Fran Ferri (1984, Canals, La Costera) ha estat fins a les eleccions autonòmiques de 2015 diputat a les Corts Valencianes pel Bloc Nacionalista Valencià, partit inclòs dins Compromís. És enginyer i treballa en el sector automobilístic.
En què consisteix el teu treball?
Aplicar a l’àmbit industrial teories i pràctiques que estalvien costos sense necessitat d’acomiadaments ni reducció de salaris, objectiu del neoliberalisme desbocat. Centrem la reducció en materials, transports, etc., perquè és allò que més puja el preu d’un producte.
Es pot aplicar a qualsevol tipus de producte?
Sí. Jo l’aplique al sector automobilístic, que és un dels sectors més potents i que mou molts tipus de productes.
Però la teua especialització és en energies renovables.
Perquè és el sector que més m’interessa, amb millor present i futur. Si estic en l’automobilístic, és perquè m’agafaren primer. Malauradament, les polítiques governamentals no volen afavorir les energies renovables perquè no volen que la gent les elegesca. Per això, moltes empreses que hi havien apostat se n’han hagut d’anar.
Perquè el PP, el PSOE i CiU formen part de consells d’administració d’empreses contràries a les energies renovables?
Sí, és el que coneixem com a “portes giratòries”: exministres, expresidents de govern, exsecretaris, exconsellers… han regulat el sector i han apostat per sectors més especulatius com les elèctriques.
Curiosament, tu véns d’una comarca rica gràcies a l’agricultura i les fàbriques de filatures.
Sí, però hui les filatures han desaparegut a causa de la crisi econòmica i la globalització. L’abundància d’aigua –Canals s’anomena així perquè era on es regulaven tots els canals de la comarca– permeté el conreu de secà i de regadiu (entre d’altres, el cotó) i els diners es reinvertien en filatures. De fet, Ferri, arribà a tenir tres mil treballadors.
Com és la teua família?
Els meus iaios eren molt treballadors. L’un era agricultor i l’altre, que treballava en una gasolinera, va haver d’emigrar a Alemanya.
Per què?
Perquè no hi havia prou diners per viure. Curiosament, jo també hi vaig anar, però amb una beca Erasmus, en una situació totalment diferent. El iaio era membre actiu de moltes associacions, com la d’Alzheimer. I també mon pare, que durant un temps va formar part del PSOE.
També vas ser delegat i becari responsable de les eleccions a la UPV i has fet de cuines a Canals, Xàtiva i Londres…
Sempre m’ha interessat la política. Ja havia estat delegat a l’escola i a l’institut. En eixir una beca relacionada amb les eleccions, la vaig sol·licitar. L’equip que va eixir em demanà que en fos el secretari de la delegació d’alumnes de tota la universitat. Quant a ser cuiner, a casa feien falta els diners i calia ajudar. I també he fet d’agricultor als camps de la família.
Què penses del pla Bolonya?
Menys diners per a les universitats públiques. I, amb l’última pretensió del PP de baixar a tres cursos la carrera i pujar el màster a dos anys, sols podran continuar els qui tinguen diners, i la universitat encara tindrà menys recursos. Els pitjors llocs de treball seran per als qui no tenen màster i la gent més adinerada el farà i podrà accedir-ne a millors. Estem forjant elits econòmiques, no pas intel·lectuals.
El PP valencià ha ajudat moltíssim a la Universitat Catòlica, que té immenses propietats per les qual ni IBI paga…
El PP té un full de ruta molt clar en aqueix sentit.
Tampoc el PSOE no afavorí l’ensenyament públic.
De fet, potencià la concertada com a alternativa a la pública, situació que cal capgirar, perquè ens porta a una societat dual. La concertada acaba cobrant per serveis que haurien de ser gratuïts i que no tothom pot pagar. I això ja ho va denunciar la Intervenció de la Generalitat. I també hi ha la problemàtica del rebuig a acceptar fills d’immigrants, fet molt difícil de demostrar perquè la inspecció no és eficient.
Com veus la situació del jovent?
Fatal, malgrat les fotos de Rajoy amb l’empresariat dient que ja hem eixit de la crisi. Ja m’agradaria que es passejara un dia pels nostres aeroports. Veuria les llargues files de joves anant-se’n per trobar una vida més digna fora.
El sector automobilístic ha començat de debò a preocupar-se per la creació d’un vehicle més ecològic?
Sí. Fa anys que hi ha estudis, models, dissenys ecològics i, fins i tot, reciclables. Però no hi ha demanda, perquè són més cars i la gent mira més que mai la seua butxaca.
La deslocalització de la indústria automobilística és general?
No. A Alemanya, Merkel ha estat molt estricta i els empresaris d’allí fan molt de patriotisme, cosa que no fan els nostres. I als EEUU, Obama ha fomentat la seua relocalització. Així augmentarà el nombre de consumidors, perquè tindran treball i compraran. Cal recordar que, malgrat endur-te la fàbrica en un lloc amb salaris baixos, a l’hora del transport perds els guanys, perquè és molt car, i el producte es pot fer malbé. A més, contamines. I, si deixes la gent sense treball, després no poden comprar perquè no arriben. Crec que l’Administració hauria de donar suport a la relocalització potenciant la compra d’empreses i concedint bonificacions fiscals.
