No disposem de dades exactes però es calcula que a Catalunya hi ha entre 3.500 i 4.000 gegants, entre 1.300 i 1.500 elements de bestiari de foc i de protocol i uns 15.000 capgrossos. Tota aquesta imatgeria festiva necessita ser restaurada periòdicament i especialment les figures de foc més castigades per la pirotècnia.
La restauració es converteix en una necessitat i també en una oportunitat de treball pels constructors d’imatgeria festiva. I al mateix temps es pot convertir en un risc si aquestes restauracions no respecten l’estètica i el discurs original segons la qual es va dissenyar i construir la peça. Les següents reflexions venen tomb perquè hem observat darrerament algunes restauracions poc respectuoses amb les peces originals. Vet aquí algunes consideracions sobre la restauració d’imatgeria festiva.
- Cal considerar la imatgeria festiva (dracs, bestiari, gegants, capgrossos) com una creació artística. La imatgeria festiva són escultures que, en els darrers trenta anys, també són peces úniques, dissenyades i modelades per un escultor, sigui professional o amateur. Aquesta escultura té un disseny que segueix uns criteris i objectius pensats per l’escultor i a vegades també per la colla que encarrega la peça. La imatgeria és també un patrimoni cultural que identifica i representà pobles i ciutats. Fa uns anys vaig batejar els constructors de bestiari com “escultors de la festa”, reforçant l’aspecte de creació artística.
- La Confederació Europea d’Organitzacions de Conservadors-Restauradores (ECCO) ha definit en què consisteix una restauració: La restauració consisteix en l’acció directa realitzada sobre el patrimoni cultural danyat o deteriorat amb l’objectiu de facilitar la seva percepció, apreciació i comprensió, respectant en la mesura que sigui possible les seves propietats estètiques, històriques i físiques. Aquesta definició destaca clarament que en una restauració cal respectar les seves propietats, estètiques, històriques i físiques.
- La mateixa Confederació ha redactat un codi ètic. L’article 5 del codi diu: El Conservador-Restaurador respectarà la importància estètica, històrica i espiritual i la integritat física del patrimoni cultural confiat a la seva cura. Aquest article del codi ètic destaca el respecte a la integritat física del patrimoni cultural. Ja hem explicat anteriorment que la imatgeria festiva és patrimoni cultural, tot i no ser peces de l’època romana o medieval.
- Les consideracions anteriors defineixen clarament que la responsabilitat d’un restaurador és respectar les propietats estètiques de les peces i també els aspectes que tenen a veure amb la seva història i evidentment en els materials físics segons els quals s’han creat i pintat les peces. També en el mateix document, es demana al restaurador que faci un estudi acurat sobre l’origen de la peça, els seus trets històrics i estètics , el seu estat físic i que amb aquesta informació dugui a terme la restauració.
- Cada escultor de la festa té un estil personal a l’hora de dissenyar, construir i pintar les peces. Tots els estils són respectables, ja que defineixen una manera de ser i de fer de cada escultor. Tot i això, el restaurador professional respecta tant les formes, volums i estructures com l’estil de la pintura original de la peça que restaura. Quan un restaurador afegeix el seu estil personal a una peça, sigui en els volums o el pintat, traeix la proposta estètica de la persona que va dissenyar, construir i pintar el drac. Aquesta conducta també va en contra del codi ètic del restaurador que abans hem esmentat.
- Quan una peça té un estat de deteriorament molt gran o quan no hi ha referències clares de com era la peça original ( documents, fotografies…) o bé si la peça té problemes funcionals per moure-la i fer-la ballar, aleshores el restaurador pot interpretar com deuria ser la peça i fer les modificacions perquè pugui ser funcional.
Aquestes consideracions són una opinió per encetar una debat sobre aquest tema que afecta tant els restauradors com a les colles propietàries de les peces. També vol ser un toc d’alerta a tenir en compte en les futures restauracions dels pròxims anys que cada cop seran més nombroses.
