Tornaveu
‘La cultura popular i tradicional és totalment receptiva a les pràctiques innovadores’

Durant els anys que has dirigit l’Ésdansa, reconegut amb el II Premi Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català, el festival ha estat molt obert a la dansa contemporània.

Hi ha estat obert amb un objectiu molt clar. Ésdansa és el festival de dansa d’arrel tradicional, amb aquest ÉS en present d’indicatiu davant de dansa, i és que entenem la dansa d’arrel tradicional de present, tant per a ser ballada avui com perquè es creïn noves propostes a partir del seu llenguatge. Per aconseguir-ho, durant els darrers dotze anys a l’Ésdansa hem desplegat tres grans eixos de programació estructurats en blocs de quatre anys: participació, formació i creació.

Amb la voluntat de provocar que es balli en una gran part de la graella, s’ha anat estructurant amb activitats formatives i participatives, com l’Ésdansa’T o les Nits Ésdansa, on l’espectador deixa de ser precisament espectador i passa a ser ballador. I una altra gran part de la programació ha intentat ser un motor per a la creació i producció de noves propostes que parteixen de la tradició o del llenguatge de la dansa tradicional. És en aquest darrer eix, la creació, on els darrers quatre anys hem intentat crear complicitats entre la dansa tradicional i la contemporània, com el Premi Delfí Colomé, i per aquest motiu hem mostrat propostes contemporànies que treballen i creen a partir de la tradició o del llenguatge de la dansa tradicional. Vam començar aquest itinerari el 2016 amb els bascos Kukai Dantza.

Aquest febrer vas ser escollit com a nou director de la Fira Mediterrània. Quines són les teves primeres impressions en el càrrec? Des d’aquesta nova responsabilitat, creu que la cultura popular i tradicional generalment és receptiva a les pràctiques innovadores?

Sensacions de responsabilitat per aconseguir els objectius establerts i seguir posicionant la Fira com el mercat estratègic de les propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu i així aconseguir articular mercat i generar discurs per a elles i normalitzar la seva contractació en les programacions culturals.

La cultura popular i tradicional és totalment receptiva a les pràctiques innovadores, i des de la Fira Mediterrània hi volem col·laborar. A la Fira treballem amb el que anomeno els 360 graus de l’arrel, partint del grau inicial, el patrimoni immaterial, passant per les associacions de cultura popular i tradicional, que treballen a partir d’aquest patrimoni connectant-lo amb la societat, i finalment, el sector professional, els artistes que creen a partir d’aquesta tradició.

La Fira Mediterrània posa especial èmfasi en l’intercanvi, la interrelació i la intersecció de tots ells, provocant el que anomenen maridatges. Cada any posarem la mirada en un sector de la cultura popular i associativa i es crearan interseccions, maridatges, amb el sector professional de les arts escèniques i la música. Per exemple, aquest 2019 tindrem un maridatge de diferents artistes amb bandes de música, una de les expressions culturals més actives del panorama associatiu de la Mediterrània. A l’espectacle inaugural, trenta-cinc músics de diverses bandes amateurs del País Valencià han treballat intensament amb la ballarina i coreògrafa Sol Picó, creant per a l’espectacle la Banda Chapicó i amb un treball que els ha sacsejat i posat en moviment al costat dels ballarins de la companyia.

Es tendeix a creure que, en l’àmbit de la cultura popular, la innovació és un terreny exclusiu dels artistes professionals. Creu que és una percepció ajustada a la realitat o bé errònia?

Crec que des de la cultura popular i tradicional s’està innovant en molts aspectes, ja no només en els artístics sinó també en els aspectes socials, organitzatius… Els artistes professionals poden aportar noves mirades que se sumen a la voluntat de les associacions de cultura popular i tradicional de treballar en el present. A part dels maridatges que t’explicava anteriorment, a la Fira posarem també especial atenció en aquestes mirades d’artistes amb trajectòries consolidades en la creació contemporània que presenten la seva particular mirada cap a cultura popular i tradicional.

A la Fira, un dels tres grans itineraris està dedicat a propostes artístiques realitzades per l’associacionisme de cultura popular i tradicional i s’hi poden veure molt bones pràctiques innovadores. Els altres dos itineraris són el de música, amb l’escena mediterrània de músiques del món i música folk a on destaquen les novetats de l’escena catalana d’arrel; i el d’arts escèniques amb la dansa, el teatre, el circ, les arts de carrer i les propostes de públic familiar que creen a partir de patrimoni immaterial i de la cultura popular i tradicional.

L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català desitja agrair la participació de totes les entitats i particulars en els III Premis Antoni Carné de l’Associaciacionisme Cultural Català

Així mateix, vol agrair la implicació activa de BBVA CX i la Fundació Antigues Caixes Catalanes en la preparació d’aquest certamen.

Finalment, desitja mostrar el seu agraïment a totes les institucions i empreses que col·laboren en la seva organització: Previsora General, Arç Cooperativa, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Barcelona.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa