“En els catalans hi ha dues tendències contraposades, l’associacionisme i l’individualisme”. L’afirmació és de l’historiador i monjo de Montserrat Hilari Raguer, per donar resposta a la seva visió sobre el procés d’independència i les dificultats que, cíclicament, ha de superar per continuar unitàriament. En una entrevista al diari El Món, Raguer es remunta als anys cinquanta per fer una crida a la unitat dels catalans que desitgen un estat propi, i sobretot als polítics que són al capdavant del procés, i rememora la conferència que als anys 50, Alexandre Galí, fundador de l’antiga Escola Blanquerna, va fer a Montserrat per avançar una gran obra de vint volums, Associacions i entitats catalanes, que trencava el mite de l’individualisme català.
“Enlloc de l’Estat espanyol hi ha tantes entitats i tan diverses com a Catalunya. Per tant, hi ha una tendència a l’associació, però també a la divisió en moments crucials. I qui guanyarà de les dues tendències? Jo vull creure que la de l’associacionisme. Tristament, és més perillosa la divisió interna entre independentistes que els atacs que pugui dur a terme l’espanyolisme contra el procés”, assenyala Hilari Raguer.
En aquest escenari sempre tensionat, Raguer reivindica el paper de l’Abadia de Montserrat com a baula d’unió del poble. Al seu parer, Montserrat “és associacionisme en estat pur”, i recorda que “quan jo vaig arribar a Montserrat l’any 1954, durant molts anys hi va haver tota una paret coberta de banderoles de grups de tota mena, entitats esportives, culturals, empresarials, lúdiques que ens havien visitat. A Montserrat s’hi troben bé, però no només això, aquestes associacions estan unides en l’objectiu de fer un sol poble. I això no són estructures d’Estat però són estructures de poble!”. És per això que Raguer apunta que la gran missió de Montserrat “és associar tots els catalans”, una missió que “va molt més enllà del fet religiós”.
La germanor de Montserrat, Raguer la va viure amb la gran festa d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat l’any 1947. “Es van portar llànties representatives de poblacions, de comarques, d’entitats, dels catalans de Veneçuela, d’Argentina, dels treballadors del metro, etc. Josep Benet va començar a recollir fons per a l’entronització i ho va acabar convertint en una mobilització nacional de masses, precedent de les diades que hem viscut en els darrers anys. En la construcció del nostre poble tots ens hi hem de trobar, creients i no creients”, conclou Hilari Raguer.
Podeu llegir l’entrevista sencera, fent clic aquí.
