Què significa per a un català una carabassa en forma de bol? Probablement, poc més que una peça de museu curiosa que representa una cultura que ens queda molt lluny. Però per a en Bernabé, aquesta carabassa el transporta a la seva infància, a la seva terra, l’Àfrica, i a la seva mare. Té un component emocional que els ulls europeus no són capaços de percebre. “Parlem d’una cultura del patrimoni immaterial que deixa un rastre material, però que sovint els museus no han interpretat. Això fa evident que els museus han de deixar de ser aparadors d’objectes rars apreciats per la seva bellesa, i passar donar el valor real que tenen les peces per elles mateixes quan són usades”, explica a Tornaveu el director del Museu Etnològic de Barcelona, Pep Fornés, per presentar el projecte Diàlegs amb Àfrica, que es podrà visitar fins al 8 de febrer a la seu del Museu de Cultures del Món del carrer Montcada.
Dirigit pels investigadors del departament d’Antropologia Cultural de la Universitat de Barcelona Gemma Celigueta i Gabriel Izard, i emmarcat en l’activitat “Connectant diàspores d’objectes i persones” que el Museu de Cultures del Món organitza com a membre del projecte europeu SWICH (Sharing a World of Inclusion, Creativity and Heritage), Diàlegs amb Àfrica té com a objectiu desenvolupar un diàleg entre africans i africanes residents a Catalunya i el museu, tot utilitzant les relacions entre objectes de les col·leccions africanes del Museu Etnològic de Barcelona i el Museu de Cultures del Món d’una banda, i objectes personals evocadors de les terres d’origen dels participants de l’altra.
“Al segle XXI ens hem de plantejar un nou ús per als museus amb exposicions que són compartides per col·lectius humans, sempre amb gent de casa, catalans amb orígens diversos. I això és Diàlegs amb Àfrica”, explica Pep Fornés, que remarca que “l’Àfrica ha estat maltractada per Europa, i Catalunya també hi ha tingut un paper, com s’explica a l’exposició Barcelona, metròpoli colonial. Però si som un país amb somnis i volem ser una societat inclusiva, fins i tot si construïm una nova República, hem de saber demanar perdó a les persones que també hem utilitzat el seu patrimoni”. Un dels missatges que vol donar el projecte Diàlegs amb Àfrica justament és que manllevar objectes de valor en altres terres i interpretar-los des d’Europa “és desposseir-los de la seva ànima, i per tant, embrutir-los. Mirar objectes des de fora de la cultura que els ha creat sense tenir en compte els valors, és brut, i com a tal, ens hem de disculpar”, conclou Fornés.
Per tot plegat, la proposta del museu és “mirar amb ulls africans aquells objectes, amb una mirada introspectiva”, amb un projecte real de cooperació per connectar els membres de la diàspora locals o d’una altra comunitat amb el museu comprometre’ls per tenir reflexionar sobre els objectes o col·leccions particulars.
