Àngel Gómez i Navarro és professor d’Educació Física, director de l’Escola Autonòmica de Jocs Tradicionals de la FJET-CV, membre de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals i investigador de jocs i esports tradicionals a la Comunitat Valenciana. És autor de llibres com El joc de les birles (1992), Jugant al carrer (2016), Jocs a l’Escola (2021) i molts més.
Què és la Federació de Jocs i Esports Tradicionals de la Comunitat Valenciana (FJET-CV)?
Una entitat sense ànim de lucre que treballa en l’organització de competicions i la promoció dels jocs tradicional.
En quines circumstàncies va nàixer?
Quan unes persones del Club AdÀEC Benissanó que anaven recuperant els jocs del poble, van adonar-se que allò que estaven fent podrien donar-li més rellevància i fer-ho partícip a escala autonòmica.
Podria fer-nos un poc d’història de l’entitat?
El club AdÀEC, que va començar a recuperar les activitats dels jocs a l’àmbit local pels volts del 1987, va veure el 1990 la possibilitat de dur a terme eixa recuperació als pobles de la comarca Camp de Túria, i el 1992 li proposa a la Generalitat Valenciana la constitució de la FJET-CV. Vam haver de presentar un mínim de tres modalitats que es jugaren, pel cap baix, en dues de les tres territorials de la CV. Les tres modalitats presentades foren les birles, el llançament de bola a braç i el pic i pala, també conegut com «escampilla» o «bòlit». Ens van donar permís per constituir la Gestora i el febrer del 1996 ens donaren el vistiplau per constituir legalment la FJET-CV. Des d’aleshores, s’han inclòs més modalitats i, a hores d’ara, la FJET-CV tutela 18 modalitats de jocs i treballa per incloure’n tres més.
El 2003, dins l’estructura de la FJET-CV, es crea l’Escola Autonòmica de Jocs Tradicionals (EAJT).
El 2025 s’inaugura al castell de Benissanó l’exposició permanent de jocs tradicionals, que està oberta dissabtes a la vesprada i diumenges al matí, llevat del mes d’agost, en què resta tancada.
Qui la integra?
Ara com ara, la FJET-CV està integrada per onze clubs: quatre a Castelló, sis a València i un a Alacant; cent dèsset esportistes que competeixen en sis modalitats, tècnics que s’encarreguen de la promoció dels jocs a nivell general i escolar, i homes bons, que són els qui coordinen les competicions.
Quins són els objectius?
Cal diferenciar entre el treball de la mateixa FJET-CV i el de l’EAJT. La Federació s’encarrega d’organitzar i controlar les competicions que es realitzen arreu de la CV, mentre que l’Escola és la responsable de la investigació, la promoció i les publicacions.
Per què és important la seua existència?
Creiem que la FJET i l’EAJT, ara per ara i segons està la situació ludicosocial, son importants per a la recuperació i reconeixement del que anomenem Patrimoni Cultural Lúdic.
Com es gestiona l’entitat?
Es realitza, fonamentalment, des de la Secretaria, que està en contacte amb la Direcció General d’Esport de la Generalitat Valenciana per estar informada de les ajudes i les subvencions que es puguen demanar i de les gestions a realitzar per poder rebre-les. L’Àrea de Tresoreria s’encarrega de realitzar el pressupost i gestionar amb els clubs el pagament de quotes.
Pel que fa a les competicions, és l’Àrea d’Activitats la que està en contacte amb els clubs per informar-los de les competicions i dels seus resultats.
L’EAJT s’encarrega de la informació als centres escolar, com també a altres entitats que puguen estar interessades en la tasca que es realitza des de l’Escola i de la coordinació dels tècnics que realitzen les activitats.
Quina estructura presenta?
La FJET compta per al seu funcionament amb: l’Assemblea, que és l’òrgan suprem i on s’aproven els programes i actuacions que es faran al llarg de l’any, o amb més temps, segons la importància i duració de la proposta; la Presidència, que és l’òrgan de representació, i la Junta Directiva, com a òrgan executiu i on s’aproven les propostes que es duran a l’Assemblea. Després, tenim els Comités de Competició de les modalitats que tutela la FJE.
L’EAJT com a òrgan autònom però depenent del pressupost de la Federació, que s’encarrega, principalment, de la investigació i la publicació del material tant a nivell general com didàctic. Realitza activitats per a centres d’ensenyament a la zona de jocs tradicionals “El Pou”, situada al poble de Benissanó (València), i gestiona l’exposició de jocs tradicionals, situada al castell del mateix poble, organitza visites guiades tant a escolars com a públic en general, prèvia reserva de visita.
Quins són els principals problemes amb què es troba o es poden presentar?
El primer problema és la falta de relleu generacional, ja que els joves no tenen interés en l’activitat i no veuen que els jocs siguen elements amb futur, com hui mateix s’entén en altres activitats esportives, sobretot a nivell econòmic. També la falta de llocs habilitats per a jugar lliurement als pobles i el poc nombre de clubs que tenim; estos dos punts són fonamentals perquè puga donar-se un major interès en la població i més persones puguen entrar en l’estructura federativa.
Quins són els aspectes més positius?
El primer és la facilitat amb què es pot muntar una zona de jocs. Després, estan el baix cost de les llicències federatives i el fet que els jocs es puguen jugar amb elements senzills i molt fàcils d’adquirir (pal de fusta, tacó de sabata, xapes de refresc, monedes, pedres menudes…).
Hi ha algun record memorable que vulga esmentar?
Quan acabàvem de presentar la proposta de creació de la Federació i ens donaren el vistiplau per constituir la Junta Gestora, el Comité de Cultura de l’Olimpíada de Barcelona 92 ens va convidar a participar en l’Olimpíada Cultural celebrada a Barcelona amb motiu de l’Olimpíada del 1992. Allí vam conèixer clubs i federacions de jocs tradicionals que ens van donar idees per portar a bon port la nostra proposta a nivell organitzatiu.
També la inauguració de l’Exposició de Jocs Tradicionals ubicada al castell de Benissanó, on es poder veure tant jocs de la CV, com d’altres comunitats de l’Estat espanyol i de Portugal, Itàlia, Hongria, Tunísia i Mèxic.
Quina relació tenen amb altres entitats o federacions semblants a la seua?
Actualment, l’EAJT és membre de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals i, a través de la seua organització, tenim contactes amb entitats, clubs i federacions d’altres països. Hem sigut convidats a fer activitats o participar en congressos i xarrades en diversos països.
La FJET té contacte i participa regularment en activitats coordinades per l’Associació La Tanguilla d’Aranda del Duero i per la Coordinadora de Bolos de Cartagena. Des del 1996, estem agermanats per les birles de 6, amb el club de birles de La Sénia (Tarragona) i amb l’entitat El Tres de Copas de Nogueroles (Terol).
Què tenen pensat per al futur?
En primer lloc, incorporar tres noves modalitats per incrementar el nombre de federats. En segon lloc, acabar la zona de jocs tradicionals amb la col·locació de senyalització vertical on s’informe de l’objectiu del joc d’una manera clara per tal que les persones puguen jugar lliurement. I, finalment i com a utopia, intentar aconseguir un local propi i cobert on es puga jugar a la majoria dels jocs tradicionals, com hem vist que tenen en altres llocs.
