La saviesa popular acumulada i transmesa al llarg del temps ens mostra l’aparent contradicció pessebrística d’oscil·lar entre la transcendència social de la creença i l’anècdota corrosiva d’un acte que demostra que la vida té les seves exigències concretes.
Si no estem equivocats, històricament heu estat present també en altres facetes, més enllà del pessebre. Parlem dels vostres orígens.
A partir del segle XVIII, van començar a aparèixer en els pessebres, els paisatges amb rius, poblets, molins, bestiar i escenes comunes de la vida de la gent del poble. És el moment en què els pessebres -que fins aleshores només es muntaven dins d’esglésies, convents i ambients aristocràtics- es van expandir per les llars humils i de menestrals. A Catalunya, aquesta democratització del pessebre, va comportar l’aparició de figuretes de personatges de la vida quotidiana: el pescador, el caçador, la filadora, el capellà amb paraigua. Segons Joan Amades, va ser per aquestes dates (segles XVIII-XIX) que va aparèixer el caganer.
Pel que sembla, al començament us situaven lluny del Naixement, a un racó, on moltes vegades costava de trobar-vos.
Si, perquè en realitat no deixa de ser una aturada en el camí per acomplir un acte fisiològic, i per això hom cerca un lloc discret i apartat, per poder abaixar-se els pantalons darrera d’una mata o d’un arbust.
La femta del caganer com a símbol de fertilitat.
La presència del caganer és una forma d’invocar fortuna, ja que se li atribueix la facultat de femar la terra del pessebre, que esdevé fecunda i assegura la collita de l’any següent i amb ella la salut i la tranquil·litat de cos i ànima necessàries per fer el pessebre, amb el goig i l’alegria que comporta el Nadal vora la llar.
Quan comenceu a incorporar en el vostre personatge tantes personalitats?
Es diu que l’any 1986, amb motiu de la nominació de Barcelona als Jocs Olímpics, l’artesà Godia va crear el “caganer olímpic”, que era un caganer pagès i duia gravats a l’esquena de la camisa els anells olímpics. A partir d’aquí, amb motiu d’un esdeveniment o una circumstància concreta, o bé per satisfer els col·leccionistes, es creen models de tota mena, futbolistes, polítics, gent famosa, etc.
Quina ha estat la vostra relació amb la resta de personatges del Pessebre?
Una relació total, perquè el caganer és un personatge qualsevol del pessebre que ha de buscar un lloc retirat per fer-hi les seves necessitats, així tenim el caganer pagès, amb barretina, que porta paper a les mans, per poder servir-se’n després, pot estar fumant en pipa, a partir dels anys seixanta es va incorporar també la figura femenina de la caganera.
A banda de Catalunya i el País Valencià, on us podem trobar més?
A la Catalunya Nord tenen unes figures que representen, fent joc, un home i una dona realitzant les seves necessitats i que en francès reben el nom de porte-bonheur perquè són considerades com a objectes de bona sort.
El caganer més enllà dels Països Catalans.
A Múrcia tenim els cagones, que porten gorra de visera o un mocador al clatell, també trobem cagones amb indumentària típica andalusa, aragonesa, basca i navarresa.
A Portugal tenen els cagoes o caganeiros i solen portar un barret o la barretina portuguesa acabada en borla. En alguns pessebres de Nàpols apareix el cacone o pastore che caca. A Mèxic hi ha figures representatives d’individus en plena evacuació, que curiosament acostumen a formar conjunt amb un porquet. A Brasil, Bolívia i Puerto Rico són altres països on hem trobat caganers.
A la tradició nadalenca catalana hi ha un altre personatge que també defeca: el Tió. Quina relació hi manteniu?
El tió prové d’una tradició més antiga, hom li feia “cagar” llaminadures per als infants i desprès el posava al foc, el tió es consumia durant tota la nit de Nadal i portava bona sort. Com podeu veure, el seu final no és tan feliç, pobre!
Com encaixeu aquesta multiplicitat de personatges que cada any surten? No us feu un embolic de personalitats?
Força bé. Recentment la figura del caganer ha esdevingut un motiu de col·leccionisme, i en aquest aspecte han aparegut infinitat de personatges més o menys famosos, alguns d’una fama efímera, que serveixen per omplir vitrines. Ara bé, “els autèntics” som pocs. Per dir-ho ras i curt: hi ha diferents variants de caganers, des dels tradicionals, vestits de pagès, que són els que normalment es posen al pessebre, als de personatges famosos que són per als col·leccionistes, passant pels de xocolata o massapà, per als llaminers.
Vaja, una gran varietat per a tots els gustos. Un consell, aneu en compte no us escarritxeu…!
Joan-Ramon Gordo i Montraveta.
