Tornaveu
La diferència en la cultura popular, a estudi

Tot a punt per al Congrés Internacional La Dansa dels Altres, Alteritat i joc en la festa popular: moros, cristians i altres figures del diferent en el teatre, la música i la dansa de la tradició, se celebrarà a la seu universitària de Biar (Alt Vinalopó, Alacant) els dies 7, 8 i 9 de juliol. Seran tres dies en què diversos experts de reconegut prestigi universitari d’arreu de l’Estat, aprofundiran en l’estudi del diàleg festiu entre els uns i els altres amaga un relat que ens permet resseguir l’evolució al llarg dels segles de les interrelacions entre diferents identitats. Les ponències giraran principalment al voltant de les festes de moros i cristians; a partir dels materials documentals historiogràfics, etnogràfics i iconogràfics més diversos i des de diferents branques del coneixement com ara l’antropologia cultural, la història, la sociologia, la filologia, la història del teatre i de la dansa o la musicologia.

I és que, al llarg de la història, als europeus els ha fascinat “la idea de l’altre, una imatge abstracta, vaga i de contorns difícils de precisar. Ara relacionada amb construccions conceptuals mítiques com la del salvatge, ara projectada sobre figures de base real i històrica com la d’àrabs, turcs, gitanos i indígenes africans, asiàtics o americans, la idea de l’altre ha estat un dels motors més prolífics en la construcció de les narracions festives”, s’explica en el programa del Congrés Internacional.

Per altra banda, s’estudiarà també el teatre, farcit de personatges que encarnen la diferència a través d’aspectes mítics, llegendaris, ètnics, religiosos, polítics o, fins i tot, antropomòrfics. Hom hi pot trobar en festivitats com el Corpus, el Carnestoltes o les festes majors d’arreu, danses de salvatges, de moros, de cristians, d’indis, de folls, de gegants, però també de dimonis, d’àngels o d’animals fingits. En definitiva, tot un complex univers que es pot aixoplugar sota el paraigua de l’alteritat, un concepte filosòfic encunyat fa uns anys però que en realitat és antic i està íntimament relacionat amb la definició del jo per oposició a l’altre. Així, el diàleg festiu entre els uns i els altres amaga un relat que ens permet resseguir l’evolució al llarg dels segles de les interrelacions entre diferents identitats.

Al programa hi trobem una desena de ponències. La inauguració del 7 de juliol anirà a càrrec de Francesc Massip i Raül Sanchis, que dedicaran la seva intervenció als orígens espectaculars de les festes de moros i cristians: del llegat andalusí a les festivitats tardomedievals i modernes. D’altres temes rellevants del Congrés són: La visió dels altres en les danses de Carnaval i en les danses de moros i cristians a l’Aragó; Moros y cristianos en el marco del arte teatral en el Medioevo islámico; Una comedia de moros y cristianos desaparecida en la ciudad de Granada. Razones políticas y culturales, o La Ceremonia de los Guanches ante la Virgen de Candelaria: evangelización alterizadora del aborigen canario a través de la fiesta.

D’altres temàtiques que es tractaran giraran entorn d’aquestes conferències: Formas de alteridad en la tradición mexicana de moros y cristianos; El «moro» folclórico en Vasconia: en la Arqueología y el Carnaval; Danzas marciales en el moro-moro de las islas Filipinas. 9: Eugenia Jurado (Mèxic); La danza de Santiagueros entre los totonacos de Puebla (Mèxic), i finalment, la cloenda anirà a càrrec del valencià Joan Francesc Mira, que parlarà sobre festa i identitat.

La inscripció al Congrés és gratuïta, només cal omplir el full d’inscripció que trobareu, fent clic aquí, i enviar-lo al correu electrònic [email protected] abans de l’1 de juliol.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa