La revista digital Podall, nascuda l’any 2011 arran de la col·laboració entre el Museu—Arxiu de Montblanc i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), està convertint-se en un referent per la divulgació humanística del Camp de Tarragona, i més concretament la Conca de Barberà. Podall recull l’experiència que l’Aplec de Treballs ha recollit durant gairebé quaranta anys. També ha heretat l’esperit popular, i al mateix temps acadèmic, que ha caracteritzat el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà (editor d’ambdues publicacions) des del seu naixement, un llunyà 1978. Recordem que escrivia llavors el consell de redacció original del CECB, format entre altres per estudiosos tan importants com el pare Agustí Altisent, Joan Foguet o Josep Maria Sans Travé:
“Per als ulls dels qui cerquen, la cultura rau en tot: en els costums, en el gest, en la polidesa, en l’expressió; en les mans, en l’esguard del camperol, de l’obrer, de l’erudit. Per això passa de mà a mà, del més pregon a l’esfera refinada, i arribada a formar un estil, la manera del grup. La trobem en l’estri casolà, en tota forma nova que surt del bon gust, de la utilitat, de la funció creadora; en el tirat els solcs del tractor, en les fileres de ceps. En tot hi ha aquesta empremta de l’home, l’acte de la seva presència. I encara una altra cosa, allò fonamental en la cultura és la seva vinculació íntima al procés històric. (…) El punt de mira del CENTRE D’ESTUDIS DE LA CONCA DE BARERÀ és la cultura comarcal, anònima, sacrificada sovint. Les comarques són a la base de la piràmide que forma un país. Sense la nota vital d’elles, aquest País no seria tal. Tan sols una pura entelèquia en alguns cervells febricitants”.
La publicació del quart número de Podall demostra la vitalitat d’aquesta filosofia. L’empeny per no mostrar únicament recerques acadèmiques positives, sinó també explicar la vida de les persones a les quals es fa referència. Les dades són imprescindibles, exigibles en qualsevol estudi rigorós, però al capdavall convé entendre que no són cap finalitat en si mateixa. L’exposició de números i percentatges és completament absurda si no està acompanyada d’una anàlisi profunda sobre la comunitat interpel·lada. El Centre d’Estudis de la Conca de Barberà sempre ha tingut aquesta mentalitat entre cella i cella.
Els trenta-quatre estudis presentats responen a àmbits d’investigació molt diferents: història, onomàstica, literatura i poesia, arxivística, història de l’art, medi ambient i espiritualitat. Destaca un conjunt d’articles sobre les fortificacions a la província de Tarragona, entre els quals es presenten estudis particularitzats de Sarral i Montblanc. Altres aportacions interessants són L’empresa d’alcohols Contijoch de Montblanc instal·lada en un antic convent, d’Eduard Contijoch; Un vehicle de plata amb models de l’escultor Pere Costa per la cartoixa d’Escaladei (1727-30), de Carles Dorico; La digitalització dels llibres sacramentals de les parròquies de la Conca de Barberà. Estat de la qüestió, de Joan Maria Quijada; o La reixa de la portalada del santuari de Sant Cosme i Sant Damià de Sarral, de Damià Amorós.
Podeu consultar el conjunt del sumari, fent clic en el següent enllaç.
