En la formació, la pràctica i el consum en la cultura, les dones són majoria, però no participen en condicions d’igualtat. En les programacions dels equipaments barcelonins, el desequilibri és molt gran: de totes les activitats programades l’any 2016, les dones autores només van ser un 24,6%, i un 32,4% el 2017. Això no s’ha d’atribuir a una intenció segregadora deliberada de la persona que programa, sinó a la manca de consciència de la disparitat, i que ve reforçada per la falta d’estadístiques, informes o avaluacions d’impacte de gènere en l’àmbit cultural.
Revertir aquesta situació i assolir la igualtat de gènere a la pràctica és l’objectiu de la guia Compta amb nosaltres! Bones pràctiques per a una programació cultural paritària, que es va presentar el passat 13 de març a Barcelona. El document s’adreça a totes les persones professionals de la gestió cultural pública i també als equipaments, així com a tots i totes les persones creadores.
Propostes d’actuacions
La guia ofereix 76 recomanacions, agrupades en 4 àmbits (‘Volem entendre, volem saber: coneixement i formació’, ‘Acció i interacció: espai, temps i comunicació’, ‘Fer a mans: selecció i provisió’ i ‘Com podem fer-ho: gestió’) per afavorir la participació de les dones en la cultura. Entre aquestes propostes destaquen:
–Formació. Oferir accions de formació sobre paritat i perspectiva de gènere.
–Conscienciació. Dur a terme un exercici de conscienciació per aprendre a detectar actituds masclistes i els micromasclismes quotidians per evitar reiterar-los.
–Debats. Fomentar debats culturals públics i oberts sobre la paritat i també fer-hi participar el públic de manera activa.
–Discriminació laboral. Produïda especialment per la maternitat o les cures de persones. Tota aquesta càrrega provoca que molts dels seus projectes culturals no s’enlairin. Aquí s’ha d’aplicar un pla per afavorir la conciliació laboral o programar les dones en horaris més flexibles i amb espai de cura.
–Igualtat en els òrgans de decisió. Feminitzar les estructures directives, sense caure en les “parets de vidre” que les segreguen en posicions jeràrquiques secundàries d’administració o producció.
–Assetjament. Donar a conèixer els protocols de prevenció d’assetjament sexual, fer campanyes de sensibilització. També, fer costat a les companyes que denuncien els casos d’assetjament.
–Programació. Molts programadors es queixen que no sempre troben dones per oferir espectacles en els seus teatres. La guia proposa, per conèixer les aportacions de les dones, estar molt al dia dels nous corrents, sovint “underground”, i tenir un bagatge cultural amb perspectiva de gènere. Tot plegat requereix apostar per la producció artística de les dones d’una manera valenta i exigent. En aquest sentit, també recomana posar recursos a l’abast per localitzar dones professionals del sector. En són exemples el cercador de l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (iiEDG), la base de dades de l’Institut Català de les Dones i de la Universitat de Barcelona, entre d’altres.
–Fomentar el talent. Impulsar campanyes específiques per animar les creadores a presentar-se a concursos i premis; crear premis específics per a elles. També és important vetllar per la paritat en els jurats dels premis i fomentar vocacions artístiques en instituts.
–Contractació. Promoure les clàusules d’igualtat de gènere per incentivar la contractació paritària als contractes i concursos públics i en la indústria privada.
–Pressupost. Pressupostar actuacions orientades a l’eliminació de les desigualtats i discriminacions de gènere.
A més de les propostes, el document recull exemples de bones pràctiques, entre ells, el Primavera Sound 2019, que amb l’eslògan “The new normal” (la nova normalitat) assoleix la paritat, una pràctica sense precedents en el circuit internacional de festivals.
La guia, publicada en el segon número de la revista Quaderns Metodològics Feministes, ha estat elaborada per la doctora Patrícia Soley-Beltran per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. S’hi han entrevistat els responsables de cinc grans pols culturals de la ciutat (el festival Grec, la Biblioteca Jaume Fuster, La Virreina Centre de la Imatge, el Centre Cívic Barceloneta i la Fàbrica de Creació Fabra i Coats). També han participat persones gestores i agents culturals, i el personal de l’ICUB I del Grup de Treball de Transversalitat de Gènere (GTTG) del Consell de les Dones de Barcelona (CDB).
La guia s’inscriu dins el Pla per la justícia de gènere (2016-2020), que té en marxa el consistori per tal d’eliminar les desigualtats de gènere a la ciutat. És la continuació de l’‘Informe sobre la programació cultural 2016-2017 de l’Ajuntament de Barcelona des d’una perspectiva de gènere’, presentat fa uns mesos, i que aportava dades reveladores de l’existència d’un clar desequilibri de gènere en les activitats programades i les estructures organitzatives dels equipaments culturals de la nostra ciutat.
Podeu descarregar-vos la guia en aquest enllaç.
