– La creació de l’Institut Català de l’Associacionisme Cultural com a necessitat i demanda per a enfortir el sector associatiu cultural i com a evolució de l’actual Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Hem de ser molt realistes: més que crear nous ens, el que haurà de fer la Generalitat es plantejar-se l’estructura administrativa i la creació d’agències i d’instituts. De facto, podem estar d’acord, des de Ciutadans, que podem donar millor servei en aquest Centre: incrementar les dotacions amb incentius fiscals i ajudes econòmiques. Però no som partidaris de crear nous instituts i noves agències. És un moment polític de realisme i no prometrem allò que a la ciutadania li costaria d’entendre. Amb les eines que tenim podem potenciar, sense arribar a institucionalitzar, aquest àmbit de la cultura popular.
Prometem i ens comprometem a tenir, des de Ciutadans, un diàleg directe amb el sector. Necessitem generositat, humilitat, que els representants polítics escoltin les necessitats de cada sector. Darrere de l’associacionisme hi han persones, famílies, treball, creació… Hem de ser conscients que no es pot menysprear. Tenim aquest compromís d’intentar buscar, amb les estructures i el pressupost que tenim, com dotar aquest associacionisme cultural de prou instruments per a treballar.
– L’aprovació del PecCAT (Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya) ha suposat un cert enfrontament amb la tradició de gestió associativa d’equipaments culturals històrics.
No som partidaris que aquests equipaments tendeixin sempre a la institucionalització i la publicitat (sempre pública). Creiem en una societat civil viva, que pugui desenvolupar-se en llibertat respecte al poder polític i respecte a l’Administració. Des de Ciutadans preferim que l’Administració faci d’àrbitre i no competeixi amb el sector privat. El que ha de fer l’Administració és no competir, sinó concertar.
Som partidaris de concertar l’actuació on hi hagi un centre privat que funcioni: una concertació de places i de pressupost. Treballar de la mà el sector privat i el públic.
– El moviment associatiu cultural com a element de cohesió social, d’integració i de país.
Creiem en una societat civil viva, amb un associacionisme viu, independent d’ideologies polítiques, del poder polític i que treballi en aquesta llibertat. En l’àmbit fiscal ens sembla bé, si hi ha partides pressupostàries que ho permetin… podem parlar d’incentius fiscals per a aquests projectes culturals. Però m’agrada ser realista i no m’agradaria prometre coses que no puc complir.
En tot cas, em comprometo, com a candidat i com a partit que es presenta a les eleccions, que puguem asseure’ns a revisar quines necessitats de finançament i d’incentius fiscals pot haver-hi i quines són factibles.
Joan-Ramon Gordo i Montraveta
