El primer tractarà aspectes històrics de la jota, un dels casos “més complexos de relació entre els àmbits popular i acadèmic”, explica l’organització del Congrés, com ho demostra el fet de la seva incorporació com a gènere a l’obra d’autors clàssics. Malgrat que cal diferenciar aquelles formes populars de les altres creades expressament per a l’escena, cal no oblidar aquests aspectes culturals i històrics i la seva influència en la pràctica popular. El segon bloc és sobre aspectes identitaris i de patrimonialització. Les tradicions es reinventen constantment i ens identifiquen, en major o menor mesura, mitjançant processos d’adscripció grupal que canalitzen sentiments; processos lligats, sovint, al fenomen del folklorisme. Aquest eix pretén obrir un espai de reflexió sobre la construcció d’una identitat col·lectiva al voltant de la jota.
Un altre capítol es dedica a l’estudi de l’ús i la funció de la jota. Com qualsevol altre gènere musical provinent de la tradició oral, però àmpliament incorporat a la música escrita, la jota ha tingut i encara té avui un rang diversíssim d’usos i funcions: ballada amb caràcter ritual, cantada en rondes festives, traslladada dalt de l’escenari, en saraus i bureos tradicionals o de nova creació, viscuda col·lectivament a places i carrers, esdevinguda símbol identitari en alguns territoris… Des d’aquest eix es pretén donar visibilitat sobretot a aquests usos i funcions més actuals que ajuden a traçar un mapa de la vigència de la jota a casa nostra.
Finalment, el darrer bloc tractarà sobre les formes de transmissió, entenent el concepte de patrimoni com els “béns que una persona hereta dels seus ascendents o avantpassats”. Són múltiples els espais que avui i al llarg del temps han permès la transmissió de la jota: la vida quotidiana, la festa, l’educació formal i informal, etc.
Podeu consultar el programa complet, fent clic aquí.
