– La creació de l’Institut Català de l’Associacionisme Cultural com a necessitat i demanda per a enfortir el sector associatiu cultural i com a evolució de l’actual Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
L’associacionisme és la base del teixit de la societat catalana i vull dir-vos com a valenciana que una de les malifetes que ens ha fet l’Administració central és esquarterar-nos els Països Catalans, perquè el moviment associatiu valencià és molt potent i els de les Illes també. I és una llàstima que vagi cadascú pel seu compte.
Nosaltres som partidaris de recollir de baix a dalt els moviments associatius de la gent. No ens agrada imposar o recomanar o programar moviments des del govern fins a la base, sinó al contrari: som molt curosos respecte a les demandes populars.
La creació de l’Institut és una bona idea, sempre que tingui la capacitat de donar resposta efectiva i no sols retòrica a les necessitats de cada poble o cada comarca i de cada associació intracomarcal…
– L’aprovació del PecCAT (Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya) ha suposat un cert enfrontament amb la tradició de gestió associativa d’equipaments culturals històrics.
Una privatització total del moviment associatiu no és bona; tampoc no ho és entrar dins l’estament públic del tot. A Catalunya que hi havia gairebé un 60 % d’escola privada, s’ha integrat fins a crear l’escola concertada: aquesta és una bona solució. En el moviment associatiu no és bo que hi hagi una pugna contínua entre allò privat i allò públic. Cal que el fet que sigui privat no sigui obstacle perquè les entitats públiques s’hi involucrin. I el fet que sigui una mica pública, que tingui cabals públics, que no sigui cap trava perquè mantingui la personalitat pròpia, local i logística. Una mena d’equilibri entre el que és públic i el que és privat. Això s’ha intentat en els anys darrers, però no sempre s’hi ha reeixit
– El moviment associatiu cultural com a element de cohesió social, d’integració i de país.
Cal tenir presents uns factors nous, que no s’han donat anteriorment, com l’eclosió de l’emigració fora de la Unió Europea. El moviment associatiu ha d’estar molt atent a aquests nouvinguts que han vingut i hi té un paper a fer.
El moviment associatiu necessita que la gent participi i, perquè ho faci, no n’hi ha prou a tenir unes infraestructures, un local i una pàgina web. El que cal és l’element humà, que és extraordinàriament plural a casa nostra.
En aquests moments a Catalunya no hi ha cap racó del territori que no tingui moviment associatiu. Això és gràcies a la gent i també a vosaltres. És a dir, aquí s’ha conjuminat una gent amb voluntat de coordinar i d’aportar els elements que facin que això no sigui foc d’encenalls, però al mateix temps hi ha hagut la dinàmica social.
La iniciativa privada, de baix a dalt és la clau de la història i ha de ser premiada amb el compromís de l’Administració pública.
Vull dir-vos per a acabar que us felicito per la feina que feu: el meu aplaudiment personal i el meu estímul perquè sou la base de la societat del futur.
