Com comença tot plegat?
Inicialment l’any 1995 vàrem començar organitzant cursos de sardanes i de llengua. Al cap d’un any, però, ens vam adonar que dels cent cinquanta socis que teníem en mancaven força de la franja d’edat de quinze a trenta anys. Aquest és l’inici de la colla castellera (que es crea a final del 1996 i presentada oficialment el 15 de juny del 1997). Més endavant s’hi incorporen altres manifestacions populars com diables, bastoners…
Com és que vàreu començar amb els castells, una tradició geogràficament força allunyada de la Catalunya Nord?
Com moltes colles castelleres som fruit de l’esclat iniciat amb les olimpíades de Barcelona. L’any 95 arriben els castells a la Jonquera i ens va semblar que era una bona oportunitat per a engrescar el jovent, tot i que no en sabíem res de res. Els nostres padrins han estat els castellers de la Jonquera i de Barcelona, tot i que han estat els primers els que més ens han acompanyat en aquest procés.
Quanta colla de gent sou?
En aquests moments uns cent deu amb camisa i passem dels cent quaranta en tota l’entitat.
Parlem d’altres facetes de la cultura popular que teniu.
Amb els castellers neix, òbviament, una colla de grallers. A partir de constituir un grup de tambors neix una colla de diables i més tard s’hi incorpora una colla de bruixes. Gairebé cada any fem una cosa nova. Les dues darreres han estat el Ball de Serrallonga, perquè vàrem saber que ja n’havia existit un en aquestes terres, i el Drac Hamlet, el darrer a incorporar-s’hi.
No sempre tot ha estat tan reeixit, però.
Cert. Hi ha hagut iniciatives que no s’han mantingut, com el ball de bastons, per exemple. Com a manera de fer pròpia si hi ha alguna persona que vol organitzar quelcom li donem el màxim de suport i acompanyament.
Avui a Prada estàs vestit de casteller, tanmateix intueixo que et podrem veure també d’altra manera.
Si. Sóc casteller des de l’inici, però també participo en els diables i els trabucaires.
La directiva europea de foc.
Ho tenim una mica complicat, perquè l’estat francès la va acceptar sense incorporar cap esmena, tot i que podia fer-ho! Nosaltres que tenim una única colla de diables ho tenim molt més fotut que a Catalunya. S’ha de dir també que hem tingut el suport d’una quarantena de municipis, del Consell General, dos diputats han fet preguntes al govern central, -que, per cert, encara no ha respost-, hem estat al Parlament Europeu a Brusel·les, hem tingut el suport de la Federació de Diables i la del Bestiari, així com de l’Ens de Comunicació Associativa. Aquesta directiva podria convertir el públic en una colla de simples espectadors en compte d’elements participatius actius. La colla de diables va néixer el 1999 i fem els correfocs el 2011 com els fèiem el 1999 i el públic participa més que a l’inici. El cert és que refusem sistemàticament de ser engabiats, llavors si volen separar públic i diables, si volen tanques no actuem.
A Prada voleu fer una demostració del foc.
Inicialment així es va quedar. Tanmateix en aquests moments no està clar que puguem fer-la. Els estaments oficials, malgrat entendre la nostra postura de denúncia i de queixa de com s’ha aprovat i aplicat la directiva europea, no volen assumir la responsabilitat que una actuació de foc suposa, tot i que s’ha de reconèixer que hi ha hagut alguns municipis en els que sí que s’ha pogut fer una actuació de foc.
Un cop feta ja l’entrevista vàrem saber que l’actuació no es va poder fer perquè Aire Nou de Bao no acceptà la imposició de tanques de seguretat que separava els diables i el drac de la gent, gendarmes, etcètera.
Parlem de l’associacionisme a la Catalunya Nord.
Sóc president de la Federació d’Entitats en Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes. Tanmateix no hem aconseguit encara federar a tot el moviment associatiu nord-català, tot i que s’ha intentat diverses vegades. La federació funciona molt bé, sobretot, quan hi ha atacs externs, com a defensa.
Les relacions amb la Catalunya del Sud.
Les relacions són imprescindibles per a conèixer-nos millor, però no sempre són fàcils. Des d’Aire Nou tenim costum de fer força intercanvis, sobretot a partir de les seccions de l’entitat. Això ens permet de conèixer i de donar-nos a conèixer, això és molt important. He de reconèixer que a la Catalunya del Sud teniu un moviment associatiu molt més organitzat i potent.
Com valoreu la vostra presència a l’UCE.
Aquest fet és molt positiu, ja que mai fins ara no s’havia pogut produir, malgrat que ens havíem ofert. Nosaltres estem disposats a seguir col·laborant en les properes edicions.
