La història no només es viu des de les grans institucions i les capitals. També es viu en cada poble, en cada racó del país i des de molts punts de vista. La riquesa de la historiografia fa que sovint una part dels esdeveniments i dels testimonis quedin amagats en biblioteques locals, en arxius o en llibres que massa sovint queden per a consum d’uns pocs. Per tal de reivindicar la contribució de la recerca local i comarcal a la historiografia general, i coincidint amb el 25è aniversari de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i el 75è aniversari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, aquestes entitats i l’Institut Ramon Muntaner organitzen la primera edició de les Jornades sobre historiografia local. Les jornades tindran lloc cada dos anys i cada edició es centrarà en un període històric o temàtica. Per a aquesta jornada inaugural, que tindrà lloc a Lleida, a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) el dissabte 18 de novembre, s’ha triat com objecte d’estudi la II República.
Com assenyala a Tornaveu el secretari tècnic de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Francesc Viso, la tria de la temàtica “no té res a veure amb l’actualitat”, tenint en compte que el país es troba en un procés de construcció de la República, sinó que la tria s’ha fet perquè “ens consta que hi ha una gran producció local sobre aquesta temàtica”. Les jornades volen ser una exposició d’un estat de la qüestió de l’aportació feta a la historiografia general des de la recerca local i comarcal, de manera que, com explica Viso, “les publicacions resultants de les jornades permetrien identificar les aportacions fetes pels estudis locals a certes temàtiques historiogràfiques”.
L’organització ha estructurat la recerca en nou àmbits, per als quals ha encarregat a un expert que reculli la documentació existent per fer-ne un informe detallat: “Cadascun dels encàrrecs donarà lloc a un estat de la qüestió, i els treballs corresponents, de 15 pàgines cadascun, es recolliran en un llibre, i la bibliografia probablement la recollirem en un CD”, explica Viso. De moment, els experts que hi participen són els professors universitaris Carles Santacana, Arnau Company, Meritxell Ferré, Josep M. Figueras, Sergio Calzado, Enric Pujol, Òscar Jané, Ramon Arnabat, Xavier Ferré, Cèlia Cañellas i Manel López.
Un treball que sovint passa desapercebut
El secretari tècnic de la Coordinadora explica també que han triat experts universitaris “perquè també tenen accés a tesis i tesines sobre aquesta temàtica, i més facilitat per accedir a catàlegs de biblioteques i arxius”. Ara bé, com remarca Francesc Viso a Tornaveu, el concepte d’historiador amb què treballen al projecte va molt més enllà de les universitats: “Poden ser treballs realitzats per professors d’escola o de secundària, historiadors que no exerceixen i també aficionats a la història que publiquen en revistes locals promogudes per associacions culturals o centres d’estudis locals, i que sovint passen desapercebudes tot i que contenen grans treballs historiogràfics que volem destacar”.
La jornada s’estructurarà en taules rodones amb moderadors que facin intervenir els ponents que han desenvolupat les temàtiques. Es tancarà amb un epíleg final sobre possible línies d’investigació encara sense explorar. Les xerrades tindran lloc a l’Aula Magna de l’IEI al llarg de tot el dia 18. Totes les activitats, inclòs el dinar, són gratuïtes, i per assistir-hi cal enviar un correu electrònic a: [email protected]
