Tornaveu
La immoralitat de contractar Florentino Pérez

Oriol Illa alerta en una entrevista a Vilaweb que la dinàmica actual de les licitacions i concursos públics beneficia la contractació d’empreses que l’únic afany és el lucre i no pas el bon servei per a la gestió dels serveis públics d’atenció a les persones. El president de la Taula del Tercer Sector Social ho il·lustra amb el fet que l’Ajuntament de Barcelona ha adjudicat a l’empresa Clece, de Florentino Pérez, president del Reial Madrid, una de les quatre licitacions del Servei d’Atenció Domiciliària.

“És immoral que algú com Florentino Pérez, amb tot allò que representa, gestioni serveis públics d’atenció a les persones al nostre país. (…) Florentino Pérez senzillament vol fer negoci, com ha fet sempre. I en els pressupostos públics de les administracions locals i de les autonomies l’atenció a les persones hi té un pes molt gran, hi mou molts diners”, exposa Illa a l’entrevista. Si bé és cert que l’actual sistema d’adjudicació de les licitacions i concursos beneficia a les empreses que poden oferir un preu més baix per a fer el servei, el responsable de la Taula del Tercer Sector alerta que això contribuirà a fer desaparèixer aquelles empreses i, fins i tot, entitats amb anys de trajectòria en aquest tipus de servei i de solvència contrastada en favor d’empreses que l’acció en el servei de l’assistència té només una voluntat lucrativa. “Cal canviar la norma, el procediment de les licitacions. Tot això passa en un context de crisi (…) Què fan les administracions públiques? Decideixen que el criteri principal és el preu. (…) Es fa una subhasta en què acaba guanyant aquell que pot oferir el servei al preu més baix. Encara que hi hagi criteris tècnics, el preu acaba essent determinant.”

Illa considera que cal articular un sistema per tal que en els concursos públics de serveis a les persones no es tingui en compte només el preu, sinó criteris tècnics o socials (experiència, trajectòria…). “Una directiva europea del març del 2014 deia per primera vegada que els serveis d’atenció a les persones no s’havien de considerar serveis de mercat, que no n’hi havia prou amb la lliure concurrència i el preu més barat, sinó que s’havien de tenir en compte més elements, tot promovent aquelles entitats que, basades en la no-lucrativitat, el ‘non-profit’, tenien experiència i podien acreditar que la seva activitat fonamental era aquesta”, afegeix Illa.

A l’entrevista a Vilaweb, Illa no només denúncia una situació que qualifica d’immoral, sinó que aporta la solució en el fet que les administracions poden emparar-se en aquesta directiva europea que permetria que els criteris tècnics de qualitat –no en va parlem de serveis de salut a les persones–, pesin sobre els econòmics. Cal fer molta pedagogia al respecte i aplaudim Oriol Illa i Vilaweb per aportar aquesta infomació.

Podeu llegir l’entrevista sencera, fent clic aquí.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa