Com heu rebut el reconeixement dels premis Antoni Carné?
Estem totes molt contentes d’aquest reconeixement. Rebre uns premis fora del nostre context d’acció fa que altres persones i entitats coneguin la nostra tasca i se’n faci difusió. Una manera diferent de mostrar al món que estem aquí i seguim lluitant i treballant pels objectius de l’associació.
La cultura popular fa reviure un nucli pràcticament abandonat de Vandellòs. Aquest titular és fruit del treball de molts anys del teixit associatiu d’aquest llogaret, Castelló. Però com sorgeix la idea, el 1998, d’impulsar l’Associació Masia de Castelló i tirar endavant un pessebre vivent dels Estels?
Al final dels anys 90 veïnes del municipi pujaven a Castelló a fer berenars, a gaudir del dia de la mona, a fer festes… I un 13 de novembre, que és la Festa Major de Castelló, per Santa Llúcia, quan celebraven la festivitat amb fogueres pels carrers embullats del poble abandonat, van pensar: “Per què no l’arreglem? Sabeu què quedaria molt bé aquí? Un pessebre vivent”
I és així com van començar a treballar en la recuperació dels carrers i de les cases que estaven enderrocades, per formar i construir el que tenim ara i en el que seguim treballant.
En aquell moment, Castelló era un indret inaccessible, era un poble que va quedar abandonat a principis dels anys 50. Els antics habitants van marxar del poble perquè no hi havia aigua corrent, ni electricitat, i en la seva marxa van endur-se les teules de les cases, fet que va provocar que les cases s’enrunessin. A causa de l’avançat estat de deteriorament del poble, la natura va recuperar allò que li havien manllevat durant segles enrere. La runa ja estava coberta de vegetació i arbres i ja no es podia passejar pels carrers i places.
El pessebre era un dels vèrtexs d’un moviment veïnal per tornar a donar vida al nucli urbà de Castelló. Com es van encaixar les peces aquell 1998?
Aquella iniciativa de veïns i veïnes es va transformar amb la creació de l’Associació Masia de Castelló, que va engegar un projecte de recuperació del patrimoni arquitectònic, històric, cultural i natural del poble abandonat de Castelló i els seus voltants.
Una vegada realitzada la creació de l’Associació, es va a donar a conèixer a tots els propietaris de les cases de Castelló el projecte de recuperació del poble abandonat, amb la intenció de que donessin la propietat a l’Associació per tal de reconstruir-les. Nou propietaris van fer la donació d’onze cases del poble, i es va iniciar el desenrunament i la recuperació.
Gràcies al treball i entrega de totes les voluntàries s’ha fet possible que Castelló recuperi carrers, places, cases, eres, cisternes, trulls, forns de pa, el rentador, marges, camins… espais abandonats que temps enrere havien estat plens de vida.
Com van ser els primers anys del pessebre?
El primer pessebre era petit, res a veure amb el que tenim ara, es feia un recorregut simple i senzill, ja que en tant poc espai de temps era impossible haver arranjat una gran part del poble. Comptàvem amb l’ajuda de poques voluntàries, i per poder accedir a Castelló calia pujar amb tot terrenys de col·laboradors que feien viatges Vandellòs-Castelló, Castelló-Vandellòs. Poc a poc el poble es va anar arranjant i ampliant, fent cada vegada més gran el Pessebre dels Estels. Després, els dies de pessebre es van ampliar i ara en fem 4. Vam passar de 500 persones el primers anys fins arribar a quasi 3.000 visitants.
La pandèmia us va posar a prova i l’heu superat…
La pandèmia va fer que canviéssim la metodologia d’algunes activitats com el Pessebre, vam realitzar canvis de recorregut i d’accés que han fet que el nostre pessebre millori i guanyi qualitat. Això ens demostra que fer canvis moltes vegades milloren el que ja teníem i venen per quedar-se.
Quanta gent mobilitza el pessebre i què el fa especial?
Som més de 250 persones voluntàries realitzant tasques molt diverses: ocupant les escenes del Pessebre com actors i actrius, organitzant la zona d’aparcament, controlant l’accés, vigilant que no hi hagi cap problema elèctric, com a punt d’informació pels visitants, atenent a les nostres parades de productes artesanals i fins i tot voltant amunt i avall supervisant que no hi hagi cap imprevist. Aquest teixit de persones es el que fa especial el nostre pessebre, diverses generacions unides treballant per un bé comú.
Recupereu la història del poble, no és poc! Què en sabeu i què us falta?
Sabem el que ens han explicat les generacions més grans, el boca a boca. Any rere any, seguim recreant els oficis que ens han ensenyat, però moltes vegades ens faltaria poder ampliar la nostra formació. En ocasions és difícil, ja que les persones que ens van transmetre els seus coneixements ja no estan entre nosaltres. Cap ofici hauria de perdre’s, i totes les persones hem de lluitar per poder seguir transmetent-los a noves generacions.
Com enfoqueu el relleu generacional?
Poc a poc es van implicant més joves, de fet des de l’any passat hem obert dues escenes noves, formades per colles de joves que des de ben petites havien estat vinculades al pessebre. La nostra idea és que poc a poc el jovent ampliï la seva implicació. Són el futur perquè una associació no mori i continuï el seu objectiu.
La 25a edició se celebrarà els dies 10, 11, 17 i 18 de desembre. Què hi trobaran els visitants enguany?
Trobaran una recreació d’un poble dels anys 60-70, amb més de 50 oficis que es realitzaven als pobles de muntanya com Castelló. Podran seguir un recorregut delimitat i gaudir de cada escena, podent aprendre i observar tot el que les voluntàries realitzen, per finalitzar la visita, contarem una fira de productes artesanals produïts durant el pessebre dels Estels.
No oblidem que l’entorn ja és un gran regal, visitar Castelló ens transporta a la màgia de la nostra infància i ens fa connectar amb el Nadal.
El repoblament de Castelló és viable a mig termini?
L’objectiu de l’associació no és el repoblament de Castelló, sinó la dinamització del poble. Volem que Castelló sigui un referent a nivell cultural i de patrimoni, on tothom pugui gaudir del seu entorn i la seva història, crear espais de treball destinats a totes les persones que estimin i gaudeixin del temps a la natura entre molts projectes que augmentarien el teixit social.
L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català desitja agrair la participació de totes les entitats i particulars en els V Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català. Així mateix, vol agrair la implicació activa de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA en l’organització d’aquest certament i en el foment de la cultura popular catalana. Finalment, desitja mostrar el seu agraïment a totes les institucions i empreses que col·laboren en la seva organització: Previsora General, Arç Cooperativa, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Manresa.
