En moments d’incertesa com els que vivim avui, trobar elements de consens és especialment valuós. I si els projectes plurals provenen de l’àmbit juvenil, aquests encara tenen més transcendència, pel que suposa de plantejament generacional. És així com aquesta setmana una quinzena d’entitats juvenils han presentat un Acord Juvenil per la Llengua, en el qual es comprometen a treballar des de les institucions i des de l’activisme social a favor del català, defensant els drets lingüístics dels estudiants o reivindicant l’ús de la llengua en el lleure i les xarxes socials, entre molts altres àmbits.
Penso que aquest Acord Juvenil per la Llengua té 3 virtuts que caldria destacar:
Transversalitat. En primer lloc, el fet que diverses organitzacions juvenils de l’àmbit polític, sindical i estudiantil s’hagin posat d’acord per subscriure un manifest conjunt a favor del català, superant les legítimes discrepàncies que puguin tenir en altres temàtiques, és significatiu. A més, el text també ha comptat amb el suport entusiasta de les principals entitats de llengua. Penso que les propostes que aconsegueixen amplis consensos, com és aquest cas, són les que permeten avançar amb més solidesa, i més en un àmbit com el de la llengua.
Territorialitat. Aquesta és una iniciativa que s’ha ideat pensant en el conjunt dels territoris de parla catalana, fet que posa en relleu que els sectors més actius de la nova generació d’estudiants i joves professionals refermen la consciència col·lectiva d’un espai cultural referencial, que va de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer. El fet que l’Acord s’hagi presentat simultàniament a Barcelona, València, Perpinyà i Menorca és un bon exemple d’aquest pensament de conjunt. De fet, les noves tecnologies faciliten que, també des del teixit associatiu, es puguin dur a terme actuacions des de múltiples localitzacions de la nostra geografia, cohesionant, així, el conjunt de l’àmbit lingüístic.
Contingut. L’Acord Juvenil per la Llengua és un text panoràmic, que ofereix una mirada global a la quotidianitat dels joves, però també del conjunt de la societat. Es fa referència al català com a llengua d’acollida, arrelament i cohesió social, es defensen els drets lingüístics i s’encoratja a les institucions i a la societat a fer un pas endavant.
Així, tenint en compte les virtuts de la transversalitat, la territorialitat i el contingut que es defensa al text, que és un exercici de maduresa, crec que aquest és un manifest que reflecteix l’existència d’una esperança de present i futur. Si els i les joves més compromesos sumen esforços en projectes com aquest, vol dir que hi ha camí per a recórrer!
