Nova entrega de l’Especial Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català, que se celebraran el proper 21 de març a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. Amb aquesta sèrie, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català vol homenatjar la figura d’Antoni Carné, president-fundador de l’entitat, i reflexionar sobre el moment actual del teixit cultural de base.
Des de diferents àmbits professionals, Joan Maluquer sempre ha estat un enamorat de les lletres. Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha estat secretari de redacció de la prestigiosa Revista de Catalunya (1986-1996), director adjunt de Curial Edicions Catalanes SA (1993-96) I director d’Editorial Thassàlia SA (1996-2000). La seva col·laboració en l’Universitat Catalana d’Estiu ha estat decisiva, contribuint a fomentar el diàleg i reflexió entorn els temes d’actualitat catalana. Un objectiu que també ha perseguit com a director d‘Edicions Galerada i president de l’Associació Heptàgon d’Iniciatives Culturals, entre altres
Antoni Carné també va participar en la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, explicant el projecte “El País que volem?”. Una de les seves obsessions era crear espais de reflexió.
De fet, el primer contacte de què tinc consciència va ser quan, en fer-se càrrec de la presidència de la Federació de Cors de Clavé, va acudir a Prada a presentar el projecte Debats al Territori, que tantes conseqüències positives ha tingut per al món associatiu.
Com a membre del Consell Editorial de l’Ens, com vau viure el naixement de Tornaveu i Canemàs?
Van ser dos projectes engrescadors en l’àmbit dels mitjans de comunicació, l’un adreçat a fornir informació i opinió generades en l’àmbit associatiu (Tornaveu) i l’altre destinada a l’assaig i la reflexió en aquest mateix àmbit (Canemàs). Fins i tot podria recordar quan se’ns va acudir la idea d’impulsar un butlletí de notícies (que en acabat seria Tornaveu): va ser després d’un acte de presentació del Projecte Heptàgon a l’Espluga de Francolí, amb el periodista Pere Baltà i l’actual ministre d’Educació i Ensenyament superior andorrà Èric Jover, mentre fèiem un mos. En plantejar-ho a Antoni Carné i Joan-Ramon Gordo, de l’Ens, la idea trobà el suport immediat i l’impuls definitiu. Canemàs nasqué de la dinàmica mateixa d’elaboració de Tornaveu, responent a la necessitat d’aprofundir en la reflexió més que no pas en la immediatesa, i cal dir que, si mal no recordo, la iniciativa sorgí del mateix Antoni Carné.
Es desitjava que aquestes dues plataformes donessin cobertura als set territoris de parla catalana (l’Alguer, Andorra, Catalunya Nord, la Franja, les Illes, el País Valencià i el Principat).
Tan clar com l’aspecte temàtic (el fet associatiu) va ser l’aspecte territorial. No volíem fragmentar el nostre àmbit natural d’expressió cultural i lingüística, sinó que volíem trencar una dinàmica a què ens aboquen els estats, les constitucions i els mitjans de comunicació.
Quina repercussió creu que poden tenir els Premis Antoni Carné per al teixit associatiu català?
Poden ser un estímul a fer les coses d’una determinada manera, que té una gran tradició a casa nostra, i a dilucidar la confusió que sovint hi ha entre la feina d’una associació i la d’una empresa prestatària de serveis (Antoni Carné sempre va combatre aquesta confusió).
ESPECIAL PREMIS ANTONI CARNÉ DE L’ASSOCIACIONISME CULTURAL CATALÀ
Entrevista a Josep Viana, president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català
Entrevista a Salvador Cadús, sociòleg
Entrevista a Amadeu Carbó, educador social i activista de la cultura popular
Els Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català són possibles gràcies a la implicació de BBVA CX i Fundació Antigues Caixes Catalanes, col·laboradors principals del certamen, i el patrocini de Previsora General, Estrella Damm, Arç Cooperativa i Fundació Catalunya Cultura
