Sóc president de la Federació Sardanista de Catalunya des del 1999. Vaig participar en la seva fundació perquè pertanyia a una de les entitats fundadores. També he estat durant deu anys vicepresident de la Unió de Colles.
A veure, expliqueu-nos la diferència entre la Federació i la Unió de Colles?
La Unió de Colles treballa el tema dels cursos, les competicions… I la Federació tracta de les activitats sardanistes, els aplecs, els concerts, les trobades… Tots els seus membres són entitats. De fet, la Federació Sardanista de Catalunya actualment agrupa tot el moviment sardanista català. En aquest sentit, hauríem de parlar, de fet, de confederació, ja que dins de l’actual federació tenim federacions sectorials, com per exemple la Federació Sardanista de les Terres de Lleida o la del Rosselló.
Si no ho tenim mal entès, esteu distribuïts arreu del territori, més enllà del Principat.
Sí, les comarques meridionals, el Rosselló, el Centre Català de Madrid, Andorra són bons exemples de la nostra presència.
Si haguéssiu d’esmentar un moment, esdeveniments clau en la consolidació de la Federació, quins serien?
L’any 1990 es constitueix, el 1992 hi ha el Primer Congrés Sardanista. Tanmateix, el fet que va donar un impuls definitiu en la seva potenciació va ser la commemoració dels 150 Anys de la Tenora l’any 2000.
Tan important ha estat el paper de la tenora?
I tant! Cal tenir en compte que la tenora ha estat el fet que ha impulsat més la sardana. És impossible imaginar-se actualment una sardana sense tenora. Va ser Pep Ventura qui la va introduir a la cobla, en va fer desaparèixer les gralles o el sac de gemecs (que constituïen la cobla de tres quartans) i va consolidar l’actual estructura instrumental de la formació de cobla. Actualment la cobla no té fronteres. Hi ha cobles a Amsterdam, Argentina, Xile…
Pel que sabem, de tant en tant han aparegut controvèrsies específiques.
Sí. Per exemple, la que es va donar al Primer Congrés Sardanista amb la proposta de les sardanes de set tirades. Originàriament les sardanes tenen deu tirades (quatre de curts i sis de llargs). Tanmateix, a mesura que el col·lectiu es va anar fent gran, la seva capacitat de ‘resistència’ se’n ressentia i un sector del sardanisme va proposar les sardanes de set tirades, que a banda de ser més curtes permetia poder interpretar més sardanes en una audició. Actualment s’interpreten totes dues modalitats, però.
Històricament la sardana ha estat un símbol i una expressió de catalanitat i de resistència nacional.
Sí, especialment en temps del franquisme. Tanmateix, els temps canvien i les motivacions no sempre són les mateixes. Nogensmenys, la sardana s’ha mantingut i es manté com a expressió pròpia del nostre poble.
Parlem del tema de les competicions. Des de fora, pot costar d’entendre aquest esperit de competir, enfront del de ballar i compartir.
Bé. Hi ha gent de tot i per a tot. Actualment, si bé ha afluixat la participació, es donen fenòmens com el dels punts lliures, que és un veritable espectacle. S’ha de tenir en compte, però, que el sardanisme de competició és molt dur, s’ha d’assajar dues o tres vegades a la setmana. Vull dir amb això que s’introdueixen aspectes nous i que possibiliten que la gent, especialment el jovent, s’hi pugui trobar bé. Cal tenir en compte que el sardanisme és un fenomen actiu, participatiu i interactiu, en el sentit que hi ha ben pocs espectadors passius, ja que en un moment o altre hom s’aixeca i s’incorpora a la rotllana per a ballar.
El tema dels uniformes, els tutús de les noies… No està passat de moda tot plegat?
Actualment ha canviat molt aquest aspecte. Tothom pot anar diferent sempre que cada colla mantingui una unitat de disseny.
Si darrerament la presència de la Federació Sardanista de Catalunya ha estat pública i notòria, ha estat per iniciatives com la Sardana de l’Any.
Sí. Aquesta activitat és la punta de llança de la Federació. Inicialment es tractava de fer una selecció de sardanes que s’escoltaven per la ràdio. Actualment rebem a la Federació entre 220 i 240 sardanes noves estrenades l’any anterior. Un jurat en selecciona una vuitantena i són enregistrades, tasca que assumeix la Federació. Es fan blocs de quatre i són retransmeses per un conjunt de 32 emissores de ràdio, i el públic en fa la selecció. El pas següent és fer el mateix, però de dues en dues, de manera que en queden al final deu, que són les que s’interpreten en directe el dia de la final. Aquell dia per votació popular s’escull la Sardana de l’Any, i la resta queden com a finalistes.
Què opineu de la Sardanova, la iniciativa de Santi Arisa amb els Montgrins?
Va ser una experiència interessant de fer apropar la sardana a les discoteques. Tanmateix, l’handicap era el cost que suposava aquest espectacle amb dues formacions musicals. També s’ha de dir que no va ser gaire ben acceptat tampoc pel món sardanista.
Fa temps que es treballa per a declarar la sardana com a dansa nacional de Catalunya.
Sí. Però, de moment, som Patrimoni Festiu d’Interès Nacional. Volem tornar a intentar de fer-ho. De fet, es tracta d’oficialitzar una situació que ja es dóna «de facto», ja que popularment és considerada com a la dansa nacional.
A banda de la Federació, també hi ha la Fundació Internacional de la Sardana, oi?
Aquesta va ser una iniciativa de Josep Espar i Ticó en un moment que encara no existia la Federació. Es tracta d’una organització pricipalment orientada als Jocs Olímpics amb un esperit d’internacionalització. Possiblement no ha acabat de quallar gaire amb el món sardanista i s’ha limitat bàsicament a fer una acció cada quatre anys amb motiu d’aquest esdeveniment esportiu.
Ara fa uns quants anys va sorgir un conflicte legal amb l’activitat dels músics.
Sí. Calia regularitzar l’activitat dels músics com a professionals. Cal diferenciar, però, els que s’han constituït en cooperativa i que viuen d’aquesta activitat de manera exclusiva, i els que toquen els caps de setmana. Actualment s’han trobat fórmules temporals perquè estiguin regularitzats: per exemple, les cobles entitat, que cotitzen només els caps de setmana o quan toquen. Aquesta va ser la sortida legal que es va trobar, la qual ha possibilitat un millorament notable de les cobles tant en nombre com en qualitat professional. Actualment en tenim censades gairebé un centenar.
La Federació és membre de l’Ens. Com ho valoreu?
Cal que hi hagi una actitud més contundent davant de la situació que passem les entitats i les federacions, tant pel que fa a propostes com a respostes concretes, i generar eines i espais que potenciïn el moviment associatiu i possibilitar de fer-ho de manera conjunta com, per exemple, tornar a les sardanes cantades. Aquestes propostes impliquen eixamplar les relacions de diferents col·lectius associatius en projectes comuns.
Caldrà prendre’n nota.
Joan-Ramon Gordo i Montraveta
