Respectuosa i atent, Magdalena Tavornik no amaga les reticències inicials que li va despertar la 1a Conferència Internacionals d’ONG acreditades per la UNESCO i que després de participar-hi s’han esvaït. Actualment és la presidenta del CIOFF (Conseil International des Organisations de festivals de folklore et d’arts traditionelles), ONG acreditada per la UNESCO, i arrossega una gran experiència en la gestió, ja que ha estat alcaldessa de Maribor, la segona ciutat més gran d’Eslovènia. De forma desacomplexada aporta idees sòlides sobre el Fòrum Internacionals de les ONG acreditades, la funció del qual és coordinar els punts de vista de les ONG amb capacitat d’assessorar els òrgans de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, i fa un pas més enllà proposant una reordenació dels recursos en matèria cultural.
Quin balanç fa de la 1a Conferència Internacional d’ONG acreditades per la UNESCO?
El primer balanç és molt positiu. Jo estava present fa un any a París quan els nostres amics de Catalunya van anunciar la intenció d’organitzar aquesta conferència. Nosaltres no vam entendre gaire bé la necessitat d’aquesta reunió, ja que no estem acostumats a trobar-nos les ONG acreditades i les no acreditades i encara menys el fet que hi participessin experts, membres d’altres institucions i alguns polítics. Això no obstant, estic molt satisfeta pel fet que la Conferència ha estat molt ben organitzada. Això significa que s’ha treballat de forma eficient (amb debats i sessions molt ben preparats, que ens han permès anar directes als temes a tractar), i hem pogut conèixer ONG d’arreu del món, cosa que m’ha portat a descobrir moltes organitzacions molt actives en el camp de Patrimoni Cultural Immaterial.
A més, el Patrimoni Cultural Immaterial no és només una cosa per parlar, sinó que s’ha de viure. Els organitzadors, molt conscients d’això, han programat molts actes per veure festes com ara la Patum de Berga, un assaig de Castells, és a dir, elements catalans inclosos en les llistes de la UNESCO.
Pel que fa a la tasca de les ONG acreditades significa un nou pas la Conferència?
En primer lloc, la convivència junts ens ha ajudat a conèixe’ns millor. Si dorms en un mateix lloc on et reuneixes, menges… vol dir que pràcticament estàs tot el dia treballant, i sense adonar-te’n. A més, un dels resultats ha estat la redacció d’un document on es redefineix el treball futur del Fòrum Internacional d’ONG acreditades. Serà molt important continuar treballant a partir d’aquí, i més quan ben aviat el Fòrum Internacional d’ONG es reunirà a Namíbia amb motiu de la reunió del Comitè Intergovernamental, del 30 de novembre al 4 de desembre.
Tots hem acordat que calen més reunions periòdiques d’aquest tipus i hem establert relacions que seran fructíferes amb ONG d’arreu del món, com també amb les catalanes que no estan acreditades per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, però que treballen en l’àmbit.
Creu que les relacions establertes i els acords arribats milloraran la interlocució amb la UNESCO?
Sens dubte, els podem anomenar els documents de Santa Susanna o els de Catalunya. Tota la feina duta a terme aquests dies és un pas més per millorar la coordinació del Fòrum Internacional d’ONG, ja que hem repensat el seu rol i funcions, aspectes que presentarem a Namíbia i que els hem discutit i aprovat aquests dies.
Ara tenim al davant alguns mesos fins a la trobada a Namíbia, i enviarem tots els documents a totes les ONG acreditades per la UNESCO, que sumen 178, de les quals no totes aniran a Namíbia, però tindrem les seves opinions. Espero que tots estiguem d’acord amb el document, treballat a Santa Susanna, on expressem les obligacions i funcions que tenim, de manera que sense dubte suposarà un nou pas per millorar la cooperació amb la UNESCO.
Una d’aquestes conclusions a què s’han arribat és la creació d’un Comitè Directiu del Fòrum Internacional d’ONG.
No hem d’oblidar que som ONG i, per tant, necessitem un tipus d’organització que sigui molt obert i democràtic, gens burocràtic, de manera que aquest Comitè Directriu el veiem com una oportunitat per facilitar el diàleg amb la UNESCO. Perquè quan vulguem mostrar la nostra opinió durant el Comitè Intergovernamental de la UNESCO per a la Convenció de la Salvaguarda del PCI, hi puguem ser més visibles. I establir-hi canals de comunicació. Ens preguntàvem, d’acord, qui és el Fòrum? Ara hem establert aquest Comitè Directriu, un òrgan amb set membres que ens donaran visibilitat i representaran el Fòrum Internacional d’ONG. Després de set anys de funcionament, ara és el moment de dotar-nos d’aquesta representació.
Com a exalcaldessa de la segona ciutat més gran d’Eslovènia, en una de les seves intervencions ha exposat una idea que de tan senzilla és gairebé revolucionària sobre els ingressos que rep la cultura.
Tant als països rics, com als pobres, la cultura no és la prioritat més gran i el seu pressupost és sempre molt limitat. He estat estudiant els ingressos de molts països. L’economia està basada en diferents sectors (agricultura, indústria..), però és interessant que molts estudis reflecteixen que el 40% dels ingressos generats pel turisme es basen en reclams del patrimoni cultural immaterial. La gent no només ve a Catalunya a gaudir de la platja, vol veure la Patum, aplecs de sardanes… Sovint parlem de les necessitats de les associacions culturals. Aleshores, perquè no podríem donar un 20% d’aquests ingressos per a les entitats, o per a la millora i preservació dels espectacles?
El folklore d’un poble o país és el que fa que el viatge a Catalunya sigui memorable. Oblidem el que mengen cada dia, però els balls tradicionals, les cançons, l’artesania no l’oblidem mai. Des dels governs locals, els regionals i els estats, haurien d’entendre que la cultura no només demana inversió, sinó que genera molts beneficis. Malauradament actualment aquests beneficis generats per la cultura no li retornen, es redistribueixen en ingressos pel foment del turisme i pel creixement del Producte Interior Brut del país. Cal introduir un canvi de filosofia.
Per on es podria començar?
Difícilment trobaràs un polític, sigui estatal o local, que digui que cal invertir en cultura, tots la valoraran molt i diran que l’ajuden, però a la realitat, a l’hora d’invertir se n’obliden. Quan era alcalde, de l’any 1993 al 1996 he tingut diverses trobades amb l’exalcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, cooperàvem en un Comitè de Regions Europees a Brussel·les per tranmetre-ho. Personalment he intentat sempre desenvolupar la cultura a la meva ciutat, Maribor. És el camí.
Ningú dubta que tenim una crisi industrial horrible, però la valoració de la cultura [per part de la ciutadania] és que és necessària. La gent ha perdut la seva feina i són infeliços; la gent necessita pa i menjar, però també necessita coses per l’ànima, per sentir-se bé. Vivim en un món globalitzat: he vist les mateixes botigues a Eslovènia que a Catalunya, podem menjar pizza i cafès expressos a tot arreu, però cada poble té les seves danses, ningú més celebra la Patum de Berga. En aquest món globalitzat cal demanar el respecte i la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. És el que et permet dir que sóc de Catalunya o, en el meu cas, sóc d’Eslovènia.
Àlvar Andrés
