Nou lliurament de l’Especial Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català, que se celebraran el proper 21 de març a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. Amb aquesta sèrie, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català vol homenatjar la figura d’Antoni Carné, president-fundador de l’entitat, i reflexionar sobre el moment actual del teixit cultural de base.
Joan-Ramon Gordo i Montraveta (Berga, 1952) és poc amant de les simplificacions. Compromès amb l’associacionisme cultural des que té ús de consciència, exerceix de trencaglaç de moltes iniciatives innovadores. Com a coordinador de la revista Via fora, editada per l’associació Enllaç, intenta exercir com a punt de trobada entre els partidaris de la innovació i el tradicionalisme en la cultura popular. Des de les ONG EcoConcern i NOVA, Centre per a la Innovaciò Social, segueix apostant, des d’una visió multidisciplinar, per la innovació de l’associacionisme impulsant metodologies participatives de qualitat (Delibera). Una trajectòria que continua desenvolupant com a coordinador dels Actes de l’Any Clavé i esdevenint una peça clau en el naixement i la consolidació de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català com a coordinador general durant deu anys. Com a director d’edicions de la confederació cultural, manté un contacte molt estret amb Antoni Carné i gaudeix d’una posició privilegiada per avaluar l’evolució de l’associacionisme de base contemporani.
En aquesta conversa extensa, Gordo repassa la seva relació amb Antoni Carné, quan i com sorgeix l’Ens de l’Associacionisme Català i amb quina filosofia el van voler impregnar els seus impulsors.
La vostra relació amb l’Antoni Carné ve de lluny…
Cert. Inicialment he de dir però, que la meva relació amb l’Antoni i per extensió amb les organitzacions i entitats culturals que ell representava era com a professional autònom, però amb una entrega i implicació que anava més enllà dels aspectes estrictament professionals. Amb el temps aquesta relació es transformà en una forta amistat.
L’Antoni era un empresari i aquesta característica marcava tot el que feia i proposava (per actitud, eficiència, iniciativa propositiva…), però afegint-hi una gran sensibilitat associativa fruit de la seva vinculació amb la Societat Coral l’Estrella de Sant Vicenç de Castellet –la coral claveriana del seu poble– , la Federació de Cors de Clavé i la Creu Roja.
Va ser dins del marc de la commemoració de l’ANY CLAVÉ (1999) que, com a Coordinador General de l’esdeveniment vaig contactar per primera vegada amb l’Antoni, que aleshores era el delegat territorial de la Federació de Cors de Clavé al Bages. La realització de gairebé una cinquantena de concerts per a cors d’homes i banda per tot el territori català, la celebració del 1er Congrés Català de Cant Coral al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), l’enregistrament d’un CD amb l’obra musical més emblemàtica de Clavé per a cors d’homes, així com la Commemoració del 150è Aniversari del Cant Coral amb un acte al Palau Sant Jordi amb la participació de més de 6000 cantaires provinents de totes les federacions corals catalanes, acte que va ser retransmès en directe per TV3, conformen un primer corpus de la col·laboració amb l’Antoni Carné.
Com va continuar la vostra relació?
Ja com a president de la Federació de Cors de Clavé i amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 la Federació de Cors de Clavé amb la implicació de tot el Moviment Coral Català organitzà l’acte Cants de Pau, espectacle que es va presentar dins de l’acte d’inauguració del Fòrum, amb una prèvia realitzada al Pavelló Olímpic de Badalona, participant també en l’Assemblea Mundial del Voluntariat IAVE on es varen presentar les conclusions i propostes dels DEBATS AL TERRITORI Aquesta presència responia a una voluntat que l’Antoni sempre expressava i que es resumia en el fet que calia generar propostes i respondre als reptes que la història i cada moment concret ens demanava. També es important esmentar la realització de les dues trobades Internacionals de Cors d’Homes celebrades el 2005 i el 2008 que vàrem organitzar des de la Federació de Cors de Clavé amb participació de cors d’homes d’arreu Europa i dels Estats Units.
La necessitat de la comunicació era una de les “dèries” de l’Antoni Carné…
Ell creia que allò que no es publica no existeix. Per a ell la comunicació era una qüestió estratègica. No sols cal fer les coses bé sinó que cal comunicar-ho amb una visió crítica, de saber escoltar, d’anar més enllà… Partíem del convenciment que tant o més important és el procés (la manera de treballar, el dia a dia) com l’assoliment dels objectius.
En aquesta línia els anys 2004 i 2005 vam celebrar onze debats sobre temes estratègics arreu del territori. La gestió del patrimoni propi, el paper de l’administració, l’economia, la fidelitat als orígens però alhora la necessitat de modernització, les relacions amb els mitjans de comunicació i les noves organitzacions socials, la influència del model d’estat en la configuració de les entitats… foren alguns dels temes tractats. Perpinyà, Igualada, Amposta, Girona, la Pobla de Segur, Tàrrega… foren algunes de les ciutats que acolliren aquesta iniciativa que s’anomenà DEBATS AL TERRRITORI.
I fou precisament a partir d’un d’ells (La relació amb els mitjans de comunicació celebrat a Manresa) que sorgí la idea de crear un ENS que aglutinés al món associatiu amb una clara aposta per crear un espai professional de comunicació: l’ENS DE COMUNICACIÓ ASSOCIATIVA i el que més tard s’anomenarà ENS DE L’ASSOCIACIONISME CULTURAL CATALÀ, organització de la qual l’Antoni Carné en fou primer president i un dels fundadors i on jo exercí el càrrec de Coordinador General. Per primera vegada és, a través de la iniciativa pròpia del moviment associatiu, que es crea una organització de tercer nivell (federació de federacions) amb una lectura transversal: més enllà de l’especificitat pròpia de cadascú el que ens uneix i relaciona és el model associatiu de treballar.
En concret, quins eren els objectius bàsics de l’ENS?
1r. Donar la major visibilitat possible en els mitjans de comunicació, de les activitats que porten a terme les federacions membres.
2n. Continuar generant espais de debat, de reflexió i d’intercanvi d’experiències dins del món associatiu cultural català.
3r. Constituir un espai de relació amb les institucions públiques i privades per tal de fer possible que el món associatiu cultural català tingués cada vegada una major consideració i incidència en la societat catalana
De quines eines us vàreu dotar a l’ENS?
Durant la llarga presidència de l’Antoni Carné s’han anat construint i consolidant un seguit d’eines que d’alguna manera van donar resposta a aquests tres grans reptes.
Inicialment es creà un equip de professionals de la comunicació que generà una dinàmica estable de relació amb els mitjans de comunicació i les administracions, creant el web corporatiu i un butlletí que amb el temps es transformà amb una publicació quinzenal virtual: TORNAVEU, Associacionisme Cultura, publicació que actualment té 16.125 subscriptors i que fou fundada l’any 2009 amb la col·laboració del Projecte Heptàgon d’Iniciatives Culturals i que des d’aleshores s’ha publicat de manera ininterrompuda. Actualment té una periodicitat setmanal si bé diàriament s’incorporen continguts nous. Fruit d’aquesta dinàmica s’han establert convenis de col·laboració amb mitjans i organisme privats i institucionals de l’àmbit de la comunicació.
Els anys 2007 i 2008 celebràrem el 1er Congrés de l’Associacionisme Cultural Català, congrés que va pivotar sobre cinc temes clau: Les relacions intergeneracionals, La migració, L’educació/formació, La comunicació i Entorn de la qüestió de la llengua a la Catalunya Nord, mitjançant la utilització de metodologies participatives innovadores i que anaven més enllà dels formats estàndards i tradicionals de fer aquests tipus d’esdeveniments. Les seves conclusions així com la narració del seu desenvolupament han estat editades tant en suport paper com virtual.
Manifestar també que diverses han estat les vegades que l’ENS ha comparegut al Parlament, tenint una relació fluïda i regular amb les diferents administracions i institucions catalanes.
L’associacionisme està present en la realitat de tots els territoris de parla catalana…
L’Antoni Carné tenia una especial sensibilitat per aquesta qüestió. Del 2010 al 2014 confeccionàrem una edició especial de TORNAVEU, Diari de Prada, ja que fou el diari de la Universitat Catalana d’Estiu d’aquests anys. Esmentar també la seva activitat a la Catalunya Nord (cal recordar que el van nomenar president honorari de la Federació de Cors de Clavé de la Catalunya Nord per l’actiu paper que tingué en la seva creació) així com els viatges que realitzàrem a l’Alguer, Eivissa, Andorra, Castelló…
En els darrers anys de la presidència de l’Antoni Carné s’endegaren dos projectes molt significatius i que estan interrelacionats
Si. Per una banda l’edició de Canemàs, revista de pensament associatiu i per altra la convocatòria de la Beca d’estudis sobre l’associacionisme cultural català. Es tracta de dos projectes orientats a l’aprofundiment teòric i a la reflexió, perquè partíem de la necessitat de crear espais que afavoríssim el debat, l’intercanvi, que anessin més enllà de l’article periodístic i amb voluntat de generar un corpus teòric, conscients de la necessitat de sintetitzar tota la riquesa i experiència del moviment associatiu cultural català. La Beca com a potenciadora de recerca i síntesi teòrica, Canemàs com espai/eina de difusió.
