Dimecres vinent, 2 de juliol, a les 18 hores, la Sala Pere i Joan Coromines, de l’Institut d’Estudis Catalans, al carrer del Carme 47 de Barcelona, acollirà la jornada sobre Francesc Candel i la seva obra, que abastarà el període que va des de la postguerra a la transició. L’acte comptarà amb la participació de Jaume Sobrequés i Callicó, director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Carles Duarte i Montserrat, director de la Fundació Lluís Carulla i president del Consell Nacional de Cultura i les Arts (CoNCA), i Pere Baltà i Llopart, president de la Fundació Paco Candel.
El moment central de la jornada serà protagonitzat per tres acreditats estudiosos de l’obra de Candel: Jaume Fabre i Forneguera, periodista i Doctor en història, amb la ponència titulada Candel, un dels que es van quedar; Michael Landron, professor de la Université d’Angers, autor de la tesi doctoral Mémoire individuelle et mémoire collective de la transition démocratique à travers de l’oeuvre de Francisco Candel (Université de Nantes, 2010), amb la ponència titulada “Els altres catalans” en la ficción candeliana: de “El Empleo” (1965) a “Un ayuntamiento llamado Ellos” (1994); i Bernard Vauleón, lingüista i escriptor, autor de la tesi doctoral Recherche linguistique et création romanesque chez Francisco Candel (Université d’Haute-Bretagne, 1978), amb la ponència titulada Una aproximación desde Bretaña al autor de “Els altres catalans”.
Les jornades compten amb el suport del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, el Departament de la Presidència, la Generalitat de Catalunya, la Societat Catalana d’Estudis Històrics, l’Institut d’Estudis Catalans; la Fundació Lluís Carulla, i la coordinació de la Fundació Paco Candel.
50è aniversari de Els altres catalans
Enguany commemorem el 50è aniversari de la publicació d’Els altres catalans de Francesc Candel (Casas Altas, Racó d’Ademús, 31 de maig de 1925 – Barcelona, 23 de novembre de 2007), un llibre que va contribuir decisivament en la construcció del model social que vam bastir els catalans durant la segona meitat del segle XX, basat en el respecte tant pels nouvinguts com per la realitat social i cultural del país, amb l’objectiu de forjar un sol poble. Es tracta d’un model que és encara sòlid i prou dinàmic per continuar vigent i que ens permet enfortir la societat catalana del segle XXI amb la integració de la nova immigració global.
Conscient de la força de la paraula per a la creació de consciència social i, per tant, del poder de l’escriptura com a eina de canvi, Paco Candel va desenvolupar una obra extensa i coherent, a cavall del periodisme, la literatura i la sociologia, amb títols tan emblemàtics com Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado un hombre, han roto un paisaje (1959) o Los que nunca opinan (1971). En els seus llibres, Candel va fer palès el seu compromís amb la terra que havia acollit la seva família, amb els immigrants peninsulars que arribaven a Barcelona i a la resta de ciutats de la Catalunya de Postguerra a la recerca de noves oportunitats per a ell i per als seus fills, i amb la democràcia, única esperança de transformació de les condicions de vida d’unes classes populars amuntegades en barris suburbials per les autoritats del règim franquista.
Amb el pas del temps, l’obra d’aquest escriptor singular ha esdevingut un testimoni ineludible per conèixer i comprendre els anys que van de la Postguerra fins a la Transició, una etapa que ha configurat de manera decisiva la identitat de la societat catalana actual. Per aquesta raó, el llegat intel·lectual de Francesc Candel és avui objecte d’estudi, des de perspectives diverses, per part d’investigadors d’universitats d’arreu, com és el cas de les tesis doctorals de Michel Landron (Université de Nantes) i Bernard Vauléon (Université de Haute-Bretagne).
