El 28 de gener de 1975 la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona va impulsar l’organització d’un Congrés en defensa de la cultura catalana. Ràpidament, va rebre adhesions per part de les entitats i dels intel·lectuals. Amb col·laboració de tothom es va dissenyar un congrés que tingués impliqués la participació popular i la revisió i actualització dels elements de la cultura catalana de cara al futur. El Congrés es va allargar durant dos anys, fins al 1977. Hi van participar més de 12.000 inscrits, més de 1.500 entitats i milers de persones, que van aconseguir dues grans fites: identificar els defectes d’estructura i les llacunes que havien conduït a una situació anormal dins de cada àmbit d’una cultura catalana que havia patit quatre dècades de repressió i persecució, i definir les línies d’actuació per aconseguir la normalització cultural dins el marc de llibertat d’una societat catalana democràtica.
Repensar el CCC: 18 d’agost a l’UCE
Avui, 46 anys després que finalitzés aquell congrés, molts sectors es plantegen una posada al dia i actualització d’aquella fita nacional. És el cas, per exemple, de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que ha programat per al pròxim 18 d’agost la xerrada impulsada per la Fundació Congrés de Cultura Catalana L’horitzó dels Països Catalans al segle XXI. Com ha de ser el nou Congrés de Cultura Catalana?, a les 18 h i amb la intervenció de Blanca Pujals (editora de Viena Edicions), Blanca Garcia-Oliver (filòloga i membre de Joves AC), Josep Ramon Barberà (doctor en dret i membre de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, GAIP) i Esteve Plantada (director del Congrés de Cultura Catalana).
De fet, el projecte de nou Congrés de Cultura Catalana va començar a impulsar-se el 2022 amb l’objectiu de recosir el país i projectar-lo cal al futur, emprant mateixa fórmula originària, però amb nous paràmetres i objectius que siguin treballats de manera horitzontal per debatre i aportar idees. I és que, davant dels canvis geopolítics, la crisi de l’estat social, la crisi energètica i el canvi climàtic, cal repensar el país i les estratègies per afrontar amb garanties el futur de la nació en tots els seus vessants.
Un nou CCC l’any 2025
Des de la Fundació posen en context el nou repte que proposen, partint de la premissa que la cultura no es pot entendre com “un discurs estantís per a la construcció d’una identitat des d’una perspectiva majoritàriament elitista, individualista i simbòlica, sinó, més aviat al contrari, com un conjunt de pràctiques i narratives dinàmiques adreçades a produir resiliència i cohesió en una comunitat que navega en una situació canviant”. En aquest sentit, la Fundació busca crear un nou punt d’inflexió com el que es va produir el 1975, quan “en els ànims d’un país i una cultura que havien restat ofegades al llarg de quaranta anys de dictadura franquista” El nou Congrés, amb l’horitzó posat l’any 2025, vol ser un esdeveniment “transversal, intergeneracional i de gran capil·laritat que abordi els reptes i debats que té la societat catalana, tant de present com, sobretot, de futur”.
A l’UCE es donaran algunes pistes d’aquest nou camí transversal que comença a traçar-se ara amb la mirada posada el 2025.
Aquí podeu consultar tot els programa de la 55a Universitat Catalana d’Estiu.
