Per què a Andorra una societat dedicada a les ciències?
De fet el nom va sorgir a l’estil de les societats anglosaxones, però bàsicament en aquell moment (parlem del 1983, un període preconstitucional) no estaven autoritzades les associacions a Andorra i el fet de presentar-nos dins de l’àmbit de les ciències, com una societat normal, va ajudar a que se’ns legalitzés.
El fet que el primer president estigués vinculat a la medicina va condicionar les activitats i objectius de l’associació?
De ben segur, ja que des de bon començament ens vàrem marcar el repte que Andorra no només fos coneguda per vendre formatges sinó per quelcom més, i com que el petit nucli inicial estava relacionat majoritàriament amb el món de la medicina aquesta especialitat científica destacà en un primer moment per sobre de les altres.
Aquesta temàtica s’ha mantingut en el temps?
Malgrat que hagi estat significativa, en aquests anys hem tocat altres temes i amb molta diversitat. L’objectiu és divulgar el coneixement que es fa a Andorra i fer-lo sortir més enllà de les nostres fronteres, així com també portar a Andorra el coneixement que té l’origen a fora. Ens podríem definir com un catalitzador que afavoreix aquesta dinàmica relacional en ambdues direccions.
Quin impacte tenen les vostres activitats i propostes?
L’impacte està relacionat directament amb el tema i amb la popularitat de la persona que ve a impartir la conferència, així com amb la coincidència o no amb d’altres actes –com passa arreu, d’altra banda. Un element més que condiciona les nostres activitats, i que per la situació geogràfica del país pot codicionar de manera pacticular, és l’impacte en la mobilitat que pot tenir una nevada, per exemple.
Sou una associació amb molta vitalitat.
Actualment tenim més de tres-cents socis, que per tractar-se d’Andorra és molt. No hi cap condició prèvia per a poder-ne ser. Només cal manifestar interès… I pagar la quota anual, clar.
Amb l’aparició dels diaris en català a Andorra, vàreu entrar en una certa crisi…
Vàrem creure que ja no calia la nostra activitat. Tanmateix ben aviat vam adonar-nos que no era pas així i vàrem continuar amb més empremta que mai, però enfocant les nostres activitats vers la publicació de llibres, més que no cap al format article.
Possiblement, una de les vostres característiques més remarcables com a entitat sigui el gran nombre de publicacions que arribeu a fer durant l’any.
Sí. De fet publiquem gairebé tot el que fem i som l’entitat d’Andorra que més publica, de llarg. Fins i tot més que molts dels ministeris del govern. Penseu que tenim força línies de programes.
Expliqueu-vos.
La primera línia de treball són les conferències. És un espai on els especialistes andorrans poden participar i mostrar els seus coneixements i un lloc on rebem figures de reconeixement internacional.
La segona línia és la nostra activitat a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, que existeix des del 1987. Formem part del Patronat i ens encarreguem de donar a conèixer Andorra des de fa vint-i-quatre anys en unes jornades que anomenem Diades Andorranes. Enguany ens hem dedicat al tema de l’aigua i hi ha hagut trenta-tres ponents que hi han participat, vint-i-tres dels quals de manera presencial. És un bon moment per a tenir impacte mediàtic ja que durant la celebració de l’UCE no acostuma a haver-hi massa notícies polítiques a destacar. I, a més, just al cap d’una setmana se celebra cada any la Universitat d’Estiu d’Andorra.
La tercera línia són les Jornades d’Estudi que organitzem a Andorra, en les quals tractem diferents temes relacionats amb la problemàtica i especificitat andorrana: el turisme, el sector primari, el medi ambient, etcètera, són algunes de les qüestions que tractem, que són dels aspectes que interessen més a la societat andorrana.
La quarta línia està relacionada com a membres de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i les Balears. Dins d’aquest àmbit vàrem organitzar a Andorra el 13è Congrés de Metges i Biòlegs.
La cinquena línia de treball són les Trobades Culturals que fem amb els nostres veïns del sud, amb temes com Andorra i les relacions amb els nostres veïns (primer del sud i després del nord, perquè es tracta de diferent veïnatge). Aquest fet és especialment important, si tenim en compte que arran del reconeixement del’estat andorrà per part de la comunitat internacional l’any 1993, Andorra es va preocupar especialment d’obrir delegacions i establir relacions internacionals, deixant una mica de banda les relacions més properes. Des de l’associació incidim de manera directa en la problemàtica d’aquesta situació.
Quina és la vostra relació amb la resta del moviment associaitu.
Tot i ser un país petit Andorra disposa de moltes entitats. Tenim molt bona relació especialment amb la vintena d’entitats amb les que formem la plataforma Àgora Cultural, entitat nascuda l’any 1999 amb sis entitats. Fem activitats en comú per Sant Jordi, el Dia de la Cultura (on es llegeix el manifest), atorguem els premis Àgora Cultural i editem una revista. En aquest sentit ens interessa molt moure la cultura de base, tot recuperant les aportacions de personatges andorrans, com és el cas d’Esteve Albert, per exemple.
JOAN-RAMON GORDO I MONTRAVETA
