem dels nens d’una escola de música, diré que són nanos molt motivats i amb un alt grau d’interès. Si parlem dels nens que formen part d’una coral externa a la línia pedagògica reglada, com pot ser els que participen a la coral L’Escallaring, aquests nanos tenen un alt interès per la música i el que suposa de disciplina i dedicació. Ara bé, si entrem a l’àmbit dels estudis anomenats reglats, allí on la música és “una imposició” -vull dir en el marc d’una assignatura impartida en un institut o en una escola- veurem que els interessos són molt diferents… I probablement el darrer és la voluntat de cantar! S’ha de dir però que aquesta problemàtica es dóna principalment en els nois més que no en les noies.
Per la teva experiència internacional, passa el mateix a d’altres països europeus?
És cert que s’està observant cada vegada més que en els cors mixtes hi ha més noies que nois i en aquest sentit alguns països s’estan plantejant de tornar a formar cors de nois només, ja que poden coincidir més en interessos comuns, per exemple.
També us ho plantegeu aquí?
No. Aquí va costar molt poder crear cors mixtes. Crec que hem de continuar lluitant per a potenciar-los i consolidar-los. Es tracta de veus blanques (siguin nens o nenes) amb un mateix repertori musical i crec que no podem segregar els nens en funció del sexe. Com a representants d’una organització de corals infantils apostem perquè siguin mixtes.
Aquesta problemàtica s’observa en altres formacions corals?
Ens comencem a trobar certes dificultats també en els cors joves.
Què en penses, de la modalitat de cors d’homes?
Cal distingir. Fins ara estava parlant de cors infantis. Una altra cosa diferent són els cors d’adults. Per a mi la feina que ha estat realitzant en aquests anys la Federació de Cors de Clavé ha estat fantàstica i es tracta d’una tradició que no només no s’ha de perdre sinó que s’ha de potenciar.
Quina valoració fas del Moviment Coral Català?
Malgrat ser-ne fundadors, com saps, en un moment puntual vàrem marxar –com també ho va fer alguna altra federació membre -atès que no es complien alguns dels acords que s’havien pres en la seva fundació. Tanmateix, des de fa un any, a partir d’una renovació de junta del Moviment, n’hem tornat a ser part activa. Es tracta d’una federació que agombola tots els cors federats, en aquest sentit cal vetllar pel seu futur. Penso que actualment es troba en un molt bon moment, amb ganes de fer coses i la gent que ho està portant té molta força i ganes de treballar. Dit això, la situació que tenim actualment no se si permetrà que se’n puguin fer massa, de coses, ja que el context de la crisi econòmica actual es farà sentir molt aviat i de manera més intensa que fins ara a l’àmbit de la cultura.
Darrerament esteu d’enhorabona, ja que heu rebut un premi internacional.
Si. Ho hem rebut per un projecte d’integració amb gent amb minusvalideses que nosaltres vàrem anomenar Cors amb cor. De fet el seu origen és en una proposta francesa anomenada Coeurs aux coeurs; el que han premiat, però, ha estat el projecte de Barcelona.
De fet, el va presentar formalment el Moviment Coral Català, no?
Si, perquè el MCC és membre del Consell Internacional de la Música, que és l’organisme que ens ha donat el premi. Es tracta d’un premi que valora la feina feta.
Explica’ns una mica més el projecte.
Ha estat una molt bona experiència per als nens. Pensa que el fet de poder cantar amb nens amb minusvalideses va ser molt enriquidor. Vàrem convidar a un cors de noruega integrat per sord-muts, un altre de Barcelona amb cantants amb síndrome de Dawn, amb discapaciat visual… Es va fer un repertori molt variat que fins hi tot es cantava en llenguatge de signes. Aquesta experiència, però, no sols va ser molt enriquidora per als nens que hi varen participar, sinó també per als directors, ja que van haver d’afrontar situacions gens habituals. Les coses s’han de poder conèixer i palpar per a poder superar certs prejudicis i pors.
Els nens es fan grans i les corals s’han de renovar. Quina problemàtica comporta aquesta dinàmica “biològica”?
El fet que el Secretariat estigui dedicat a formacions corals que han de tenir forçosament un moviment de renovació força intens fa que hi hagi força mobilitat en el seu nombre. Actualment estem al voltant de les 130 corals. El ventall d’edats que tenim al Secretariat va dels 5 al 16 anys. El flux de nens varia cada any. Tanmateix la tendència és que anem cap avall. Hi ha una certa davallada. D’alguna manera la irrupció de les corals d’escoles de música ha fet que hi hagi menys necessitat de corals. Tot i que cada cop més en tenim de federades, el seu model es diferencia força de l’habitual, que s’emmarca més dins d’una dinàmica associativa, voluntària, de caps de setmana… i no pas funcionarial. El panorama està canviant i cal anar adaptant-se.
Cada cinc anys organitzeu una gran moguda que anomeneu Trobada General.
Cert. I la propera toca l’any que ve, el 2012. En aquesta edició la farem al palau d’esports de Badalona. Ja la tenim enllestida. Ha estat encarregada a Antoni Ros Marbà amb un text de Ramon Solsona.
Joan-Ramon Gordo i Montraveta
