Per què jugues a pilota valenciana?
Perquè sóc valencià, m’agrada l’esport, aquest és molt complet i requereix molta tècnica, i li tinc un respecte personal, ja que el vaig conèixer gràcies al meu avi.
En què consisteix?
Es juga amb una pilota menuda de cuir anomenada «vaqueta». Pesa 40-42 gr. i té un diàmetre de 42 mm, cosa que la fa molt ràpida en el cop. Es pot jugar individualment o per equips, parelles, trios… Les partides poden disputar-se de banda a banda en un recinte anomenat «trinquet» o al carrer. Les condicions del trinquet o dels carrers són molt importants, perquè cada espai té les seues particularitats. Es puntua a quinzes, amb una suma de cinc fins arribar a 60 o 25, depenent de la modalitat. Els jugadors es diferencien per colors, corporativament amb roig i blau, considerats oficials i, de vegades, combinats amb blanc.
Quines modalitats hi ha?
Tenim d’Escala i Corda i Raspall, les més esteses. La primera es juga en un trinquet, a l’aire, amb una xarxa al mig que fa de línia divisòria entre les dues parts del recinte. S’hi puntua quan la pilota bota més d’una vegada en l’equip contrari. Hi compten els factors físics del recinte. El Raspall es juga per terra, no hi ha xarxa i pot tindre lloc tant al trinquet com al carrer. S’hi puntua quan la pilota passa la línia de fons o, en el cas de jugar en un recinte tancat, quan pega a la paret sense tindre la possibilitat de ser tornada.
Quines altres modalitats hi ha, menys esteses?
Altres modalitats son el Frontó valencià o Frontó a mà, en un recinte com el de la pilota basca, però amb un altre tipus de pilota. També està la Galotxa o les Llargues. Depenent de poble o comarca, se’n juga més una o altra. Al Club de Pilota de Carcaixent s’han jugat a Escala i Corda i Raspall.
Podries parlar-nos del Club de Pilota Valenciana de Carcaixent?
Comptem amb socis de totes les edats i una escola on la xicalla aprèn i practica. Els socis tenen accés al material i als recintes esportius per entrenar i jugar. Alguns han participat en lligues individuals i per parelles d’Escala i Corda, Raspall i Frontó valencià. El nostre Club naix a principis dels anys noranta gràcies a aficionats i jugadors de pilota, com el soci fundador Enrique Estornell pare, que ja ha faltat i ens deixà en herència aquest històric club. Des del principi, el club ha desenvolupat diverses activitats a més de l’escola. Hi ha hagut partides i tornejos en l’àmbit local; també per a jugadors amateurs i membres de l’escola en lligues oficials de les edats corresponents.
Heu passat moments complicats
En la segona dècada dels 2000, amb Enrique Estornell molt major i un trinquet molt deteriorat, l’activitat va minvar. Però, gràcies a la incorporació d’Enrique Cebolla pare i membres que formaven part de l’escola, s’agafà el relleu. L’estat d’enderrocament del trinquet impossibilità el seu ús i deixà orfe d’instal·lacions el club de pilota local. Tot i això, a partir del 2018, ex-participants de l’escola i nous membres vam mamprendre el relleu per nodrir-lo de contingut. Hem reactivat l’escola, augmentat els membres i potenciat la seua participació en entrenaments i competicions oficials.
On practiqueu?
Ara mateix, no hi disposem de trinquet i hem d’anar a trinquets veïns per poder entrenar o jugar les partides oficials. La xicalla participa en l’escola de pilota del Frontó del Poliesportiu del poble. De vegades, juguem en trinquets cedits, com els de Castelló de la Ribera i Guadassuar. La situació que patim no és un cas aïllat. Cada vegada hi ha més aficionats i jugadors sense instal·lacions. Sergi Durbà, en el seu llibre Trinquets Trencats, així ens ho mostra. Majoritàriament, per la desídia de les institucions d’àmbit local i autonòmic.
Com canviaria la situació?
Incentivant-ne la demanda i realitzant una activitat considerable com a club. Pels volts del 2019 i 2020, encetàrem una campanya per denunciar la manca d’instal·lacions a causa de la poca implicació del govern local i es reiniciaren les reunions, on hem barallat diverses solucions.
Com afecta això al club?
Amb manca de participació, d’aficionats i de nous membres; però juguem com podem i hi ha més aficionats i membres en actiu, tenim entrenaments setmanals i ens centrem molt en l’escola per a formar nous i noves pilotaires.
A quins campionats us heu presentat?
Els últims anys, diversos membres del club han participat en les categories inferiors dels campionats autonòmics, com el de parelles i trios de Raspall i Escala i Corda. Eixiren guanyadors de la lliga algunes vegades. També en l’individual de les respectives modalitats. En la temporada 23-24, hem participat en l’individual de Frontó valencià i Raspall i, com a amateurs, en els circuits intercomarcals de la nova modalitat adaptada a les pistes de pàdel anomenada «màdel» i en diversos tornejos mixtos de Raspall, on hem compartit equip amb el Club de Pilota de Polinyà del Xúquer.
Es fan o feien apostes?
Sí. Les travesses —així s’anomenen— estan molt presents en les partides, sobretot en les oficials, però en desconec les quantitats.
Quins projectes hi teniu?
Estem recuperant el material històric sobre la pilota valenciana a Carcaixent i fent una tasca de catalogació. A Carcaixent, hi ha el millor artesà de les pilotes de Vaqueta del món. En concret, la tercera generació de la família Álvarez. També hi comptem amb la família Estornell, jugadors de Raspall pare i fill i fundadors i membres del Club de Pilota Valenciana de Carcaixent, amb trenta anys a l’esquena i referenciant-se com un dels clubs de pilota més antics en l’actualitat.
Però la vinculació de Carcaixent amb la pilota és molt més antiga.
Pel trinquet local han passat els millors jugadors de la història: Juliet, Eusebio, Fredi, Sarasol i Paco Cabanes «el Genovés», el millor, que va disputar per primera vegada com a professional al nostre poble. I la família de «trinqueters» Ribera. El besavi va construir el trinquet. Gràcies a ells, el nom de Carcaixent ha gaudit dels millors noms en la història de la pilota valenciana.
