Eduard Miralles, president d’Interarts i assessor de relacions culturals internacionals de la Diputació de Barcelona, és una de les veus més interessants en matèria de gestió cultural. La ponència La cultura en mans de qui? (15 de novembre, 19:00, Orfeó Lleidatà) , presentada en el si del cicle Diàlegs organitzat per l’Orfeó Lleidatà i Òmnium Cultural Lleida – Terres de Ponent, invitarà a reflexionar el paper que juga cadascun dels agent implicats en la creació i la difusió culturals.
Miralles defensa que els gremis culturals no han de ser els únics intermediaris que tenen les administracions quan defineixen els seus projectes culturals. La seva tasca és incompleta sense la implicació d’una ciutadania implicada, capaç d’expressar els seus criteris més enllà de les corporacions. En una entrevista concedida a Nativa, Miralles plantejava la necessitat d’abordar la problemàtica cultural en tota la seva profunditat, aprofundint en el contingut més enllà de la forma. En lloc de preguntar-nos quin paper atorga la ciutadania a la cultura, la lectura o la memòria, debatem excessivament sobre els gremis, les biblioteques o els museus.
Els millors projectes culturals, defensa Miralles, sorgeixen de la conflictivitat controlada entre les administracions i la societat organitzada. La creació de la xarxa dels centre cívics serveix com a exemple d’unes demandes socials recollides per les institucions. “Si la corda de la guitarra no està tensa, no sona”, defensa Miralles. El futur hauria de passar per la col·laboració entre les grans centres culturals (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, Caixa Fòrum, etcètera) i les entitats de barri. Una col·laboració imprescindible per mantenir el fràgil equilibri entre proximitat i excel·lència.