Ambdós projectes coincidiren en el temps (2011/2013) i estan directament relacionats amb l’Associació ENLLAÇ, Promotora de Cultura Popular, una entitat que després de més de 30 anys es trobava al final del seu procés d’existència amb un important patrimoni, entitat de la qual jo en formava part de la seva junta directiva com a vicepresident. Entre les seves múltiples activitats edità durant molts anys la revista Via Fora! publicació per a la gent culturalment activa (se’n varen publicar 64 números trimestrals). És en aquest context que ens plantegem amb l’Antoni Carné la possibilitat de continuar editant la revista Via Fora! en una segona època, ja que coincidíem molt amb la seva línia editorial. La proposta no quallà exactament però si va ser el pòsit que permeté la creació primer de Canemàs i poc temps més tard de la Beca, en ser l’ENS beneficiari d’una part del patrimoni de l’associació ENLLAÇ mitjançant la signatura de diversos convenis de col·laboració entre els que cal destacar el paper que com a marmessor d’una part dels recursos dedicats a la beca té la Cooperativa de serveis financers ètics i solidaris COOP57.
Els anys passen i calia plantejar-se el futur…
Després de gairebé 10 anys de presidència de l’Antoni i sent molt propera la meva jubilació calia donar pas a nova gent que assumís el futur de l’ENS. A l’assemblea general ordinària del 2015 s’aprovà la designació com a nou president de l’ENS en favor de Josep Viana, així com la designació com a nou coordinador en la persona de l’Antoni Carné quedant jo com a responsable de publicacions (director de Tornaveu i Canemàs) càrrec que exerciria de manera voluntària no remunerada a l’encetar la meva jubilació laboral.
Malgrat l’encert de la proposta (ja que garantia una continuïtat però alhora representava un salt cap endavant), aquesta s’estroncà amb la mort de l’Antoni.
No voldríem acabar l’entrevista sense esmentar el tema del Patrimoni Immaterial
Aquest és un dels aspectes que a l’Antoni Carné li va interessar molt en els darrers anys de la seva vida. Ell era molt conscient del dèficit que tenia la cultura catalana i més en concret l’associacionisme pel que feia a les relacions internacionals. Aquest era un buit enorme només omplert en part per diverses iniciatives sectorials (principalment del món coral) però que com a col·lectiu transversal era totalment inexistent. El Patrimoni Immaterial i la UNESCO obrien una porta nova, amb múltiples possibilitats i a la qual l’Antoni s’hi va avocar de ple, aconseguint l’acreditació de l’ENS com a ONG assessora del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de l’UNESCO a Bakú el desembre de 2013 i de manera definitiva a Paris el juny de 2014.
Tan gran era el seu entusiasme que va proposar que organitzéssim la celebració a Catalunya de la Conferència Internacional d’ONGs acreditades per a la Convenció del Patrimoni Cultural Immaterial el juny de 2015, per primera vegada fora dels àmbits habituals oficials. Malgrat participà activament en la seva preparació, l’avenç de la seva malaltia l’impedí poder assistir a l’esdeveniment.
Malauradament, l’Antoni ens deixava el setembre de 2015.
Quina repercussió creieu que poden tenir els Premis Antoni Carné per al teixit associatiu català?
Tot el que sigui donar valor a l’acció associativa considero que és positiu. I si a més el que es tracta és el de donar a conèixer experiències, actituds i propostes innovadores protagonitzades pel moviment associatiu cultural que ens ajudin a visualitzar la importància que per a la nostra societat ha tingut, té i tindran les entitats, millor que millor. Des del profund record de l’Antoni Carné benvinguts siguin els premis que porten el seu nom.
ESPECIAL PREMIS ANTONI CARNÉ DE L’ASSOCIACIONISME CULTURAL CATALÀ
Entrevista a Josep Viana, president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural
Entrevista a Salvador Cardús, sociòleg
Entrevista a Amadeu Carbó, educador social i activista de la cultura popular
Entrevista a Joan Maluquer, president d’Hepàtgon
Els Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català són possibles gràcies a la implicació de BBVA CX i Fundació Antigues Caixes Catalanes, col·laboradors principals del certamen, i el patrocini de Previsora General, Estrella Damm, Arç Cooperativa i Fundació Catalunya Cultura.
