VICENT CURARELLA I TORMO (Alzira, 1967) és economista, especialitzat en finançament autonòmic, i investigador de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). Fou nomenat Síndic Major de Comptes del País Valencià en juny del 2016. Ha format part de la Comissió d’Experts per a l’anàlisi del sistema de finançament valencià, nomenada per les Corts Valencianes el 2012. El 25 d’abril del 2016 va rebre l’Alta Distinció Parlamentària de les Corts Francesc de Vinatea amb la restant Comissió d’Experts, formada per Francisco Pérez García, Rafael Beneyto Cabanes, José Antonio Pérez García, José Ismael Fernández Guerrero y Vicent Peiró Ibáñez. Té, endemés, un seguit de llibres publicats.
Quines són les vostres funcions com a Síndic Major de Comptes?
Presidir el Consell de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, institució estatutària independent i imparcial. És hereva de l’antiga figura del Mestre Racional del Regne de València, que complirà 600 anys de vida el 2019. També m’encarregue de fiscalitzar els comptes de la Generalitat Valenciana, dels organismes que en depenen i de les corporacions locals valencianes. Aquest és un treball de control extern necessari per a l’examen dels diners públics; per això no solament hem de procurar que els comptes respecten els principis comptables i complisquen les lleis vigents, sinó també seguir avançant perquè la gestió dels recursos humans, materials i pressupostaris es realitze progressivament de manera més econòmica, eficaç i eficient, tot incorporant de manera efectiva criteris socials, mediambientals i ètics.
La institució compta amb un equip format per un centenar d’especialistes: auditors, tècnics, ajudants, lletrat, informàtics i personal d’administració i secretaria; tots ells coordinats pel Consell, compost per tres síndics i el secretari general.
Es un càrrec exclusivament valencià?
En dotze comunitats autònomes espanyoles existeixen òrgans de control extern semblants al nostre. No tots són hereus d’una figura pròpia del passat foral, però en l’actualitat les característiques de funcionament són molt semblants però amb diferents denominacions segons la comunitat: Sindicatura de Comptes, Cambra de Comptes, Tribunal de Comptes Públics, Consell de Comptes, Audiència de Comptes, etc. Estem associats a ASOCEX (Associació d’Òrgans de Control Extern Autonòmic).
En altres països també existeixen òrgans regionals de control extern. De fet, la Sindicatura de Comptes assumeix la secretaria general d’EURORAI (Organització Europea de les Institucions Regionals de Control Extern del Sector Públic).
Quines són les funcions de la Comissió d’Experts de Les Corts?
Aquesta Comissió va ser una iniciativa de Les Corts, que va demanar als quatre grups polítics amb representació parlamentària en aquell moment que proposaren un expert cadascú per analitzar el funcionament del sistema de finançament autonòmic i suggerir millores. La comissió es va completar amb la participació de dues persones de l’IVIE, que ja dúiem temps analitzant el sistema i les conseqüències que provoca en el cas valencià.
M’agradaria ressaltar dos aspectes d’aquesta comissió. El primer és que, malgrat reunir diferents sensibilitats polítiques, l’anàlisi de les dades va conduir a la unanimitat respecte al diagnòstic del maltractament financer que pateix la Comunitat Valenciana. I el segon, que la comissió sempre ha tingut present que les seues propostes no buscaven exclusivament resoldre l’infrafinançament valencià, sinó plantejar un sistema més just i equitatiu que l’actual (que, evidentment, també suposarà un millora per als valencians).
Aquesta segona característica de la comissió —junt amb el bon treball realitzat— ha provocat que la proposta valenciana haja sigut assumida per altres comunitats autònomes. No sols s’hi planteja un model de repartiment dels ingressos més equitatiu entre les diferents comunitats autònomes (equitat horitzontal), sinó també més equitatiu entre l’Administració Central i el conjunt de les comunitats (equitat vertical).
Què és l’IVIE?
Un centre dedicat al desenvolupament i el foment de la investigació econòmica. Per aconseguir-ho realitza i difon treballs d’investigació que responen a necessitats específiques, crea bancs de dades accessibles que milloren la informació econòmica, promou la formació de personal investigador especialitzat, ofereix informació i assistència tècnica sobre temes econòmics a les institucions i empreses públiques o privades que ho demanden, etc.
Va ser creat el 1990 per la Generalitat Valenciana i actualment compta amb el suport de Bankia, la Fundació BBVA, la Fundació Caja Mediterráneo, Ford-España, la Fundació de les Caixes d’Estalvis i la Fundació Canyada Blanch.
Quins són els reptes als quals s’acara la nostra societat a mitjan termini?
El zenit en l’extracció de combustibles fòssils (i d’altres matèries primeres), el canvi climàtic i la substitució de mà d’obra mitjançant la robotització i la intel·ligència artificial.
Podríeu comentar-los breument?
Ho intentaré. Per començar, cal recordar que la prosperitat dels últims 150 anys ha avançat en paral·lel al consum de recursos naturals i energètics, gràcies principalment a l’explotació de diferents combustibles fòssils. Aquests eren fàcils d’obtenir, barats, versàtils i amb un enorme rendiment energètic. Endemés, hem anat afegint fonts energètiques sense perdre les anteriors. El resultat ha sigut que la nostra societat ha superat el seu nivell d’equilibri estructural durant algunes dècades i ha deixat una petjada ecològica molt superior a la capacitat de regeneració del planeta.
En l’actualitat, hem de disminuir ràpidament l’energia procedent dels combustibles fòssils per tal d’atenuar el canvi climàtic i perquè aquests combustibles han arribat al seu màxim ritme possible d’extracció. A diferència d’altres ocasions, però, ara es pretén canviar el model energètic alhora que es redueixen les riques fonts energètiques anteriors. Això dificulta la implantació del nou sistema i, a més, condiciona el seu manteniment posterior i la seua reposició al final de la vida útil de cada element.
