Quin sistema de vida tenien els càtars? Quina influència van tenir en la geopolítica europea a la baixa edat mitjana? Existeixen seguidors del catarisme a la Catalunya del segle XXI? Són algunes de les preguntes que es plantejaran en la Tinguda Blanca ‘Els càtars’, a càrrec del mestre del Taller Canigó Antoni Bou Mias, dilluns 20 de febrer (19.00 h) a la seu del Gran Orient de Catalunya (c./ Mallorca 125, baixos 3a – Barcelona).
En declaracions a Tornaveu, Bou avança que la conferència s’estructurarà en quatre blocs: la filosofia religiosa dels càtars, la transcendència política que va tenir la persecució política del Vaticà contra ells, els poblaments que es van assentar a Catalunya, i la mitologia contemporània creada entorn els també anomenats bons homes.
Com a cloenda, Bou exposarà alguns paral·lelismes entre la maçoneria i el catarisme. Dues comunitats que no van coincidir en el temps, però que segons el membre de l’Associació d’Estudis de Catarisme René Nelli comparteixen el desig de millora personal: els càtars a través del recolliment i l’espiritualitat, i els maçons des d’una visió més col·lectiva i il·lustrada de la condició humana.
La persecució dels càtars va motivar la creació de la Inquisició per part del Papa Lluci III (1184). Alguns seguidors occitans del culte van exiliar-se a Catalunya, en nuclis de població reduïts que no van aconseguir arrelar i perdurar—fet que explica que al Principat escassegin les investigacions entorn el catarisme. La repressió infligida pel catolicisme i la derrota de la Corona d’Aragó a la batalla de Muret (1213) van alterar l’hegemonia política a Europa. Bou apunta que, en els anys d’auge del catarisme, “la societat occitana era la més avançada d’Europa i l’occità la llengua diplomàtica” del Vell Continent.
