Just I. Sellés (Beniarrés, 1969) és enginyer d’Obres Públiques. Es dedica a l’escriptura, on la geografia emocional juga un paper destacat.
Qui era al-Azraq?
El visir al-Azraq, “el Blau” de malnom, va ser el governant andalusí que, a mitjan del segle XIII, va liderar la resistència de la Muntanya –territoris al sud del Xúquer– davant la conquesta del rei Jaume I. Segons el Llibre dels Fets i alguns pocs documents que han quedat als arxius, va ser un guerrer coratjós, a més d’un hàbil diplomàtic, que es relacionà amb els dos reis més importants del seu temps (Jaume I d’Aragó i Alfons X de Castella), els infants d’aquests dos reialmes (Alfons d’Aragó i Manuel de Castella), i també amb la reina Violant. És un personatge que suscita molt d’interés, entre altres qüestions, perquè va ser el més valerós enemic que el rei Jaume I va trobar en la conquesta del Regne de València, i també perquè, per raó d’aquesta valerosa resistència plantejada pel Blau, el rei en parla als dinou capítols del Llibre dels Fets, la seua Crònica. Tot rei conqueridor que es vanaglorie de ser-ho necessita un enemic a la seua altura, que dignifique les seues gestes i el rei Jaume I va trobar en “el Blau” un enemic digne de combatre, un contrincant d’altura per donar-se importància en la seua Crònica.
Què significa per a vosaltres?
Mentre la resta de governants de l’administració almohade capitularen les seues possessions als cristians a canvi d’obtenir certs avantatges patrimonials i econòmics, el visir al-Azraq va defensar la seua terra i el seu poble de l’agressió feudal que venia. Eixa actitud de defensar amb fermesa la identitat d’un poble i, sobretot, de procurar la integritat de la seua gent, ens sembla admirable, un model de conducta que ens agradaria poder exportar als nostres dies. Necessitem governants que sàpiguen defensar la nostra terra, la nostra identitat, la nostra llengua i cultura, els interessos dels nostres fills, en compte d’hipotecar el nostre futur amb l’adopció de polítiques que menyscaben la nostra identitat, com la venda indiscriminada de la terra al capital europeu benestant per mor del turisme. Els valors que representa “el Blau” són els que desitgem per als nostres governants i per a nosaltres, és per això que enguany commemorem l’efemèride dels 750 anys de la seua mort.
Quan naix el projecte de celebrar-la?
El 2015, un any després de la publicació de la novel·la històrica Al-Azraq, el Blau. Crònica de la conquesta de la Muntanya, quan la crítica dels lectors ens empentà a fer-ho.
Des de quan funciona la “Coordinadora Cultural de l’Any al-Azraq” (CCAA)?
El mes de novembre del 2023 vam celebrar la primera reunió de la CCAA a la Vall de Gallinera, una reunió amb un ordre del dia farcit de projectes i bons desitjos que, en la seua major part, hem portat endavant.
Quantes i quines associacions en formen part?
Sis associacions constituents: la Unió Cultural d’Amics de la Vall de Gallinera, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics, el Centre d’Estudis Contestans, l’Associació d’Estudis de la Marina Baixa, l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida. A més de les associacions constituents, també s’hi ha adherit 3 mancomunitats de municipis i 44 entitats d’àmbit cultural.
Les activitats s’organitzaran principalment a les comarques de l’Alcoià, el Comtat, la Marina Baixa, la Marina Alta i la Vall d’Albaida, que són les comarques on el visir al-Azraq plantejà la seua resistència a la conquesta de Jaume I.
El grau d’acceptació de les propostes ha estat bo?
Entre totes les comarques s’han programat més de 100 activitats culturals, més del triple de les que inicialment havíem previst. El suport institucional local i el de les associacions culturals ha sigut molt generós. Es nota que el personatge és conegut i reconegut per la seua valerosa resistència, que suscita simpatia.
Heu organitzat nombroses activitats de divulgació històrica.
Hem preparat quinze conferències de caràcter històric sobre els fets que el visir al-Azraq i el rei Jaume I protagonitzaren a mitjans del segle XIII, com també qüestions relacionades amb el context històric. També hem enllestit un cicle a castells i altres indrets d’importància històrica per les revoltes protagonitzades pel visir al-Azraq, realitzades de la mà de guies oficials i acompanyats d’historiadors, arqueòlegs i altres investigadors.
La literatura també ha tingut un paper destacat.
La poesia i la música tenen un gran protagonisme en l’any al-Azraq. Durant tot l’any s’estan celebrant recitals poètics musicats pertot arreu de la nostra geografia. Aquests recitals consten d’un preàmbul i un epíleg musical a càrrec de l’experimentat luthier i musicòleg Jota Martínez, que introdueix, remata i acompanya l’espectacle poètic amb els acords de composicions i instruments medievals. Hem preparat un recital poètic d’altura amb les veus suggeridores dels rapsodes Sílvia Tàpia i Joan Femenia, que ens porten de la mà per l’univers poètic andalusí, oriental i feudal, amb un repertori de temàtica selecta i variada que flueix harmoniosament al so de la música de Jota Martínez. Poesia i música maridada en un espectacle audiovisual d’una hora de duració, on el sentiment d’estima a la terra hi està ben present.
El teatre també té cabuda en la nostra programació cultural, concretament l’obra teatral El pacte del Pouet, escrita per mi mateix. L’obra recrea el context històric que propicià l’acord que el visir al-Azraq i l’infant Alfons d’Aragó, primogènit de Jaume I, signaren el 15 d’abril del 1245 per a pactar la rendició progressiva dels vuit castells que governava el visir en el moment de la signatura. Un fet capital de la nostra història que molts valencians desconeixen i que, amb la representació d’aquesta obra, es pretén apropar al públic.
Atesa la complexitat que comporta la producció d’una obra de teatre, hem delegat eixa responsabilitat en la companyia Farfullit Teatre que dirigeix Cèsar Monzonís, qui s’encarrega de produir-la i d’adaptar-la per a representar-la en un teatre o en un escenari exterior.
En aquest any per divulgar la història a través de les arts, tampoc hi falta la música.
Considerem que els concerts de música medieval són el complement ideal per a acompanyar la resta d’activitats de l’agenda. En aquest sentit, s’ofereixen dues propostes musicals de dos especialistes en músiques del segle XIII: Jota Martínez i Eduardo Panaigua. Els seus programes estan personalitzats per a l’ocasió, històricament documentats perquè l’experiència del públic siga immersiva en les músiques coetànies al visir al-Azraq. De la seua mà i de les seues ensembles acompanyants podrem escoltar la música dels pobladors musulmans, però també la dels cristians i els jueus, i comprovar com s’entrellacen i es barregen entre si; ritmes, acords, instruments i temàtiques molt similars que demostren que, encara que la convivència no va ser del tot pacífica entre els pobles, sí que hi va haver un important intercanvi cultural i social entre ells.
Quins projectes teniu al cap per al futur?
Volem que, després del 2026, l’obra teatral El Pacte del Pouet es represente cada any durant la setmana central del mes d’abril i que la funció tinga lloc, de manera itinerant, en un poble diferent de la nostra geografia.
