Enhorabona per la pròrroga de l’exposició Il libro dell’acqua per Martí a Milà: Gràcies. És un llibre de l’aigua dedicat al Martí (el meu segon fill). L’aigua, representa el recorregut per la vida i l’exposició vol plasmar-ho a través d’un llenguatge plàstic, net i utòpic. A tall d’exemple, una de les instal·lacions està conformada per ossets de peluix recoberts de ferro, com si fossin titelles, per a simbolitzar que, quan som petits, tot és molt bonic; però, a mesura que ens fem grans, la titella es troba els fils tallats i t’acabes recobrint de ferro rovellat. També, inclou obres que són com llibres perquè és la metàfora de la interpretació de la vida; és a dir, la vida és com les pàgines d’un llibre que anem passant i on reflecteixo les vivències del dia a dia.
Quines són les darreres exposicions més destacades que heu fet? Destacaria, en primer lloc, la del Palau de les Arts de Nàpols, perquè era la primera exposició individual que es feia a un artista. En segon lloc, em van demanar que en fes una a la Pinacoteca de Jesi. Tot seguit, la que vaig fer del llibre de l’aigua a la galeria Il Torchio – Constatini Arte Contemporanea a Milà. Després, la de galeria La Bussola de Cosenza i, fa poc, Un llibre de l’aigua pel Martí a Sant Sadurní d’Anoia, que ara és a Milà i que és la que s’ha prorrogat un mes. També, en faig una d’itinerant als museus de Cervera, Tàrrega i Balaguer.
«No pot ser que una obra d’art tingui
el mateix impost que un article de luxe»
Com va fer el salt cap a l’estranger? Va ser arran de la Fira d’Artexpo. Un galerista italià va veure l’obra, li va agradar i va venir a l’estudi. Es va endur material per a muntar una exposició i, a partir d’aquí, va venir tot rodat. He pogut exposar a Itàlia, Alemanya, França i Bèlgica. En aquests moments, exposo més a fora que a casa. La situació, també, ve donada pel fet que ells vénen dos cops l’any a veure i triar el que faig; ho comentem i explico les idees que tinc. Ho preparen i ho canalitzen d’una manera molt professional. Aquí, malauradament, costa molt trobar una galeria que vingui al taller i et cuidi l’obra.
Llavors, els artistes us trobeu amb moltes dificultats a l’hora de tirar endavant? Sí. De primer, som en un país on no hi ha una necessitat d’art com hi ha en d’altres estats, perquè no hi ha un consum alt d’adquisició d’obres d’art; i això, evidentment, dificulta poder-ne viure. Segon, a nivell d’institucions, tampoc no hi ha una política clara d’adquisicions d’obra. Un tercer problema és l’IVA. No pot ser que una obra d’art tingui el mateix impost que un article de luxe, perquè penso que no és un luxe i que ha de ser de consum cultural. Si no es canvia, és molt difícil que l’artista tiri endavant. Culturalment tenim molts valors, però no els sabem vendre a fora. Com a artista, en algun moment, et sents una mica abandonat per part d’institucions i mitjans de comunicació. Sembla que no es valori la feina que fas.
«Hi ha art molt interessant que s’escapa
perquè no hi ha temps per a tot»
Què en pensa de l’art contemporani? Crec que està tot molt globalitzat, en el sentit que el que es fa aquí es pot fer perfectament en un altre lloc. A més, cal diferenciar entre l’art i el comerç que es fa de l’art. L’art contemporani d’ara, al meu entendre, és força interessant, perquè abasta moltes vessants i es treballa amb idees i mètodes ben diversos. Però també tinc la sensació que falta temps per a digerir tantes coses, com passa amb la música, la literatura, etc. Hi ha art molt interessant que s’escapa perquè no hi ha temps per a tot.
Hi ha un bon planter d’artistes a casa nostra? Sí, rotundament. Però no en som conscients perquè, al meu parer, falten plataformes per a donar-los a conèixer. Sí que hi ha concursos a nivell privat i ajuts des del CONCA i des de les diputacions, però penso que no són suficients. I recalco que, a voltes, no es veu una sensibilitat real per part dels mitjans de comunicació pel que fa a la creació artística.
«Un artista ha de ser una esponja,
ha d’absorbir per a poder treure»
De quins referents beuen les vostres obres? Sempre he dit que l’artista ha de beure de molts punts. Des de ben jove, m’ha atret molt l’àmbit de l’arqueologia, i també la història. Agafo referents de totes les bandes, des de l’església romànica de Sant Pere de Ponts, amb tota la iconografia de les làpides, fins als detalls que em criden l’atenció dels viatges que faig. Un artista ha de ser una esponja, ha d’absorbir per a poder treure. Personalment, em baso molt en la idea dels arquetips. És a dir, el vaixell com a viatge, com a camí que anem seguint. M’agrada treballar a través del símbol perquè et permet englobar una multiplicitat de significats i referents en una unitat mínima que és la imatge.
Té vinculació amb el món associatiu? He estat molts anys amb els dimonis, de monitor de campaments i, també, de director de camps de treball. Actualment, però, tinc el temps força cronometrat i em trobo principalment immergit entre el taller i les classes.
Glòria-Mireia Montanyà
