– La creació de l’Institut Català de l’Associacionisme Cultural com a necessitat i demanda per a enfortir el sector associatiu cultural i com a evolució de l’actual Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Em sembla una proposta molt assenyada perquè serà un ens de l’administració amb la participació del món associatiu de la cultura popular i tradicional del nostre país. Serà la manera de sumar més esforços, orientar més clarament les estratègies, enfortir el moviment associatiu, apostar per la innovació que, en aquest camp, és molt important i per donar més projecció internacional a la nostra cultura.
Tot això, ho podem fer molt millor de com ho hem anat fent, amb un instrument de les característiques d’aquest institut.
– L’aprovació del PecCAT (Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya) ha suposat un cert enfrontament amb la tradició de gestió associativa d’equipaments culturals històrics.
El Pla d’Equipaments prefigura una situació òptima en un horitzó a mitjà i llarg termini.
Jo crec que, afortunadament, molts municipis de Catalunya tenen molt present aquesta situació que plantegeu. Sóc molt conscient de l’existència d’associacions i entitats, en molts casos més que centenàries, que tenen un rol ciutadà que va més enllà dels seus associats. Això ha de ser molt present.
Malgrat el que es pugui interpretar del PecCAT, el pla dóna perfectament espai i acollida a aquesta realitat del país. Perquè hi pugui haver col·laboració, no competició, i sumar esforços amb entitats que han mantingut la tradició i espais d’edificis que avui són patrimoni arquitectònic, un referent històric i desenvolupen una funció social.
– El moviment associatiu cultural com a element de cohesió social, d’integració i de país.
La cultura en majúscules el que precisa és crear les condicions perquè es desenvolupi la creativitat en tots el camps, també en el de la cultura tradicional i popular. Cal facilitar-ne la difusió, per això tenim instruments com el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i el futur Institut. Que es pugui fer en molts espais que hi ha a Catalunya, tant propis de les entitats com municipals amb una línia d’ajudes i de suport que preveu el mateix PecCAt.
La cultura popular i tradicional del nostre país ha servit, i serveix, com a punt de trobada de tothom. Un punt de trobada, en principi, dels set milions i mig de ciutadans que viuen a Catalunya.
És molt significatiu que una part de les persones nouvingudes s’integrin i s’arrelin, mitjançant les entitats de cultura popular, això és molt important.
Cal donar-vos les gràcies per les vostres preguntes i la vostra feina, que és molt important.
Joan-Ramon Gordo i Montraveta
