Víctor Balaguer Cirera (Barcelona 1824 – Madrid 1901) és una d’aquestes figures grandioses que el temps arracona en el més immerescut dels oblits. Com acostuma a passar amb els personatges de la seva envergadura, és impossible descriure’n la vida sense recórrer a una llarga enumeració: figura capdavantera de la Renaixensa catalana, puntal imprescindible per entendre la creació dels Jocs Florals, autor de l’aclamada Història de Cataluña y de la Corona de Aragón, partidari de Prim en la seva revolució contra la monarquia borbònica, ministre espanyol durant el Sexenni Democràtic, ideòleg del nomenclàtor de l’Eixample barceloní, creador de bona part de l’imaginari romàntic català, i per sobre qualsevol altre tret biogràfic, un gran amant i difusor de la cultura i el coneixement.
El Gran Orient de Catalunya ha organitzat una Tinguda Blanca per reivindicar la vigència d’aquest il·lustre maçó. Dilluns 29 de maig (19:30h), el Taller de Barcelona (Carrer Mallorca, 125, baixos) albergarà la conferència Museu Víctor Balaguer: Un temple maçònic? Els símbols i la força de les imatges, a càrrec de Mireia Rosich. Llicenciada en història de l’art, la directora de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer no només exposarà la terrible ambició que motivà la institució que actualment encapçala, sinó també el significat ocult en l’extensa imatgeria maçònica de les instal·lacions.
El gran temple de la cultura catalana
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, fundada a Vilanova i la Geltrú l’any 1884, té l’honor de ser el primer edifici català concebut per acollir un museu d’art. La seva inauguració no fou senzilla ni exempta de polèmica. Balaguer hagué d’aportar tota la seva herència familiar i aconseguir la implicació dels principals prohoms vilanovins perquè el seu somni, construir un temple de la cultura emmirallat en l’arquitectura clàssica , es convertís en realitat.
El guiava, destaca Rosich, una “idea universalista i enciclopedista del saber”, capaç d’aglutinar el coneixement de diferents disciplines i cultures en un mateix recinte. Així justificava la inscripció Surge et ambula [‘Aixeca i camina] que presideix el pòrtic: “aquest lema és molt apropiat per l’entrada d’un edifici destinat a estimular la intel·ligència; perquè penetri en ell i aprengui, oferint després al món el fruit d’allò après”. Fidel als ideals romàntics de la Il·lustració, imperants a bona part de l’Europa de finals del XIX, Balaguer volia oferir un temple on el conjunt de la ciutadania catalana pogués ampliar el seu bagatge intel·lectual.
Gràcies al seu epistolari, sabem que Victor Balaguer anhelava convertir aquest temple en la Biblioteca Nacional i el Museu Nacional de Catalunya. Una empresa colossal només plantejable per una persona que, segons testimonis de l’època, tenia una biblioteca només comparable a la de Cánovas del Castillo i els suficients contactes diplomàtics per engrandir una col·lecció artística gens menyspreable. Tot i que aquesta voluntat només s’ha complert a mitges –actualment la Biblioteca Museu Víctor Balaguer és una secció del Museu d’Art Nacional de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya –, Balaguer deixà enrere un poderós llegat. Més de 50.000 llibres i una pinacoteca de primera categoria –conformada, entre altres, per teles de Goya, El Greco, Rubens, Murillo, Casas, Rusiñol, Sorolla Nonell, Alsina…—ho avalen.
Podeu consultar més informació sobre Víctor Balaguer i el Museu Biblioteca en aquest enllaç.
