Podeu parlar-nos del SPP?
És un sistema basat en la solidaritat intergeneracional, ja que els treballadors actuals aporten amb les seues cotitzacions l’abonament dels pensionistes i, en arribar a l’edat de jubilació, percebran la pensió corresponent basada en els càlculs derivats de la cotització.
En l’actualitat, coexisteix amb un altre sistema de pensions —el de capitalització—, que consisteix a anar invertint una quantitat en un fons privat de pensions sotmès a les variacions de la Borsa, on pot haver-hi guanys i pèrdues per a l’inversor, però no pas per al banc, que cobra la seua comissió per la gestió, siga quin siga el resultat de la inversió.
La idea predominant ara mateix entre els poders econòmics és anar rebaixant les percepcions del sistema de repartiment actual per anar fent obligatori el segon per als qui puguen permetre’s el sistema de capitalització.
Segons els nostres successius governs, el SPP és inviable. És cert?
No i, a més, ha estat solvent fins a la crisi financera del 2008. De fet, arribàrem a tenir un fons de reserva de més de 68.000 milions d’euros.
Ara bé, des de la crisi i a causa dels vora cinc milions d’aturats, el més d’un milió de joves que han hagut d’emigrar, la precarietat laboral causada per les grans retallades salarials i un atur juvenil del 30%, els ingressos han estat inferiors per primera vegada a les despeses en el SPP.
Els successius governs han aprofitat aquesta avinentesa per plantejar-ne la inviabilitat del sistema i posar damunt la taula la privatització del SPP mitjançant la subscripció dels fons privats de pensions.
Podeu parlar-nos de la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE)?
És un moviment social, transversal, no partidista i de funcionament assembleari format per persones físiques que comparteixen i defensen la Taula Reivindicativa de la qual ens hem dotat en Assemblees Generals Estatals anteriors o que podem acordar com a Coordinadora Estatal en el futur.
Està present en la majoria de territoris i comunitats autònomes del país i va nàixer el 2016, després d’una reunió que començà a l’Ateneu de Madrid i acabà al Parc del Retiro.
A aquella reunió inicial de la COESPE vam assistir plataformes de diferents ciutats, en vam crear una de reivindicativa i elaboràrem unes Normes de Funcionament que foren acordades en assemblees generals on participen tots els territoris i totes les plataformes. Ara mateix n’està configurada per més de 300 en la gran majoria de l’Estat.
Poc després d’encetar-ne el camí, es va produir un fet de repulsa per part de la majoria de pensionistes en rebre unes cartes a principis d’any on se’ns informava de la pujada de les pensions amb una revisió d’un 0,25%, conseqüència de l’aplicació d’una reforma implantada pel PP el 2013. Això va provocar un seguit de concentracions espontànies pertot arreu que ens permeteren d’organitzar i convocar concentracions, i crear i ampliar plataformes locals.
Quines son les reivindicacions més importants?
Considerar les pensions com un dret constitucional, augmentar les pensions mínimes fins a assolir progressivament els criteris de la Carta Social Europea, revaluar automàticament les pensions en relació amb l’IPC real, restablir la jubilació ordinària als 65 anys, reduir fins a la seua desaparició la bretxa de gènere en les pensions y jubilació anticipada sense penalitzar amb 40 o més anys cotitzats al 100%.
Què penseu que passarà amb les pensions després de la pandèmia?
Vindrà un nou escenari on es constatarà el que anem anunciant. Per una banda, les greus conseqüències de les retallades i les privatitzacions en Sanitat i, per l’altra, un gran deute econòmic que caldrà resoldre amb la redistribució de la riquesa o amb noves i afegides retallades socials.
Per tal que les repercussions de la pròxima crisi no recaiguen en els de sempre, serà imprescindible la mobilització unitària de tots els moviments socials a fi de crear un mur de contenció als poders econòmics.
De quina forma pot afectar la propera crisi el SPP?
Com ha ocorregut des de la crisi anterior, hi haurà qui plantejarà de nou que la solució al dèficit és la retallada de despeses socials —la despesa de les pensions entre elles— i, si hi ha mobilitzacions i es tem la reacció dels més de nou milions de pensionistes a l’hora de votar en les eleccions, ho podrien fer gradualment amb molts anys per endavant a fi que la seua repercussió caiga sobre futurs pensionistes.
Per què lluiten vostès, pels qui vénen?
Perquè som conscients que la classe treballadora futura tindrà moltes dificultats a l’hora de cobrar la pensió. Certament, cada vegada serà més difícil haver cotitzat llargs períodes, complir tots els requisits exigibles per arribar a percebre el 100% de la pensió, arribar-hi a l’edat exigida, cotitzar tots els anys di pel descompte que suposa l’ampliació de més anys de càlcul.
Per això seguirem mobilitzant-nos per la derogació de la reforma del 2011 — plantejada pel PSOE— i la del 2013, pel PP.
