Gràcies a la recerca arxivística en nombrosos fons documentals -Biblioteca de Catalunya, arxius municipals de Figueres i l’Empordà, registres eclesiàstics, i fins i tot documentació custodiada a l’Amèrica Llatina-, el llibre ofereix molta informació inèdita. Així, amplia el coneixement que es disposava sobre Albert Cotó i Fita, el músic més famós del llinatge, conegut per ser el director del teatre musical Eldorado durant molts anys, i per ser un músic admirat per la reina Victòria d’Anglaterra. El seu fill, Frederic, també va tenir una destacada trajectòria, en aquest cas a Sud-amèrica, on va introduir la bateria, el saxo, i el trombó de vares a les orquestres.
Nonell, a més, també presenta informació fins ara desconeguda sobre els avantpassats d’Albert: Pere Cotó Gelabert (rebesavi), Narcís Cotó Sala (besavi), Gaietà Cotó Duran (avi), i els germans Gabriel i Salvi Cotó Serra (pare i tiet, respectivament). Resseguint aquest fil generacional, es copsa la progressiva professionalització dels Cotó com a compositors. La reforma de la cobla, a mitjans del segle XIX, els permet abandonar el seu ofici tradicional com a passamaners i instruir-se musicalment de manera reglada.
