Ós de Balaguer és un municipi que voreja aproximadament els mil habitants. Malgrat no ser gaires veïns, durant els darrers mesos està acollint jornades inèdites sobre aspectes de la cultura popular que no havien merescut suficient atenció. Així, el 30 d’abril va acollir el I Simposi sobre campanes, campaners i campaners, durant la qual es va donar a conèixer la situació actual dels tocs de campana, que tan importants havien estat per a la població medieval. Encara amb la ressaca d’aquest esdeveniment, hem conegut que el 9 de juny se celebrarà la I Jornada d’estudi sobre els goigs al Monestir de les Avellanes.
Introduint les intervencions acadèmiques, Joan Arimany presentarà els goigs com a documents compendi de la religiositat popular. Derivats dels cants litúrgics de l’església, i sense abandonar les oracions i les pregàries com a leitmotiv principal, també afegiran elements propis de les narracions mitològiques. En algunes poblacions, explicarà la doctora Josefina Roma en aquest sentit, contribuïren decididament a la creació de l’imaginari local. No debades, les lloances fetes als patrons, habitualment amb l’objectiu de superar una adversitat que els estava afectant, acostumaven a fer referència a les llegendes que se li atribuïen. Prenent el relleu de l’antropòloga, Josep Maria Silisi, autor de la tesi doctoral El repertori litúrgic marià a Catalunya a finals del segle XVII, exposarà quin paper va interpretar la música en la creació d’aquests vincles identitaris.
Malgrat la progressiva secularització de la societat, els goigs segueixen sent un objecte de desig per a molts col·leccionistes. Només a la Biblioteca de Catalunya se’n custodien més de 30.000, la majoria dels quals (gairebé 22.000) provenen de la col·lecció de Salvador Roca i Ballver. Bona part d’aquests documents (24.400) també es troben custodiats a l’Arxiu Gavín, annex al monestir, constituït des de 2008 com el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya. Tots els assistents a Ós de Balaguer gaudiran d’una visita guiada a aquestes instal·lacions.
Les I Jornades d’estudi sobre goigs estan organitzades per l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes, l’Arxiu Gavín i els Amics dels Goigs. Us hi podeu inscriure adreçant-vos al correu [email protected].
Les oracions marianes, origen dels goigs
S’anomenaven goigs perquè originàriament només feien referències a les set grans alegries que va tenir la Mare de Déu en vida: l’Anunciació, Naixement de Crist, l’Adoració dels Reis, la Resurrecció, la Vinguda de l’Esperit Sant i l’Assumpció. Segons apunta Jordi Ballester a Els goigs marians i la iconografia musical, el culte a Maria, ja present durant l’època carolíngia, s’intensifica a partir de 1080 amb l’adopció d’un ofici marià diari per part de l’ordre de Cluny. Durant el segle XII sorgeixen els miracula, cançons en romanç que descriuen els prodigis que se li atribuïen.
Els goigs marians, assumits per l’alta cultura medieval durant la segona meitat del segle XIII, en són una evolució. A Els goigs: gravats i cultura religiosa popular, Antoni Gelonch afirma que es van consolidar com a gènere literari i pràctica popular a partir de la publicació de la Llegenda àuria, una col·lecció d’hagiografies redactada per Jacopo da Varazze l’any 1261. En el tombanc de la nova centúria, eren populars en el conjunt de la població. Sabem que els cultivaven literats importants, com ara Ramon Llull o Alfons X el Savi, però que també eren cantats pels guerrers de l’armada catalana en la batalla de Gal·lípoli (1305).
Quina és la primera referència documental d’un goig que disposem? La pregunta no té una resposta fàcil. En la crònica de Bernat Desclot, que narra els fets de la Corona d’Aragó fins a 1285, s’hi pot llegir un fragment titulat Flor de lir e de gog e de legranss. Probablement aquest document és anterior a la Ballada dels gotx de Nostra Dona en vulgar cathalan a ball redó, compresa en el Llibre Vermell de Montserrat, considerada habitualment com el primer testimoni. En qualsevol cas, el títol demostraria