Com està el sector automobilístic?
A Europa, molt estancat. La crisi continua. I després està el Tractat de Lliure Comerç, que durà el control dels estats i la democràcia a les grans corporacions. Això és molt perillós, perquè la legislació està al seu favor. A més a més, comporta l’harmonització dels drets laborals i els salaris a la baixa: és a dir, amb pèrdues per als treballadors.
Entrem en l’àmbit polític. Has estat membre de la Coordinadora Nacional del Bloc Jove des de 2007 i Secretari General de 2009 a 2014. Per què el Bloc?
Perquè m’hi sent identificat.
Tothom diu que el Bloc és de dretes i una mena de CiU valenciana.
Això creia jo, però sembla que hi va haver un gir cap al centre per tal de caçar vots de l’esquerra. D’ací li ve la mala fama. Però el Bloc sempre ha estat d’esquerres i així ho indiquen les enquestes internes.
Has estat portaveu a les Corts valencianes del grup polític Compromís.
Hi vaig acabar de rebot en 2011 com a diputat. Compromís és una agrupació de partits (el Bloc, Iniciativa, els Verds i gent que pertany directament a Compromís). A cada grup li tocava un nombre de diputats. Jo em vaig presentar pel 6 del Bloc, però com ningú no es presentà pel 4, el partit em va demanar que ho fes jo. Jo pensava que no eixiria perquè això deien les enquestes, però la nit de les eleccions va ser la sorpresa i em va canviar la vida de colp: reducció horària de treball i moltes altres coses.
Encara que has estat en la Comissió de comerç, turisme, indústria i noves tecnologies, el PP tenia la majoria absoluta. Com us ha tractat l’oposició?
Amb una manca absoluta de generositat, respecte i diàleg. No hi ha hagut un sol acord o consens i han aplicat les seues decisions sense comptar amb ningú, per molt bones que foren les nostres propostes.
Pertanys a la Comissió de Peticions per Compromís. De què s’ocupa?
Que la ciutadania puga fer arribar les seues peticions al Parlament valencià. Però el reglament ho impedeix realment. Un exemple: durant tres anys he intentat, sense aconseguir-ho, que un ciutadà vinguera i ens parlara de les queixes contra la Sanitat pública i de com s’havien gestionat a través del Síndic de Greuges i altres organismes, ja que la Conselleria de Sanitat mai no li féu cas. Imagina’t les dificultats per a aquells que ni representant polític tenen. Vam plantejar una reforma del reglament, però sense èxit.
Quina relació manté Compromís amb els partits de l’oposició?
Molt bona i arribem a molts acords; molt més amb EUPV que amb el PSOE. No fa massa, vam presentar tots dos una protesta contra la signatura del Tractat de Lliure Comerç. El PSOE es va abstenir i el PP va votar a favor. Ens quedàrem sols.
Què t’han semblat les eleccions?
Una oportunitat única per tirar la dreta del poder i acabar amb els partits del sistema. Són els que han exemplificat el fre a les grans qüestions del país, resultat d’un canvi de poder no rupturista a finals dels setanta. És el que ens ha dut a la situació actual.
Quina és la vostra oferta política?
Valencianisme, esquerra i ecologisme.
El “valencianisme” implica que som un partit valencià i, per tant, totes les decisions es prendran al nostre territori, sense dependre de fora –Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Cayo Lara…–. Volem les mans lliures per fer política per a valencians i valencianes. Volem denunciar un sistema de finançament injust, que ens infravalora.
“Esquerra” perquè busquem una societat més igualitària, el progrés social.
L’“ecologisme” perquè vivim en un planeta amb els recursos limitats.
Hi ha tensions internes dins de Compromís?
Existeixen en tots els partits. A nosaltres, ens han servit per a tenir cada vegada millors reglaments i millors propostes. Crec que el debat és molt bo, perquè pot dur-nos a idees comunes millors que la inicial de cada u.
Com penseu controlar la corrupció?
Algú ha dit que als càrrecs polítics caldria vigilar-los, fins i tot abans d’haver començat a manar, com si pogueren ser uns delinqüents. A més, hauria d’haver limitació de mandats i salaris.
Quin és el major temor de Compromís?
Que, com el govern central té tot el poder, no ens deixe fer res ni tirar endavant un programa transformador.
Com veus el futur?
Els primers mesos serà molt complicat, perquè haurem de gestionar la misèria que ens ha deixat el PP de València i amb Rajoy encara de president. Pensa que el nostre govern està intervingut i ens podria lligar de peus i mans. Crec que hem de ser insubmisos, lluitar i si Rajoy ens entrebanca, dur-lo als tribunals si cal.
Pepa Úbeda
