Què és el Projecte Heptàgon? Quina finalitat té? El Projecte Heptàgon té com a finalitat vertebrar entitats i persones dels Països Catalans perquè col·laborin, cadascú des del seu àmbit, per tirar endavant iniciatives culturals que ajudin a atansar-nos, a vèncer la distància que les diferents situacions administratives imposen als set territoris de parla catalana. El Projecte Heptàgon, per una banda, vol dissenyar iniciatives que tinguin en compte aquestes set realitats diferents, potenciar-les i fer-les arribar als territoris i, per l’altra, vol escoltar les iniciatives generades des d’aquests set territoris. La finalitat és promoure la relació i el diàleg entre tots set territoris.
D’on sorgeix el nom (Projecte Heptàgon)? Som prou conscients que tenim un nom una mica críptic, però ens interessava crear un nom sense connotacions massa evidents, que no aixequés recels previs. Heptàgon fa referència a la figura geomètrica de set angles i set costats, un per a cada territori (l’Alguer, Andorra, Catalunya Nord, la Franja, les Illes, País Valencià i el Principat). El nostre logotip representa els costats iguals perquè per a nosaltres cada territori és igual i es mereix el mateix respecte que els altres.
Com definiries la teva relació amb el món cultural català? És el medi on m’he mogut sempre. Com a editor, dirigeixo l’editorial Galerada i he dirigit Thassàlia i codirigit Curial, a més d’haver estat secretari de redacció de la Revista de Catalunya. Sóc gerent de la Universitat Catalana d’Estiu des de fa vint-i-dos anys. També sóc president de la Fundació Mas i Terra i coordinador del Projecte Heptàgon.
Quin paper té Heptàgon a ‘Tornaveu’? Heptàgon aporta modestament una visió i uns contactes d’arreu dels Països Catalans que poden completar la bona feina que es fa des de l’Ens de Comunicació Associativa. Cal dir que l’Heptàgon i l’Ens compartim tantes coses, que vam decidir impulsar Tornaveu per eixamplar la repercussió del que cada entitat fa. I la cosa fa molt bona fila.
Quina diries que és la situació actual de l’oferta cultural al País? I als set territoris de parla catalana? Si l’oferta cultural fos l’adequada (és a dir, que en tota ocasió i moment tinguéssim la possibilitat de fer consum cultural en la nostra llengua), segurament no existiríem. Però, a més de perseguir una oferta cultural omnipresent en català (llibres, discs, pel·lícules, conferències, exposicions i fins i tot vins), també ens preocupa que aquesta oferta sigui realment representativa de la qualitat i la diversitat que, com a cultura, generem arreu. La macrocefàlia de Barcelona que tan important és com a estendard de la nostra cultura comporta sovint el risc que res més no existeixi, dins mateix de Catalunya i als sis territoris restants.
Quin és el paper del món associatiu a casa nostra? Tot i l’esperit individualista que se sol dir que tenim (tants caps, tants barrets), la realitat és ben diferent: som un poble ben travat, que sempre s’ha associat. I d’aquí ve la mica de força que hem tingut en el passat. Només tenim futur, com a poble i com a cultura, si som capaços de treure profit del canemàs que ens posa a disposició el nostre món associatiu. La força que suposaria cohesionar de debò totes les nostres associacions ens faria invencibles.
Si haguessis de triar un llibre, un film i una peça musical que t’hagin marcat serien… (i el perquè) El llibre “Marines i boscatges” de Joaquim Ruyra, perquè prefigura l’ambició de la nostra narrativa al segle XX. La pel·lícula “Excalibur” de John Boorman, per tot el lirisme i l’èpica llegendària sobre la taula rodona de Camelot. “La sardana de les monges” d’Enric Morera sempre m’ha fet emocionar.