La conclusió és que la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic ens condueixen a una disponibilitat menor d’energia per habitant. Per tant, davant d’un escenari amb escassetat de recursos naturals i dificultats per a generar energia abundant, neta i barata, les economies veuran entorpit el seu creixement en termes de PIB, tenint en compte la relació directa existent entre el PIB mundial i el consum total d’energia.
Quines conseqüències pot desenscadenar mantenir l’actual sistema energètic?
La falta de reacció a temps pot provoar greus conseqüències socials i un notable trastorn en la forma de vida occidental present. Per tant, la transició energètica actual ha d’anar acompanyada d’una transició social i sistèmica, d’una envergadura molt superior a les conegudes en altres ocasions, tal com adverteixen nombrosos i recents informes científics. Durant la transició ha de descartar-se l’objectiu de creixement econòmic i acostar-se a posicions compatibles amb l’estat estacionari en nivells menors als actuals, que respecten la capacitat de càrrega de la biosfera.
El tercer dels reptes adés anunciats es refereix a l’impacte de la robotització i la intel·ligència artificial sobre la demanda de treball. Durant dècades, l’abundància de recursos i energia va permetre la denominada “destrucció creativa de llocs de treball”. Segons aquesta, la mecanització destruïa ocupacions en alguns sectors, però al mateix temps comportava una generació neta de treball gràcies a l’augment de producció en els nous sectors i a la generalització del consum.
No obstant això, en l’actualitat ens enfrontem a un escenari amb límits que dificulten el creixement econòmic generalitzat a mitjà termini, i en el qual la robotització sí que resulta substitutiva dels treballadors, sense possibilitat de generació neta de treball per falta de creixement. A més, en aquesta ocasió no solament perillen els llocs de treball de caràcter repetitiu, sinó que la generalització de la intel·ligència artificial convertirà en prescindibles molts treballs fins ara immunes a la mecanització.
Què es pot fer per a combatre aquesta tendència
Potser és el moment de recuperar un dels objectius més anhelats per la humanitat. Em referisc a la possibilitat que les màquines treballen per nosaltres a un nivell adequat per a satisfer les nostres necessitats bàsiques, mentre ens dediquem a gaudir d’una vida més senzilla, saludable, familiar, cooperativa i comunitària; al capdavall, més respectuosa amb el medi ambient i compatible amb els reptes abans al·ludits.
Si encara no hem aconseguit aquesta utopia és perquè no s’ha complit el pronòstic de Keynes, segons el qual gràcies a la mecanització només caldria treballar 15 hores setmanals per satisfer les nostres necessitats. Probablement, això ja s’hauria aconseguit de no ser perquè la nostra societat ha incorregut almenys en dos errors: la creació d’infinites necessitats “artificials” —que ens lliguen al treball més del raonable— i la distribució poc equitativa del fruit de la mecanització i la robotització.
Així doncs, considere necessari abordar plantejaments de repartiment del treball i dels fruits de la mecanització, així com reflexionar sobre el consumisme, l’endeutament i l’obsessió pel creixement exponencial en un planeta de recursos finits. Estic convençut que la felicitat és una altra cosa molt més frugal i senzilla que la que es pretén aconseguir en aquesta societat accelerada i competitiva.
Heu publicat un bon grapat de llibres. Podríeu parlar-nos del llibre El finançament valencià. De la submissió al canvi necessari (Editorial Bromera)?
L’objectiu del llibre és la divulgació d’una injustícia, molt estudiada pels experts, però poc coneguda per la societat valenciana fa uns anys. Em referisc al fet que el sistema de finançament autonòmic aporta als valencians menys diners dels que seria raonable sota criteris d’objectivitat i equitat. Cosa que fa que la Comunitat Valenciana s’endeute més, tot i que gasta per sota de la mitjana espanyola.
Aquesta discriminació en el finançament autonòmic, unit a la falta d’inversions i de subvencions, provoca que la Comunitat Valenciana siga l’única comunitat pobra que aporta a l’estat més del que rep. És a dir, patim un il·lògic dèficit fiscal.
Des de l’IVIE i des de la Comissió de Les Corts per a l’estudi del model de finançament, ho analitzàrem de manera exhaustiva i ho publicàrem en diferents mitjans acadèmics. El llibre pretén ajudar a la divulgació, ja que ho explica en termes prou accessibles per a qui no és expert en la matèria.
He de reconèixer que em sent molt satisfet d’haver col·laborat a donar a conèixer aquesta injustícia que tant afecta els valencians.
El vostre llibre, Economia per a un futur sostenible (Editorial Bromera), ha tingut molt d’èxit…
Va ser publicat el 2016 en català i ara mateix en castellà i és conseqüència d’una doble necessitat: divulgar els principals conceptes econòmics d’una manera senzilla (oferta, demanda, cost d’oportunitat, comerç, etc.) i exposar una sèrie de límits en els recursos naturals i energètics als quals s’enfronta l’activitat econòmica. El llibre s’adapta a diferents edats: el poden llegir adults interessats en aquests temes i estudiants a partir de 4t d’ESO, Batxillerat i primers cursos d’algunes facultats.
Explica l’economia sense fórmules ni gràfics i a partir del diàleg entre un jove i una parella adulta (una economista i un físic) i he de reconèixer que m’han satisfet molt els comentaris que m’han arribat d’alguns lectors, puix diuen que el llibre els ha fet reflexionar força sobre la falta de sostenibilitat d’aquesta societat i la impossibilitat de seguir pel mateix camí.
